Parlar d’arrels sempre és un moment que tots vivim amb certa emotivitat. Des del record d’aquella excursió a Montserrat per complir una promesa feta a la Moreneta fins el silenci que embolcalla una trobada de castellers o el gust immillorable de l’escudella de la iaia. Solem tenir una fiblada a la pell quan evoquem situacions que connecten amb el nostre sentiment de pertinença perquè fa que ens sentim acompanyats. Passi per davant que aquest atac de nostàlgia no pretén ser un al·legat contra la fraternitat amb comunitats alienes ni un manifest sectari sobre les nostres tradicions. De fet, tot just el contrari: parteix de la reafirmació absoluta que qualsevol identitat és la flama que il·lumina els vestigis de l’evolució de tots els pobles.
Podríem dir que Catalunya és com una gran foguera plena de guspires on la tradició cultural pesa més que la butxaca (garrepes, nosaltres? No sé pas de què m’estan parlant). També podríem intuir que la gran icona cultural catalana sigui l’espardenya, la típica sabata catalana amb sola de cànem, vetes i roba gruixuda que es lliga al turmell, sobretot després que Rosalía dissenyés unes sabatilles esportives Nike inspirades en les que duia el seu avi. Però abans que la cantant de Sant Esteve Ses Rovires, l’Amparo i la Cèlia ja estaven engegant la revolució de les espardenyes en un taller de Barcelona.
Un projecte sentimental nascut entre reixes
L’any 2019, aquestes dues dones - una educadora i l’altra treballadora social - estaven bromejant mentre completaven la seva jornada laboral en un centre penitenciari. Després d’un dia especialment emotiu a la feina, van reflexionar sobre aquells regals que són molt més que un objecte i d’allà va néixer Lespardenyeta, un projecte que elles defineixen com un sentiment fet joia perquè, diuen, darrera de cada compra sempre hi ha un motiu que connecta amb una història personal.
La marca ha sabut conjugar una orfebreria manual representada en el tramat de les soles d’aquesta sabatilla amb un acabat impecable: la textura recrea tan fidelment la peça original que et donen ganes de calçar-te-la. Es tracta de reproduccions perfectes d'espardenyes en miniatura i en forma de penjolls, braçalets, arracades i clauers, un petit miracle artesà dignificat amb l’ús d’or i plata massissa (or de 18 quirats i plata 925) acabades a mà. Tot amb un únic objectiu: compartir l’emoció del patrimoni de Catalunya i mantenir una tradició molt viva al país donant ales a un producte 100% català. Potser hi té molt a veure que les seves dues fundadores passessin gran part de la seva infantesa en esbarts dansaires.
D’on ve l’espardenya tradicional?
L’espardenya és el calçat nacional de casa nostra, però també de comunitats autònomes com les Illes Balears, l’Aragó i el País Valencià, tot i que també són molt populars a banda i banda dels Pirineus. Documentades per primera vegada al segle XIV, són les sandàlies tradicionals utilitzades per la gent de pagès i per les classes populars urbanes. També són una senya indiscutible pel folklore i la cultura: s’han fet servir per ballar sardanes i jotes, així com trepitjar fort en balls de bastons i trabucades. El nostre imaginari col·lectiu no entén qualsevol festa popular sense veure espart i vetes.
Per Lespardenyeta, la reproducció d’aquesta peça en joia és la relectura d’un accessori polisèmic i singular que remet al Mediterrani i que sobreviu al pas del temps. També evoca a alguns sentiments tendres que guardem entre batecs i això és el que fa somriure a la Cèlia i l’Amparo. Potser perquè elles abans també han aconseguit fer somriure un piló de gent.