Tenir a Catalunya al professor Andreu Mas-Colell és un luxe i un privilegi. Professor d’Economia a Berkeley i catedràtic a Harvard, dues de les universitats més prestigioses del món, va aterrar a la Pompeu Fabra l’any 1995. Ha ocupat dues Conselleries de la Generalitat, primer amb Jordi Pujol d’Universitats, Recerca i Societat de la informació, aspectes en els que encara treballa, i després d’Economia i Coneixement amb Artur Mas. Ara presideix el Barcelona Institute of Science and Technology, una fundació que engloba els principals centres de recerca de Catalunya, alguns d’ells de referència mundial. “El talent necessita edificis i equipaments. Tots ells tenen plans de progrés amb projectes que es poden beneficiar de la filantropia”.

Tenim prou pedrera d’investigadors catalans?. “És un gran actiu, però es podria convertir en un passiu si no tenim programes oberts que permetin la captació permanent de talent. I en aquest aspecte em preocupen les universitats, que haurien de promocionar el talent intern i també de captació externa. El sistema actual és confós”. El confinament ha afectat als professionals de la recerca en diversos graus. Els que utilitzen ordinadors han pogut treballar, mentre que els que necessiten fer experiments han patit més. “No han pogut iniciar-ne de nous, però sí continuar amb els que estaven en marxa. Vull assenyalar -aclareix el professor Mas-Colell- que en el moment més crític de la crisi tot el que es podia es va entregar completament a la lluita contra el coronavirus”. Per exemple, el programa Orfeu de cribratge massiu de la població, que al final no va ser necessari en la dimensió amb què s’havia planificat.

No està prou satisfet de la imbricació empresa-universitat per fer recerca. “No estem bé. El país no és prou fort ni en recerca ni en transferència i les empreses no fan prou investigació, R+D i si vol afegeixi la i. L’experiència de la crisi 2008-2010 ha sigut dolenta pel que fa al finançament de la recerca i a la recerca empresarial. Aquí ha baixat, mentre a països com Grècia o Portugal ha pujat. Ens va salvar en part l’arribada de fons europeus aconseguits competitivament. En general, l’R+D empresarial és un punt dèbil”. “Tenim una indústria molt potent, però no té tecnologia pròpia. Tenen el centre de decisió a altres països. Per tant, patirà, i s’està veient amb Nissan”. A les empreses catalanes els hi recomana “tecnologia, tecnologia i tecnologia, i si necessiten més volum, competir internacionalment i aconseguir més capital, que surtin al mercat de capitals i no venguin. Si els absorbeix una multinacional, cau el centre de decisió”. Per tant, “tecnologia i mercat de capitals”.

 

La recerca, sacrificada pels ajustos pressupostaris? “Espero que no. Afortunadament el món està ple de fons buscant bons projectes i també mecenes i filantrops. El que hem de tenir és molt talent de persones i molt talent institucional. Una start up costa molt pocs diners. Un cop desenvolupes un projecte, al món hi ha molt capital per donar-li recolzament. Per tant, espero que no hi hagi miopia en aquest aspecte”.  Posa d’exemple els investigadors d’Icrea, que aconsegueixen un retorn de set vegades l’aportació de la Generalitat. La captació de recursos i els beneficis fiscals del mecenatge són qüestions que Mas-Colell mima, seguint la tradició nord-americana. Cal millorar molt clarament la Llei de mecenatge i el model quantitatiu a seguir és el francès. Un segon aspecte és fer una crida a que els que tenen diners en donin. “Donar diners és molt satisfactori i d’aquí 50 anys se’ls recordarà més per això que pel que van fer. Així obtindrà l’eternitat laica”. Sense citar noms , que tots tenim presents, adverteix que “hauríem d’evitar posar el dit a l’ull als que donen diners. És lleig”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.