Tot projecte, de qualsevol àmbit, sempre arribarà més lluny si conflueixen sinergies i totes les parts van cap a una sola direcció. La política energètica de la UE requereix una voluntat de suport ferm i la defensa d'una proposta comuna, en comptes de fer prevaldre els interessos particulars dels Estats Membres.
En l'actualitat, per tal d'avançar cap a la seguretat energètica, les interconnexions gasistes entre estats de la UE s'han convertit en el centre de la política energètica de la Unió.
Entre els projectes prioritaris es troba la interconnexió gasista de la Península Ibèrica amb França a través de Catalunya. Juntament amb els transportistes gals TIGF i GRTgaz, la companyia espanyola Enagás és promotora d'aquesta infraestructura, ideada l'any 2007 amb el nom inicial de MidCat, que pot consolidar a la Península Ibèrica com a porta d'entrada del gas natural a Europa.
La posició privilegiada de la Península Ibèrica en els trànsits bidireccionals nord-sud i est-oest dels corredors de transport per mar del gas natural liquat (GNL), sumat a les seves 8 plantes de regasificació i a les interconnexions per gasoducte amb els països productors del nord de l'Àfrica, la converteixen en actor clau en la seguretat energètica de la UE.
Tanmateix, és fonamental augmentar la interconnexió amb la resta d'Europa per reforçar la seguretat de subministrament del continent, integrar millor els mercats, millorar la competitivitat i, com a conseqüència, poder abaixar els preus del gas.
Però per què és tan important aquest projecte? T'ho expliquem en cinc punts:
1. POSICIÓ GEOGRÀFICA PRIVILEGIADA
La península ibèrica té un dels subministraments més diversificats del món. Rep el gas natural per dues vies d'entrada: mitjançant connexions directes amb països productors al Nord de l'Àfrica i a través de les vuit plantes de regasificació de gas natural liquat (GNL), set a Espanya i una a Portugal, que permeten portar GNL des de qualsevol lloc del món.
En aquest context, la interconnexió amb França a través de Catalunya, que s'afegiria a les dues existents a Navarra i Euskadi, es presenta com un element primordial en l'estratègia de la UE. Amb aquest gasoducte, la Península Ibèrica podria contribuir que Europa tingués un subministrament més segur i convertir-se en un hub estratègic de gas, d'acord amb la seva privilegiada posició geogràfica i amb la seva fortalesa en matèria d'infraestructures gasistes.
2. APOSTA ECONÒMICA DE LA COMISSIÓ EUROPEA
La Comissió Europea ha de prendre mesures per garantir una interconnexió mínima entre Estats Miembros, que en l'actualitat explica|compta amb grans diferències. Així, la capacitat d'interconnexió entre els paises de la Unió Europea com a percentatge de la demanda mitjana dista molt des del 16% en el cas de la Península Ibèrica i del 28% d'Espanya, que estan en el rang de capacitat d'interconnexió més baix d'Europa. La mitjana|mitja a la UE és del 300%. (Font: Frontier Economics a partir de les dades d'ENTSOG Capacity data base).
Per aquesta raó i dins del pla estratègic de la UE per avançar al mercat únic de l'energia, el projecte denominat fins al moment Midcat es troba entre els Projectes d'infraestructures energètiques d'Interès Comú (PCIs).
Prova d'aquest compromís, el passat 6 d'abril la Comissió Europea va concedir una ajuda de 5,6 milions d'euros per finançar estudis per al desenvolupament d'aquest projecte a fi de millorar la connexió de la península Ibèrica amb la resta de la Unió Europea. D'aquesta quantitat, 1,5 milions d'euros els rep Enagás i la resta (4,1 milions d'euros) estan destinades a TIGF.
3. TERCERA CONNEXIÓ AMB FRANÇA
Amb una adequada interconnexió entre els dos països veïns, es podria contribuir a l'avenç|avanç cap a una veritable unió energètica a Europa. En aquesta direcció|adreça, en els últims cinc anys s'han realitzat diferents ampliacions que han permès que la capacitat d'interconnexió amb França hagi passat de 2,7 bcm (bilions de metres cúbics) a més de 7 bcm.
En concret, la capacitat actual d'interconnexió de la península Ibérica amb França és en total de 7,2 bcm anuals, a través de la interconnexió de Larrau, 5,2 bcm, i de la Interconnexió d'Irun-Biriatou, 2 bcm.
4. SUPORT INSTITUCIONAL
El març de 2015 va tenir lloc a Madrid la Cimera|Cim per a les Interconnexions energètiques Espanya-França-Portugal-Comissió Europea-Banc Europeu d'Inversions, que va suposar un fort suport|respatller polític al procés d'integració energètica europea.
En les conclusions de la Cimera|Cim es va fer menció expressa al desenvolupament de les terceres interconnexions gasistes entre Espanya i França a través de l'est del Pirineu i entre Espanya i Portugal, a través de Zamora. Ambdós projectes estan inclosos en la llista de Proyectos d'Interès Comú (PCIs, pel seu acrònim en anglès) publicada per la Comissió Europea, tant el 2013 com el 2015.
5. CONSTRUCCIÓ DEL GASODUCTE
Respecte a la construcció del gasoducte, es preveu que estigui finalitzat el 2020. L'empresa Enagás s'encarregaria en una primera fase de la construcció de 104 km del tram entre Martorell-Figueres (79 km) i entre Figueres i Le Perthus (25 km) a la frontera francesa. L'empresa TIGF duria a terme la construcció del gasoducte de 120 km entre la frontera francesa i Barbaira.
Per a Europa és prioritari l'impuls de nous corredors de gas que permetin comptar|explicar amb rutes de subministrament alternatives al continent, que ajudin la integració del mercat europeu de gas i que recalin en benefici directe al consumidor en termes de seguretat i qualitat d'accés a la xarxa de gas i al menor preu possible.
Enagás és present a més en el projecte del Southern Gas Corridor, concretament en el tram del TAP (Trans Adriatic Pipeline), que permetrà portar gas a Europa procedent del mar Caspi a través de Grècia, Albània i Itàlia.
Així doncs, tots aquests factors indiquen que es tracta d'una oportunitat que el país no pot deixar escapar. La Península Ibèrica ha d'aprofitar la seva actual fortalesa al sector del gas natural, tant per la seva ubicació estratègica com per la seva xarxa mallada d'infraestructures, per convertir-se en una referència per a la seguretat energètica europea i per a la lliure circulació d'energia a través de les fronteres.