El Parc Natural de l’Alt Pirineu es troba entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. Va ser creat l’any 2003 per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de preservar la gran riquesa natural, històrica i cultural d’aquesta zona, establint així un règim d’ordenació per fer possible un desenvolupament sostenible i, a la vegada, promoure un turisme sensible i respectuós amb l’entorn.
És considerat el Parc Natural més extens de Catalunya, amb gairebé 70.000 hectàrees de superfície i està estructurat en cinc grans sectors o valls que amaguen l’essència d’un territori per conèixer i descobrir. Aquests són les Valls d’Àneu, la Vall de Cardós, la Vall Ferrera, la Vall de Santa Magdalena i el Massís de l’Orri.
Una de les característiques que en destaca el director del Parc Natural, Marc Garriga, és “el paisatge, molt vinculat a la ramaderia extensiva, amb moltes pastures”.
Valls d’Àneu
Formades per Solanes d’Escaló i Estaron, on es poden trobar alzinars i algunes savines turíferes que cobreixen part dels cingles de l’entorn, en els quasl s’observen ocells rapinyaires; Mollera d’Escalarre, la principal zona humida del parc formada per un extens bosc de ribera, canyissars i zones d’aigües lliures, lloc de descans per a molts ocells; Vall d’Unarre, destaca per la seva zona lacustre, amb l’estany de la Gola i el conjunt dels Tres estanys; les Valls d’Àrreu i Airoto, amb els magnífics estanys del Rosari, Garrabea i Airoto i l’existència de boscos d’avets i pi negre i, finalment, la Vall de Bonabé, amb extensos boscos madurs de pi negre, avet i pi roig, refugi de nombroses espècies emblemàtiques del Parc. El substrat calcari d’aquesta darrera Vall afavoreix la presència de plantes poc comunes a Catalunya.
Vall de Cardós
La Vall de Cardós l’integra el riu Noguera de Cardós, un espai privilegiat per a la pesca de la truita, amb densos boscos de ribera dominats pel vern; la Ribera d’Estaon o de Peracalç, amb els remarcables estanys de capçalera, els boscos caducifolis mixtos i els nuclis de bordes de Nibrós, Perafita i Clavillats; Esterri de Cardós, amb prats de dall de la Cultia d’Arrós i les esglésies romàniques; Vall de Tavascan, amb l’estany del Port i l’estany de Mariola, zona amb un gran interès paisatgístic, i la Vall de Lladorre, amb l’emblemàtic estany de Certascan, l’estany d’origen glacial més gran dels Pirineus.
L’estany de Certascan és l’estany d’origen glacial més gran dels Pirineus
Vall Ferrera
Vall formada per Solanes de la baixa Vall Ferrera, amb alzinars i rouredes, on destaquen les savines turíferes del barranc d’Eixerto, Arati i solana d’Alins; Bosc de Virós, un dels més extensos i importants de Catalunya, ja que s’hi troba l’única fageda del Parc Natural; Alins, amb mostres de la intensa activitat ramadera de la zona; Vall de Tor, amb vessants boscosos de fort pendent i grans pastures a la capçalera, és la millor zona per l’observació del mufló i, finalment Àreu, que acull la Pica d’Estats, els estanys d’Aixeus, Baiau i Baborte i el Pla de la Selva, amb un avet catalogat com a monumental.
Vall de Santa Magdalena
La Vall de Santa Magdalena i el seu entorn, la forma Balsirroi i La Ribalera, amb grans pastures i boscos de pi negre, pi roig, avet i bedoll; Ars – Asnurri – Civís, amb una important tradició ramadera; Os de Civís – Conflent, un poble amb arquitectura típica de muntanya; els boscos de Sant Joan de l’Erm i la Vall de Castellbò, amb un extens patrimoni a descobrir i el bosc de Pallerols, amb una extensa massa forestal de pi roig i pi negre.
Massís de l’Orri
Integrat per la Vall de Baiasca, amb importants masses forestals de coníferes i una població de daina rellevant; Llavorsí – Montenartró, amb solanes rocoses, boscos de pi roig i grans roures aïllats; el Massís de l’Orri, amb mostres de boscos, matollars i pastures dels estatges subalpí i montà; la Vall de Siarb, hi destaquen la presència de cérvol i cabriol; la Verneda de Montardit, petit sector de ribera i el poble de Tornafort.
Itineraris
Al Parc Natural de l’Alt Pirineu s’hi poden combinar ascensions clàssiques d'alta muntanya, a cims emblemàtics, com la Pica d'Estats (3.143m) o el Monteixo (2.905m), amb excursions de senderisme per algunes de les valls més idíl·liques i tranquil·les dels Pirineus.
D’itineraris de gran recorregut trobem el GR-10 o el GR-11, que travessa els Pirineus del Mediterrani a l’Atlàntic i que, en sentit est-oest, entra al Parc pel port de Baiau i en surt pel Mont Caubo. L’Alta Ruta Pirinenca és l’itinerari d’alta muntanya recomanat només per a muntanyencs experimentats.
Itineraris per observar la fauna salvatge:
- Port d’Aulà (2h i 30min): amb inici a Perosa i final a Port d’Aulà té un desnivell de 800 metres.
- Ribera del Muntanyó d’Àrreu (5h): amb inici a Bonaigua i final a Borén té un desnivell de 1.350 metres.
- Pla de Boavi (1h): amb inici a Montalto i final a Pont de Broate té un desnivell de 20 metres.
- Ribera de Sotllo i Pica d’Estats (1h i 40 min): amb inici al Refugi de Vallferrera i final a la Pica d’Estats té un desnivell de 1.200 metres.
- Vall de Santa Magdalena (4h): consta d’una distància de 25 km per pista per la Farrera de Sant Joan de l’Erm.
L’espècie més emblemàtica del Parc és l’ós Bru
Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, declara que “les espècies característiques de la zona són el trencalòs, el gall fer, on una quarta part de la població ibèrica es troba al nostre Parc, i també tots els ungulats de Catalunya. L’espècie més emblemàtica és l’os bru, amb un recompte total d’uns 30 exemplars en aquests moments”.
Itineraris geològics:
- Valls d’Àneu: una glacera de 1.000 metres de gruix (1 dia): amb inici a la carretera d’Espot-Son i final al Refugi Fornet.
- Vall de Cardós: roques amb 500 M.A. d’antiguitat (1 dia): amb inici a la Ribera de Cardós i final a Certascan.
- Vall Ferrera: la ruta del ferro (1/2 dia): amb inici a Ordino (Andorra) i final a Ainet de Besan.
- Coma de Brug (1 dia): amb inici a Farrera i final a Conflent. És necessari l’ús de 4x4.
- Vall de Siarb: una plana fluvial de fa 250 M.A. (1 dia): amb inici a Sort i final a Port de Guils del Cantó.
L’anècdota per conèixer millor el Parc
El Parc Natural disposa d’una web oberta i adaptada a tots els usuaris i famílies que tinguin la intenció de conèixer el Parc: Explorar el Parc. Aquí, s’explica el funcionament del passaport explorador, s’informa sobre els llocs on es pot segellar, les activitats recomanades per a cada època de l’any i fins i tot, es pot arribar a obtenir material educatiu, entre altres opcions per fer més entretinguda i divertida la visita al Parc.
El millor moment per visitar el Parc és a la primavera o a la tardor
Marc Garriga, director del Parc, detalla que “aquest és un espai amb una gran diversitat d’hàbitats i ambients característics de l’alta muntanya pirinenca”, on “els visitants els atrau la tranquil·litat, el paisatge d’alta muntanya i la gran xarxa de senders senyalitzats que disposa el parc”. El mateix director assegura que “el millor moment per visitar-lo és a la primavera, per la floració, o bé a la tardor, pels colors del paisatge”.
Una vegada dins el Parc Natural, les opcions per no avorrir-se mai s’acaben. S’hi poden fer múltiples activitats de lleure com descobrir les papallones dels prats de pastura, realitzar una sortida amb raquetes de neu a l’hivern, aprendre a fer melmelades o gaudir d’una nit d’observació astronòmica. Al llarg de tot l’any, s’organitzen excursions, xerrades, cursos i tallers, repartits arreu del territori del Parc, que permeten conèixer aspectes o llocs concrets de l’espai natural.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya