Meritxell Budó, consellera de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, va estudiar Farmàcia i laboralment es va moure en el camp de la farmàcia veterinària. El salt a la política el va iniciar a l’alcaldia de La Garriga, des d’on va accedir a un acta de diputada al Parlament i des de març de 2019 al Consell Executiu. La crisi per la pandèmia de la covid_19 ha posat a prova al Govern i al relat amb què diàriament donava compte de l’evolució i de les mesures preses per combatre’l, a més de les derivades econòmiques i socials. “Amb eines d’Estat la resposta a la crisi hauria pogut ser diferent a la que hem donat, entre altres coses perquè se’ns han retirat unes competències importants. Per tant, si ja ho teníem clar abans de la crisi, ara és doblement clara la necessitat d’esdevenir estat”.

Com a lliçó d’una experiència “nova per a tots els governs”, la consellera recorda que “ara no és una crisi de deute, com la de fa deu anys, hem hagut d’aturar l’economia mundial i en aquest cas caldrà posar recursos. Com administració haurem d’aprendre a gestionar de manera diferent i a prioritzar les persones i totes les polítiques que han d’acompanyar la reparació d’aquests danys econòmics i socials”.

Durant aquests tres mesos ha protagonitzat 51 rodes de premsa telemàtiques. “Hem volgut traslladar amb responsabilitat, amb la màxima transparència i realitat, la situació cada dia, una realitat que mai no ens haguéssim imaginat. Tenir la possibilitat d’explicar-ho a la ciutadania i de com ho anem gestionant crec que ha estat una experiència personal molt enriquidora”. Afegeix que “més enllà de que fos telemàtica, aquesta crisi ha posat en valor que la comunicació ha estat un servei essencial. Pel govern era molt important poder comunicar, però també per la població rebre-la directament del seu govern i cada dia”. La portaveu enalteix com “el president Torra s’ha posat al capdavant comunicativament, donant la cara davant la ciutadania del país, per explicar allò que ens agrada sentir, però també allò que hem de sentir, malgrat que no ens agradi”.

Sobre la posada en escena de les rodes de premsa, la consellera portaveu valora que “sempre hem dit que volíem combatre la pandèmia escoltant als científics, epidemiòlegs, matemàtics i personal sanitari, per preveure escenaris i per tractar mèdicament. Altres governs han traslladat certament una imatge més militar”.  

Davant el que pugui passar a partir del final de l’estat d’alarma, amb una població farta que podria no seguir les normes de seguretat, Budó considera que “quan comences una des-escalada de vegades agafes una velocitat que és difícil de controlar. La gent té molta pressa de poder tornar a fer la seva vida i el que li vingui de gust. Hem de ser capaços d’un equilibri entre aquesta vida més o menys normal, però sense oblidar que el virus és entre nosaltres i que s’han de prendre les mesures estrictes i rigoroses mentre no hagi la vacuna. Potser aquest estiu no el podrem viure com era habitual, però hem d’assegurar poder viure amb normalitat el de 2021”. El Govern està treballant amb el món local en la determinació de les mesures a prendre per gestionar la post-emergència.

Com gestionar la comunicació en un govern de coalició? “A Catalunya ja hem viscut abast aquesta experiència i es tracta d’enriquir l’objectiu final amb les aportacions dels dos costats. Comunicativament, de vegades t’hauria agradat explicar-ho d’una altra manera, però com a portaveu ho has de fer d’una manera més neutra i pactada”.

Malgrat que les dones són el 50 per cent de la població, encara hi ha masculinització de la política. “El fet de que a poblacions importants i mediàtiques del nostre país hi hagi una alcaldessa -opina Budó-  normalitza una cosa que encara no ho és. Serà una llavor perquè en futures generacions es pugui capgirar la proporció que en el món local ara és d’un vint i escaig per cent de dones”. Sobre si les dones tenen unes habilitats diferents, com la intuïció o la manera d’administrar, la consellera opina que “està clar que la manera de resoldre, escoltar o intuir és diferent i això probablement també es tradueix en una manera diferent de prendre decisions i de governar”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.