Alma, la xarxa social social és una nova manera de parlar social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l'Obra Social "la Caixa". Ànima vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
Gemma va començar en la natació sincronitzada amb 8 anys. "Els meus pares sempre van donar suport al meu somni, però també van insistir perquè no deixés d'estudiar". Ella té clar que és la família, juntament amb l'escola i l'esport, la que ens transmet valors. Per això veu bàsiques iniciatives com els Juegos Cabildo de Tenerife, en el qual participen famílies amb pocs recursos de CaixaProinfancia.
A mi mai no em va agradar gaire estudiar. I quan va arribar l'adolescència, la cosa es va posar difícil. D'una banda, els entrenaments de sincro van començar a anar seriosament; entrenava vuit hores de dilluns a dissabte i em quedava poca energia per als estudis, que també s'estaven posant durs. I d'altra banda, mentre les meves amigues s'anaven a berenar i a la discoteca, jo havia d'entrenar. Per sort, vaig estar molt ben acompanyada per uns pares que em deixaven seguir el meu camí, però assessorant-me en un entorn de total confiança. El seu paper per a mi, com per a gairebé tots, va ser fonamental.
La família ens transmet valors que ens acompanyaran tota la vida
En aquella època em vaig canviar d'institut i vaig anar a la residència per a esportistes Joaquín Blume, amb horaris molt flexibles que ens permetien entrenar i estudiar. El paper dels educadors d'allà també va ser important. Jo a les 6 del matí estava entrenat i a les 9, a classe. Però els professors eren molt conscients que anàvem cansats i sempre van saber com "portar-nos" perquè ens mantinguéssim interessats en els estudis. De fet, anys després, just en el cim de la meva carrera esportiva, vaig acabar traient-me Gemmologia per gust. Anava a classe molt motivada i vaig aprendre moltíssimes coses.
L'esport completa l'educació dels nens i els integra socialment
També les entrenadores i el mateix esport m'han donat uns valors, m'han ensenyat a anar per la vida amb objectius, esforçant-me per a tot i exigint-me per treure el millor de mi. Per això considero que iniciatives com els Juegos Cabildo de Tenerife, en les quals participen famílies en situació de vulnerabilitat del programa CaixaProinfancia, són tan necessàries. El projecte va rebre el 2018 el Premi Iniciativa Familiar en el marc del 10è aniversari del programa i permet a les famílies amb pocs recursos portar els seus fills a fer un esport –en aquest cas, la lluita canària. Allà pares i mares participen d'una activitat que completa l'educació dels seus fills, que els integra socialment, i creen un vincle amb ells. Perquè els nens necessiten estar amb els seus familiars per desenvolupar-se.
Sé que les activitats de lleure i temps lliure ocupen un paper central per al desenvolupament dels més de 62.000 nens i nenes que participen cada any en CaixaProinfancia. I estic segura que aquest projecte tindrà un gran impacte sobre ells i que, abans o després, seran persones que influiran de forma positiva en la seva societat.
Els meus fills també fan esport. El més gran, handbol. I el petit, una activitat extraescolar en la qual practiquen una mica de tot (té cinc anys). Això els forma en molts sentits: els ensenya a treballar en equip, a conèixer-se físicament, a complir regles i ser autoexigents, a escoltar l'entrenador, a ser constants, a acceptar que no sempre es guanya, a tenir un objectiu i anar cap a ell... Són coses que després poden extrapolar a la vida.
Als pares ningú no ens ensenya a educar els nostres fills, però tots intentem donar-los el millor. Sóc conscient que les famílies sense recursos ho tenen més difícil; potser no els poden donar extraescolars ni gaires coses materials, però hi ha una cosa que sí tots podem donar-los: temps de qualitat. Jugar amb ells, parlar, escoltar-los perquè t'expliquin les seves coses... La confiança i el vincle pares-fills són bàsics per a mi. Jo a la meva mare li ho explico tot. I als meus fills també intent transmetre'ls aquesta confiança perquè m'expliquin els seus problemes i les seves coses, tan necessària per a una infantesa feliç.
Hi ha una cosa que tots podem donar-los als nens: temps de qualitat
Crec que per aprendre és molt important divertir-se. I aquesta diversió, compartida amb la família, és una cosa a què m'agraden els Juegos Cabildo. Perquè per aprendre qualsevol cosa, sobretot quan ets nen, és fonamental que t'agradi i en gaudeixis. Això no significa que no s'hagin de posar límits. Jo, per exemple, m'esforço perquè valorin el que tenen. De vegades els nens són exigents i pidolaires, i allà jo els dic que hi ha coses que, si les volen, se les han de guanyar. No sóc un erudit de res, però intent donar-los bon exemple, perquè al final nosaltres som el seu mirall.
És imprescindible que les famílies ens impliquem en l'educació
Criar un fill no és fàcil. I cada nen és únic. Al meu fill Joe li agraden les matemàtiques. A Nil, els animals i la naturalesa, però els estudis li costen més... Així que el portem a reforç i l'ajudem, i intentem que s'ho passi bé aprenent, sense cap pressió perquè sigui el millor de la seva classe. Perquè, al final, el que els seus pares esperem és que siguin bones persones: generosos, treballadors, amb valors, oberts i, sobretot, capaços d'aconseguir les seves metes fent el que els agradi. I per a això, és imprescindible que les famílies ens impliquem en la seva educació. El nostre paper ara és clau per al seu èxit en la vida.