La figura de Maria Callas, la soprano considerada la veu més gran del segle XX, s’ha personat aquesta nit a l’escenari Auditori del Castell de Peralada. Monica Bellucci ha estat la responsable de recrear la soprano, que va morir el 1977 després d’una vida d’èxits i de tristeses. Aquesta nit, Peralada ha brindat un espai a la memòria de l’artista per explicar la seva història íntima a través de les paraules recollides en cartes i arxius privats de la soprano. Monica Bellucci, artista i musa de films d’autor, ha brillat especialment en l’espectacle creat i dirigit per Tom Volf. Parlant directament al públic, Bellucci –sobre l’escenari transformada completament en Callas– ha relatat els èxits, fracassos, amors i sentiments més profunds amb cartes i memòries que va escriure l’artista durant la seva vida. 

Dividit en tres parts, l’espectacle Maria Callas, Lettres et mémoires ha posat a la llum una dona desconeguda, forta i alhora vulnerable, plena d’ambició i de somnis de jove, i de dubtes i patiment els darrers anys de vida. La primera part ha mostrat cartes i memòries de la dècada dels 50, en les quals l’artista relata la seva infantesa, dura i agresta. Va néixer a Nova York però aviat es va traslladar a Grècia, on li va tocar viure la guerra amb totes les misèries que va comportar. En aquesta dècada també s’ha mostrat una Callas que viu un gran primer amor amb Meneghini, amb qui acaba casant-se. A més de textos que mostren sentiments molt profunds, Bellucci també ha rellegit cartes a qui va ser la seva gran mestra, Elvira de Hidalgo, que és la protagonista de diversos textos recopilats en l’espectacle. En aquesta ocasió, Callas ha narrat una vida d’èxits professionals, el salt a la fama d’una de les grans veus operístiques.

Als anys cinquanta, Callas viu una vida intensa de concerts i interpretacions, amb La Traviata com a òpera de referència en la qual participa. Malgrat tot, també experimenta una jornada que la marcarà per sempre quan en un concert al Teatre Nacional de Roma es queda sense veu per una bronquitis i, presa pel pànic, ha de cancel·lar els concerts. Aquesta primera part ha culminat amb la separació de Meneghini. La dècada dels 60 va estar marcada per l’enamorament d’Onassis i la seva història d’amor. En aquesta segona part Bellucci ha recordat, a través d’una carta enviada al mateix Onassis, la devoció que sentia l’artista per l’armador grec. És un exercici de gran sinceritat i manifestació del gran amor que sent en aquell moment. L’amor contraresta en aquesta part amb els problemes que comença a arrossegar l’artista en la seva vida professional. Callas ha de cancel·lar una interpretació de Norma pel desmai que pateix a mitja funció, un fet que posa sobre la taula la seva gran vocació per la feina, que la porta a treballar amb massa intensitat i sense límits.

En la tercera part, deixant enrere la dècada dels 60, Bellucci ha mostrat una Callas que pateix, que malgrat tenir força se sent perduda. Amb una brillant interpretació i les pauses forçades per les interpretacions solistes primer al piano i després al violoncel, la italiana ha narrat en aquesta darrera part la seva separació amb Onassis i també la seva decadència professional. Són uns anys marcats per la nostàlgia i la soledat. En una de les cartes expressa la seva voluntat per deixar de cantar davant la incapacitat per suportar la tensió i els nervis que li exigeixen els escenaris.

La interpretació de Bellucci, amb textos d’alta intensitat, s’ha intercalat a la perfecció amb les composicions que ha interpretat la GIO Symphonia, dirigida per Francesc Prat. Les partitures escollides, moltes d’elles reconegudes, han marcat el ritme i les pauses que l’obra requeria.

Monica Bellucci representant l’espectacle Maria Callas, Lettres et mémoires

L’orquestra, formada per una quarantena de músics, ha interpretat de forma instrumental parts de les àries més famoses de la història. Entre elles Casta Diva de l’òpera Norma de Vincenzo Bellini, la Traviata de Giuseppe Verdi, Medea de Luigi Cherubini i Tosca de Giacomo Puccini. Enmig de l’obra també s’han mostrat fragments gravats d’interpretacions de les òperes més conegudes per part de Maria Callas. La posada en escena ha estat un dels punts forts de l’espectacle. Un sofà ha presidit l’escenari recreant el de l’avinguda Georges Mandel, l’apartament parisenc on Callas va passar els últims quinze anys de vida. A la punta del sofà, un gramòfon on l’artista escolta els seus últims enregistraments i la música del bel canto, que el públic ha escoltat al llarg de l’espectacle. Monica Bellucci, fent gala de la seva trajectòria i la seva presència en escena, s’ha caracteritzat per transformar-se en Maria Callas. Ha lluït un vestit que va pertànyer a la diva, el qual ha estat prestat per la col·lecció italiana My Private Callas i no l’ha dut ningú abans. 

Maria Callas, lettres et mémoires neix del treball intens de Tom Volf en la recerca de la figura de l’artista. Tot va començar fa deu anys, en descobrir que la música de Maria Callas el commovia d’una forma especial. Primer va ser la pel·lícula Maria by Callas, que el 2018 es va estrenar a 45 països i contenia cartes que representaven la veu més íntima de la dona rere la llegenda. El film va donar pas a l’exposició que, amb el mateix nom, mostrava algunes d’aquestes cartes físicament als aparadors. Amb el llibre Maria Callas, lettres et mémoires van sortir a la llum documents i arxius de l’artista mai publicats fins aleshores. I al mateix moment de la publicació del llibre, Volf va crear aquest projecte amb Monica Bellucci que avui s’ha vist a Peralada.

V Nit del Cinema

Coincidint amb la interpretació de Monica Bellucci, ha tingut lloc la V Nit del Cinema, l'esdeveniment que celebra la col·laboració entre el Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST) i el Festival Castell de Peralada. Hi han la Presidenta de la Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell; els cineastes Roger Gual, Lluis Danés i Silvia Quer;  la Directora General del Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, Beatriz Navas,  intèrprets com Mercedes Sampietro o Itzíar Castro; responsables de cadenes d'exhibició; la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, el Conseller de Cultura del Govern Basc, Bingen Zupiria, així com  els directors del BCN FILM FEST i el Festival Castell de Peralada, Conxita Casanovas i Oriol Aguilà, i Isabel Suqué, Presidenta de la Fundació Castell de Peralada.

Enguany, la Nit del Cinema ha coincidit amb l'estrena a Espanya de Maria Callas, lettres et mémoires. La col·laboració que uneix al BCN FILM FEST i al Festival Castell de Peralada va començar a principis de 2018. Tots dos festivals, que tenen la promoció cultural i del valor educatiu de les Arts entre els seus objectius primordials, van subscriure un conveni de col·laboració sota el qual s'han realitzat diverses iniciatives on el cinema i la música s'han trobat.

L'última d'elles el mes de juny passat, quan es va projectar Maria by Callas de Tom Volf als cinemes Verdi de Barcelona en motiu de l’estrena de l’espectacle Maria Callas, lettres et mémoires al Festival Castell de Peralada. A més, al BCN FILM FEST, el jurat lliurar el Premi Festival de Peralada a la Millor Música a aquella pel·lícula amb la millor banda sonora que enguany va ser per a la pel·lícula “Yuni” de Mar Galo, Ken Jenie i Alexis Rault.