L’Ateneu Barcelonès, amb més de 4000 socis, i 160 anys d’història ha estat qüestionat darrerament per un col·lectiu de socis, entre d’altres motius, per una manca d’activitat i adaptació en els moments de pandèmia. Hem parlat amb Jordi Casassas, president de l’Ateneu, per a que ens aclarís com viu l’Ateneu aquests dies.
Casassas creu que “un ateneu és un espai de debat, de tertúlia, de trobada, i la covid19 ha invalidat gran part d’aquests objectius”. En aquest sentit posa d’exemple les 37 tertúlies que ara mateix no es poden fer. Entre les activitats que no s’han vist alterades hi ha la biblioteca, “de referència per a estudiosos, socis, especialistes”, però al mateix temps destaca la “gran feina feta per l’Escola d’Escriptura, amb més de mil alumnes, que ha fet un esforç molt important per adaptar l’escola presencial en cursos virtuals” i la qualifica com a “la primera d’Europa en volum, qualitat i coherència”. També celebra que, com a exemple, les lectures fetes virtualment per Sant Jordi van tenir “més de 21000 visualitzacions a twitter”.
Cal, segons Casassas, pensar en el futur dels ateneus de forma més tecnològica, i explica que les entitats similars han avançat cap a un model de serveis: “En l’adscripció de les persones a les entitats, ara pesa més el servei que dones, que no la fidelitat que venia de pares a fills”. I per això posa d’exemple la tasca de serveis que ofereix l’Ateneu Barcelonès o el model del Reial Cercle Artístic.
Casassas explica que “els Ateneus són necessaris i importants pel futur de la democràcia”, com a entitats que fomenten el debat i l’esperit crític. Paral·lelament destaca que un dels neguits de les entitats com els ateneus és el “cost econòmic i en personal per a l’entitat, i això obliga a fer moltes activitats. El balanç ens fa patir moltíssim”.