Mònica Garcia Massagué va trepitjar el Festival de Cine de Terror de Sitges com a periodista d’una televisió local fa 23 anys. Amb el temps va canviar la platea per l’escenari, amb diverses responsabilitats dins de l’organització, i ara mateix és la directora general de la fundació que regeix l’actual Festival Internacional de Cine Fantàstic de Sitges. Va estudiar Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques, però l’altra vocació seva és el cinema. A ell hi aboca tot el seu entusiasme amb la previsió de que caldrà donar un altre format a l’edició del proper mes d’octubre: “Apostem per un model híbrid”.

El festival ha adquirit una dimensió extraordinària –“som el Cannes del cine fantàstic”- dins un gènere que va en crescendo. Sobretot gràcies a les sèries, “que es consumeix molt bé, arriba a un públic molt ampli, capta als més joves. Qui més qui menys pren el model del cine fantàstic perquè ha creat un llenguatge que s’infiltra en les històries; es fa servir el fantàstic per explicar drames o diferències socials”. Posa com exemple La forma del agua de Guillermo del Toro, guanyadora dels oscar fa tres anys. “Mai s’havia plantejat que una pel·lícula de cine fantàstic pogués guanyar l’oscar. Del Toro es va estrenar a Sitges, allà es va promocionar i va conèixer Santiago Segura i Antoni Bayona. Són històries d’amor professional i cinèfil que s’han produït en les butaques del festival. Hi ha tota una comunitat que ens acompanya des de fa dècades”.

És inevitable preguntar el ressò que té la pandèmia quant a paral·lelisme de pel·lícules que preveiessin una tragèdia d’aquest calibre. “És un tòpic que som els experts en el que està passant: pandèmies, catàstrofes, ciutats futuristes en què el món s’acaba és veritat que ara estem immersos en un guió dolent, molt dur de suportar i que se sembla per desgràcia a una pel·lícula de terror”. Tirant de videoteques, “ la que té més èxit aquests dies és Contagi, de Steven Soderbergh, que és la que més s’assembla al procés que ha seguit aquest virus.”

La directora del Festival de Sitges adverteix contra la “cultura gratis” d’aquest confinament: “Aquest costum s’ha de redirigir, va en contra nostra. Hi ha tot un teixit cultural i econòmic que sosté una iniciativa. El Festival, per exemple, té 130 treballadors i 20 proveïdors. Quan pirategem estem afectant a una peça bàsica de la cultura del país. Si no reconeixem la cultura acabem afeblint-la”.

La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.