"L'osteoporosi és una malaltia metabòlica de l'esquelet que es caracteritza per una disminució de la massa òssia i alteració de la seva microarquitectura, circumstància que comporta més fragilitat als ossos pels impactes i, per tant, un augment de fractures", segons apunten els especialistes de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, del Grupo Quirónsalud. La transcendència d'aquesta malaltia és cada vegada major en la nostra societat per l'increment progressiu de l'edat de la població. La seva repercussió aritmètica és tan familiar com social i econòmica.
Les fractures més habituals
El doctor Javier García, cap de servei de reumatologia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, explica que "l'únic símptoma de l'osteoporosi són les fractures òssies, sent les més freqüents les fractures vertebrals, seguides de les de coll femoral i d'avantbraç distal".
"A conseqüència de les fractures, existeixen una sèrie de complicacions que poden impactar en la qualitat de vida del pacient a causa del dolor i la discapacitat que produeixen, així com a l'empitjorament d'altres malalties preexistents. Per això, és important detectar quins són els pacients que presenten osteoporosi i, per tant, amb més risc de fractura i d'instaurar un tractament que augmenti la densitat mineral òssia amb l'objectiu de reduir el risc de fractura", comenta el doctor.
Com es diagnostica l'osteoporosi?
La densitometria òssia és la prova fonamental per al diagnòstic d'osteoporosi, ja que permet mesurar la densitat mineral de l'os, és a dir, el seu contingut en calci. "Constitueix la principal eina diagnòstica utilitzada en l'osteoporosi i permet determinar el risc de patir una fractura òssia", apunten els experts. La densitometria òssia serveix per valorar la salut òssia i per controlar el grau de pèrdua de massa òssia o la resposta al tractament. Així mateix, permet als especialistes detectar la malaltia en la seva etapa més precoç i, d'aquesta manera, poder instaurar un tractament preventiu. Una prova senzilla i indolora que no requereix cap preparació especial d'uns 10-15 minuts.
La pèrdua de la massa òssia és més habitual en dones i s'incrementa en la menopausa
Imatge de Harlie Raethel - Unsplash
Les persones que pateixen osteoporosi s'identifiquen mitjançant l'antecedent d'una fractura provocada per un baix impacte o per la presència dels factors de risc coneguts i acceptats, classificats segons rellevants i menys rellevants.
Factors de risc més rellevants
- Antecedents familiars (pares o germans) de fractura de maluc.
- Senilitat.
- Primesa: índex de massa corporal inferior 20 kg/m2.
- Tractament prolongat amb cortisona.
- Menopausa precoç no tractada.
- Caigudes freqüents.
- Malnutrició i trastorn de la conducta alimentària (anorèxia/bulímia).
Factors de risc menys rellevants
- Fumar.
- Consum d'alcohol superior a 10g al dia.
- Malalties debilitants o que afavoreixin l'"encarament".
- Qualsevol circumstància que afavoreixi caure.
- Determinats fàrmacs, tals com: heparina, antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics i antihistamínics.
- Sexe femení.
Els 7 passos per prevenir l'osteoporosi
Les mesures a recomanar per incrementar la densitat i qualitat òssies són l'exercici moderat a intens en pacients joves; l'exercici moderat en l'edat adulta; l'exercici regular i adaptat en persones grans que exerceix un mecanisme de prevenció, per disminució del nombre de caigudes; evitar el sedentarisme i realitzar una activitat física conforme a la persona, edat, estat físic i presència d'altres malalties; la dieta especialitzada amb ingesta adequada de proteïnes, evitant l'excés de sal; la ingesta de calci recomanada de 1.000 mg diaris i uns nivells en sang de vitamina D3 entre 30-60 ng/ml; l'exposició solar moderada o limitada, segons el pacient amb suplements de vitamina D3 i, en persones grans o que pateixen algunes malalties, s'han d'extremar les mesures encaminades a reduir el nombre de caigudes, utilitzant bastons o tutors per caminar o amb l'adaptació de l'habitatge. En alguns casos, són aconsellables els protectors de maluc.