Els etnòlegs creuen que la màscara va néixer a partir de la presa d'autoconsciència. Així, per tal de trobar quin és el seu origen, cal retrocedir molts anys en la història, fins i tot abans de l'Edat Antiga, quan l'home ja feia servir les màscares per relacionar-se amb els animals. A més, també eren una eina per detectar possibles amenaces com ara un fenomen meteorològic, un animal salvatge o esperits. Es creien necessaris símbols i escuts protectors perquè es pensava que a tots els éssers se'ls concedien poders sobrenaturals. Consegüentment, les màscares es personificaven per respondre a aquests perills de l'exterior.
Els etnòlegs creuen que la màscara va néixer a partir de la presa d'autoconsciència
Per a grecs i romans, les màscares eren una mena de casc per lluitar que cobria el cap i el rostre, tenia pèl, orelles i barba. Però van ser els grecs els primers a fer-les servir amb finalitats artístiques. Així, els actors podien assemblar-se físicament al personatge que representaven. Doncs bé, a Grècia la màscara no només infondrava temor, sinó també alegria. Més tard, les festes rituals van deixar pas a les representacions teatrals, tot establint distància entre la màscara i qui la porta. A més, també s'utilitzaven en festes dionisíaques.
Els etnòlegs ubiquen l'aparició de la màscara en el moment de la presa d'autoconsciència
Posteriorment, durant l'edat mitjana va néixer una gran passió per a les disfresses i les màscares. N'és prova el fet que fins i tot en celebracions religioses hi tenien cabuda. I és que les màscares representaven les forces demoníaques i eren usades per donar vida als personatges de l'infern. Un altre àmbit d'ús en l'edat mitjana eren els tornejos entre cavallers. En aquests esdeveniments, alguns combatents les empraven per a no ser reconeguts. 
Màscares venecianes/ Pexels
Amb el Renaixement, l'embranzida que havien agafat durant l'Edat Mitjana es va reblar amb l'auge de la comèdia dell'arte italiana. En aquest període, es feien servir en un to burlesc per a comèdies d'improvisació on apareixien arlequins, pierrots i colombines, entre altres. Gràcies a l'ocultació del rostre, podien dir impunement la veritat. Ara bé, el punt àlgid de les màscares va arribar el segle XVI, amb el Carnaval de Venècia.
El punt àlgid de les màscares va arribar el segle XVI, amb el Carnaval de Venècia
Però de quin material estaven fetes les primeres màscares? Doncs bé, es feia servir escorça d'arbre, després es va recórrer al cuir folrat de tela i finalment a l'ivori o la fusta perquè fossin més consistents i expressives. Amb tot, un altre us destacable és el de la protecció solar. Des del segle XVI al XVIII, les dames feien servir antifaços per protegir-se del sol.
La màscara no menteix mai
L'exposició "La màscara no menteix mai", que pots visitar del 15 de desembre a l'1 de maig al CCCB, repassa els usos polítics de la màscara al llarg de la història i aprofundeix en les polítiques de control sobre el rostre, les resistències culturals a la identificació i la defensa de l’anonimat. Certament, el món no es pot entendre sense màscares i emmascarats, i encara menys en el moment actual, en què una pandèmia obliga la població a viure darrere d’elles.
Una dona es fotografiada amb una màscara/ Pexels
Arran de la publicació de l'assaig 'Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados', de Servando Rocha, l'exposició planteja una història subterrània del darrer segle i mig sota el signe d’una màscara dessacralitzada, que s’infiltra dins del paisatge polític com a instrument al servei de perversos exercicis de poder o com a eina per a la construcció identitària en l’activisme polític i les lluites socials.
La "màscara no menteix mai" repassa els usos polítics de la màscara al llarg de la història
Des del Ku Klux Klan fins a les Pussy Riot, a l'exposició trobem un ampli ventall de rostres emmascarats rere els quals s’amaga no només una identitat, sinó també l’origen d’alguns fenòmens que defineixen el nostre present. És el cas, per exemple, de les fake news, la conspiranoia o els mecanismes de control biopolític.
La mostra està estructurada en set àmbits enllaçats per curioses recurrències temàtiques i iconogràfiques, fet que es combina amb una gran tria de recursos documentals i audiovisuals. Així doncs, l'àmplia gamma de prestacions tecnològiques disponibles permet explicar els diferents significats de la màscara (caputxes de protestes feministes, màscares de lluitadors mexicans...) i la singularitat dels diversos contextos en què l’ocultació del rostre ha adoptat un caire polític (objectes maçònics, pamflets activistes…).