El 29 de juny de 2017 el Parlament va ser escenari d’una jornada històrica i emotiva. Per unanimitat, la Cambra catalana va donar llum verda aquell dia a la Llei 11/2017 de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals franquistes i anul·la totes les causes, sentències i resolucions que van dictar.

La normativa permet que les víctimes d’aquests judicis franquistes —o qualsevol persona en nom seu, independentment del parentiu o coneixença— puguin demanar a la Generalitat un document que declari la nul·litat d’aquests processos. Avui dia, el Departament de Justícia ja ha rebut gairebé 2.600 peticions de documents de nul·litat.

A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco

En aplicació de la nova llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya va publicar la relació de persones i entitats contra les quals es van instruir procediments judicials militars entre l’abril de 1938 i el desembre de 1978. La llista, que l’Arxiu Nacional va actualitzant si troba noves evidències documentals, inclou ara un total de 66.952 persones i 15 entitats.

El Departament de Justícia ja ha rebut gairebé 2.600 peticions de documents de nul·litat

La dictadura va considerar enemigues les persones que, per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim. Per això es van crear institucions amb finalitats repressives, com ara els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació (anomenada més tard Auditoria de la IV Regió Militar), el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Catalunya, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme o el Tribunal d’Ordre Públic, entre d’altres. La repressió va ser sistemàtica i transversal: homes i dones de totes les edats, orígens, condició social, professions... van ser represaliats.

La Llei 11/2017 declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada més tard Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins el desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

Com sol·licitar-lo

Les persones que vulguin sol·licitar el document de nul·litat ho poden fer de tres maneres: presencialment, a totes les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat; a través del web del Departament de Justícia, o trucant al telèfon 012. En el termini màxim de 30 dies, els documents s’entreguen a la seu i als serveis territorials del Departament de Justícia. Aquells que ho vulguin també el podran rebre per correu electrònic.

El document que es lliura als familiars està signat per Carles Mundó, que en el moment d'aprovar-se la llei era el conseller de Justícia. El text fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions franquistes. Va acompanyat d’una carta en què se subratlla que el document restableix “l’honor, la dignitat i la memòria” de les víctimes dels tribunals franquistes.

Nul·litat per al judici sumaríssim a Companys

El Govern lliurarà a la família del president Lluís Companys el document que acredita la nul·litat del judici sumaríssim que en va suposar l'afusellament. Està previst que s’entregui a Josep Companys, renebot del president, en un acte solemne que se celebrarà aviat. El Departament de Justícia farà arribar una còpia del document a la resta de la família, que ara viu a Mèxic.

Fill d’una família de pagesos del Tarròs, a l’Urgell, Lluís Companys va ocupar el càrrec de president de la Generalitat el gener de 1934, després de la mort del president Francesc Macià. Va exiliar-se a França l’any 1939 arran de l’entrada de les forces rebels a Barcelona. Els nazis van detenir-lo a Baule-les-Pins (Bretanya) i el van extradir a l’Espanya franquista. Primer va anar a Madrid, on va ser torturat. Després el van traslladar a Barcelona, on va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim, és a dir, un judici abreujat i sense cap garantia per a l’acusat. El mateix dia del consell el van condemnar a mort per adhesió a rebel·lió militar. Lluís Companys va ser afusellat per un escamot franquista el 15 d'octubre de 1940 al fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc. És l’únic president escollit democràticament de l’Europa Occidental que ha estat executat.

Amb la col·laboració de: