Aconseguir obtenir un habitatge de qualitat i digne és un dret que hauria de tenir tothom, però malauradament, és complex davant la situació que ens trobem i més després d’una crisi econòmica i social com la que hem viscut degut a la Covid-19. Per això, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es posa en marxa un conjunt d’actuacions i d’estratègies, per contribuir a oferir nous habitatges que generen una oportunitat pel ciutadà i un retorn per a la societat que els acull.
L’AMB preveu construir mitjançant l’operador Habitatge Metròpolis Barcelona 4.500 habitatges de lloguer assequible en règim indefinit, continuar promovent les polítiques de construcció d’habitatge assequible i de qualitat mitjançant l’IMPSOL -amb la construcció de gairebé 1.450 habitatges en procés (projecte, execució o acabats) i més de 1.600 en fase de gestió-, impulsar la rehabilitació d’aquells edificis més antics a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge i seguir investigant i analitzant en el mercat de l’habitatge per conèixer el sector a través de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.
El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, apunta com aquesta, és una necessitat indispensable, per això, considera que “la voluntat de l’AMB és la de poder oferir davant l’emergència habitacional que patim, nous parcs d’habitatges assequibles en l’àmbit de l’àrea metropolitana”.
Cornellà de Llobregat. Pisa. Peris+Toral, arquitectes.
Construcció d'habitatge de lloguer assequible
L’AMB té una col·laboració interadministrativa amb el govern espanyol com a musculatura imprescindible per impulsar les polítiques d’habitatge. L’AMB va subscriure un protocol de col.laboració amb el mitma i la generalitat per fomentar la construcció d’habitatge de lloguer assequible o social, que es concreta en el foment de la promoció de 1.206 habitatges per part de l’IMPSOL / AMB. L’any 2021, ja s'ha rebut en base a aquest protocol la notificació de la subvenció de 5,4M€ concretats en els 327 primers habitatges, en 8 promocions a finalitzar abans del 2025.
Perseguint el mateix objectiu, l’operador d’habitatge de lloguer assequible Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) ha formalitzat l’ampliació de capital necessari per engegar el projecte de construcció de 4.500 habitatges a l’àrea metropolitana de Barcelona -la meitat a la ciutat de Barcelona i l’altra meitat a la resta del territori metropolità- en un termini de 8 anys. La primera fase de l’operació preveu construir 640 habitatges.
La totalitat dels 4.500 habitatges seran de lloguer permanent, de manera que la inversió realitzada repercutirà en consolidar indefinidament l’ampliació del parc d’habitatge assequible a l’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona. La consecució del projecte es preveu que es farà en quatre fases, que es materialitzaran en diferents augments de capital social fins a arribar als 58 milions d’euros el soci privat i 58 milions els socis públics. Begoña Antonell, coordinadora econòmica i financera de l'Oficina Tècnica de Gerència de l'AMB, apunta com “l’HMB neix amb la voluntat d’esdevenir una societat d’economia mixta que potenciï l’accessibilitat a un habitatge digne d’aquells ciutadans que més ho necessitin”.
En la construcció d’aquests habitatges, l’operador haurà de garantir la qualitat ambiental i la sostenibilitat dels projectes, amb criteris d’estalvi energètic, així com l’impuls de la innovació i de processos de producció industrials. Els projectes hauran de fomentar la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat dels usos en l’habitatge, així com garantir espais comunitaris i exteriors de qualitat.
Qui hi podrà accedir i quan s’haurà de pagar?
Pel que fa a les persones que acabaran vivint en els habitatges d’HMB, els pisos s’adjudicaran d’acord amb els mecanismes habituals de les dues administracions públiques. Aquestes persones pagaran el preu de lloguer d’HPO vigent en cada moment, que actualment és, com a màxim, de 8,95 euros el metre quadrat. En cas de persones amb dificultats per pagar el lloguer per motius socioeconòmics, les administracions podran subvencionar les quotes. Balmón destaca el valor d’HMB com “un exemple de col·laboració dels sectors públic i privat: una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d’habitatge digne i assequible”.
Carolina Catasús, promoció de Sant Just Desvern. Estudi DATA AE
Habitatges sostenibles, inclusius i flexibles
L’AMB a través de l’IMPSOL construeix un model d’habitatge que s’adequa a les necessitats i demandes de la ciutadania després de la crisi de la Covid-19: habitatges sostenibles, inclusius, flexibles. “Amb aquesta premissa i des de 1985 que naixia l’IMPSOL i des del 1992 que començava a construir, hem creat 5.124 habitatges en dues promocions en la totalitat de tots els municipis que engloba l’AMB”, apunta Josep Borrell, coordinador tècnic d’IMPSOL.
La cuina es troba al centre de l’habitatge i tots els espais gaudeixen de la mateixa qualitat
Borrell destaca que els habitatges d’IMPSOL es caracteritzen per l’alta qualitat arquitectònica, “pensant en promoure edificis que estaran construïts mínim 100 anys i que per tant, han de ser flexibles” i que tinguin un retorn en la ciutat o barris on es situen. El mateix coordinador tècnic explica com una altre de les seves estratègies és l’adaptabilitat i l’eficiència energètica. I un darrer punt que Borrell destaca, és que aquests, “són uns habitatges inclusius i dissenyats en perspectiva de gènere, fet que fa les llars més versàtils i adaptables”.
La rehabilitació com a eina per reforçar l’actual parc d’habitatge
A més, per si no fos prou, a través del Consorci Metropolità de l’Habitatge es portarà a terme la rehabilitació d’aquells edificis més antics de l’àrea metropolitana per tal de millorar-ne la seva qualitat i la seva eficiència energètica. El director del Consorci Metropolità de l’Habitatge, Jose Antonio Artímez, considera que aquesta, és una via necessària per dotar d’instruments i d’ajuts a tots aquells propietaris que viuen en habitatges antics, de fet, del total d’habitatges que hi ha a la metròpolis, que són 690.000, construïts abans del 1980 en trobem a més de 400.000. Una xifra que posa de manifest les mancances de l’actual parc que urgeix rehabilitar per tal d’adaptar a les circumstàncies actuals.
El 40% de les emissions de gasos d’efectes hivernacles són produïts pels edificis
“El 40% de les emissions dels gasos d'efecte hivernacle són produïts pels edificis. Els automòbils estan al voltant del 30%. D'aquí que sigui tant important la seva rehabilitació, no només per la millora de la qualitat de vida, sinó també a nivell mediambiental”, exposava Artímez, que defensa el Pla Metropolità de Rehabilitació d'Habitatges com a una eina indispensable per millorar el grau de confort i augmentar la qualitat de vida.