L'exposició Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972 presenta una immensa col·lecció de 400 tapets (adquirits recentment per la Fundació Vila Casas) intervinguts per més de 270 autors nacionals i internacionals amb motiu dels atemptats contra el nom de Pablo Picasso quan l’artista va complir els 90 anys. Aquest atac va encoratjar iniciatives privades i sovint clandestines a favor de l’artista, com ara el projecte expositiu impulsat pel galerista Santiago Palet.
L'exposició Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972 exposa una col·lecció de 400 tapets d'autors de renom d'homenatge a Picasso
La mostra, que es pot visitar fins al 2 d'octubre als espais Volart (Barcelona) de la Fundació Vila Casas, està comissariada per Nadia Hernández Henche i pretén recuperar la memòria d’aquests atemptats. També posar de manifest aquesta acció conjunta d'homenatge a Picasso, juntament amb els esdeveniments que constitueixen un fragment de la història del pintor i de Barcelona.
Picasso, més que un artista
Tot va començar quan Picasso va fer 90 anys, fet que el va catapultar en termes de visibilitat internacional. Així, va quedar palès, un cop més, el rebuig que el franquisme mostrava envers la seva figura.
Alhora, el seu nom es consolidava com un símbol de llibertat, ja que per a molts personificava l’antifranquisme. Per aquest motiu, l’artista va ser víctima d’una sèrie d’atemptats de grups d’ultradreta perpetrats contra llibreries i galeries d’art que volien celebrar el seu aniversari.
Video sobre l'exposició Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972/ Fundació Vila Casas
Atemptats contra la figura de Picasso
La galeria Theo de Madrid va patir el primer atac d’un grup ultradreta quan exposava vint-i-quatre gravats de la “Suite Vollard” de Picasso, després es va produir un incendi a la galeria Taller de Picasso a Barcelona i van tenir lloc els atemptats contra llibreries que celebraven la figura del pintor: Antonio Machado, Visor o Cinc d’Oros, entre d’altres. Un conjunt d'atemptats que pretenien acabar amb tot el que representava l'artista.
Després de l’atemptat contra la galeria Taller de Picasso, al galerista Santiago Palet, director artístic d’aquesta, se li va acudir la idea d’homenatjar el pintor. Així, artistes visuals, músics, escriptors, personalitats del cinema i el teatre van ser convidats a dedicar a un tapet (una peça de cotó amb puntes) a Picasso.
Els tapets descrivien una època i representaven un esperit idealista i, alhora, d’unitat i empatia davant d’una situació injusta i d’opressió. Un any més tard, aquestes obres van ser exposades a la localitat francesa de Vallauris en la mostra 1er. Rencontre International d‘Hommage à Picasso. Alguns dels autors dels tapets són Rafael Alberti, Joan Brossa, Alexander Calder, Pau Casals, Equipo Crónica, Sonia Delaunay, Juan Genovés, Hans Hartung, Wilfredo Lam, Joan Miró, Pablo Neruda i Antoni Tàpies, entre altres.
Els tapets descrivien una època i representaven un esperit i una actitud molt idealista
“La idea de dedicar a Picasso un conjunt de tapets rematats amb blonda (i n’hi ha que són esplèndids) semblava extravagant i visualment eren d’allò més kitsch. I encara resultava més sorprenent la dimensió d’aquest aplec de més de quatre-cents tapets de diferents autors. La primera tasca va ser identificar-los, una feina gens senzilla en què vam identificar més de 280 creadors nacionals i internacionals”, indica Nadia Hernández, comissària de l’exposició.
“Suite Vollard”
A Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972 també s'exposa la "Suite Vollard", un conjunt de gravats creats per Picasso entre els anys 1930 i 1937 per encàrrec del marxant Ambroise Vollard.
A l'exposició, s'hi mostren 25. Reflecteixen les inquietuds personals i els anhels artístics de Picasso i, alhora, la seva passió per Marie-Thérèse Walter, representada com una model que jau als braços de l’escultor. I el minotaure dona forma les etapes anímiques de Picasso: d’afectuós amant a violador i devorador de dones i, finalment, patètic, cec i impotent, camina de nit guiat per una nena. Els darrers gravats de la "Suite Vollard" són retrats del mateix Vollard.
La "Suite Vollard" té un gran valor artístic i històric. De fet, durant el mes d’octubre del 1971, per celebrar el 90 aniversari de l’artista, la galeria Theo de Madrid va inaugurar l’exposició Homenaje a Picasso, amb una selecció de vint-i-quatre d'aquests gravats.
Picasso i el franquisme
A partir dels anys cinquanta, el règim franquista va intentar utilitzar l’art com una carta de presentació internacional i Picasso va ser l’objectiu prioritari d’aquesta acció d’Estat. Per tal de justificar l’aproximació al pintor, calia despolititzar-lo, promoure la dissociació de la seva faceta artística i la seva circumstància política. Es tractava de prescindir de l’home comunista i reconèixer l’artista espanyol.
El règim franquista es va intentar apropiar de l'art de Picasso
La ciutat de Barcelona va jugar un paper essencial en les difícils relacions entre Picasso i el règim a través del museu dedicat al pintor, inaugurat l’any 1963 a partir de la col·lecció de Jaume Sabartés, secretari i amic de Picasso, i que l’artista enriquí amb les seves donacions.
El pintor havia esdevingut un mite per a tota una generació d’artistes espanyols. A més, en l’horitzó del tardofranquisme, la seva figura s’havia revestit gradualment de significat polític fins a encarnar una figura d’oposició al règim. Constituïa així un símbol de democràcia.
Amb tot, queda clar que Picasso és molt més que art, descobreix-ho.