Si alguna cosa ha posat de manifest la pandèmia del coronavirus, ha estat la rellevància i la importància de gaudir molt més de tots els espais verds i pulmons urbans que tenim a prop, però que sovint, no havíem valorat prou o gaudit amb tanta intensitat com fins ara. El post confinament ens ha fet sortir a tots en massa i passejar pels carrers, àrees verdes, parcs, jardins, platges i espais naturals que tenim al costat de casa.
La natura guanya protagonisme en l’àmbit metropolità
Si analitzem de prop el territori, a la Metròpolis de Barcelona trobem una infraestructura verda que ocupa un 52% d'espais oberts i naturals i, un 71% de la metròpolis està ocupada per espais amb un valor ambiental important, constituïda per 17.000 hectàrees de boscos, un 26,8% de superfície de masa forestal amb un 75% de bosc de pi blanc.
Llera del riu Llobregat / Font: AMB
L’essència i la importància dels pulmons verds en les ciutats
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té competències en la planificació, ordenació, creació, gestió i conservació d’aquests espais naturals, en concret, amb els 42 km de platges metropolitanes, amb els 52 parcs repartits arreu de 34 municipis i amb els 60 km de camins fluvials per recórrer a peu o en bicicleta per gaudir de l’entorn natural. L’AMB forma part també del Consistori del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc Agrari del Baix Llobregat.
Nombrosos estudis demostren que la presència del verd i l’ús dels espais oberts redueixen l’estrès i milloren la salut mental i física. I és que de fet, la Organització Mundial per la Salut (OMS), recomana un espai verd de com a mínim 0,5 ha a menys de 300 de casa, i posa de manifest que l’entorn en el que vivim afecta directament en el nostre estat de salut.
Els espais fluvials del Llobregat i el Besòs
“El que intentem amb el riu Llobregat i Besòs, és fer una recuperació socioambiental perquè la gent pugui gaudir de l’espai fluvial i de la biodiversitat que l’integra”, relata Martin Gullon, coordinador general d’innovació i infraestructures d’AMB, que posa de manifest la importància d’una bona unió entre aquests espais i els municipis, així com de la bona integració de tots els serveis que transcorren per aquests espais: AVE, autovies o carreteres.
En el període 2020 – 2023, el pressupost total entre ajuntaments i AMB és de 16,8 M€, amb unes actuacions que ja han estat seleccionades en base a les propostes dels Ajuntaments. Les primeres actuacions, van encaminades a la recuperació ambiental del riu Llobregat, els refugis de biodiversitat del riu Besòs, la passarel·la sobre el riu Ripoll a Barbarà del Vallès i el gual del riu sec, del parc del Masot de Ripollet.
Els pulmons verds permeten donar continuïtat a la infraestructura verda i blava de la metròpolis
Un conjunt d’actuacions incorporades al pla d’inversions PSG (Programa d’actuacions en paisatges naturals i urbans) amb l’ajut del finançament FEDER, orientat a recuperar i millorar la infraestructura verda metropolitana, agrupant els espais fluvials, la recuperació de zones degradades, la integració d’infraestructures viàries, energètiques i de serveis i en les millores de la connectivitat entre els espais urbans i les zones naturals. Tot això, amb la finalitat de “salvar la gran taca de sòl urbà que tenim”, tal com apuntava Laura Cid, ambientòloga del servei d’innovació i infraestructures de la mateixa àrea metropolitana.
Els parcs: els petits oasis de la ciutat
52 parcs repartits arreu de la metròpolis de Barcelona formen part de les competències de l’AMB, que s’ocupa des de la planificació del projecte, fins a l’execució de l’obra, la seva creació i el disseny. Aquest any, s’han incorporat els Jardins de la Font del Rector de Sant Climent de Llobregat i s’han fet actuacions de millora en 4 espais verds metropolitans: el Parc de Torre Roja, el parc de Can Solei i Ca l’Arnus, el bosc de Can Gorgs de Barberà del Vallès i el parc de Torreblanca.
Parc Torre Roja / Font: AMB - Maria José Reyes
“Amb els últims 20 anys, aquesta xarxa ha quadruplicat la seva superfície”, explica Dina Alsawi, cap del servei de parcs de l’AMB, que posa de rellevància la importància d’aquests espais. “L'objectiu de la xarxa es donar servei a 36 municipis -actualment se n'ofereix a 34-, dotant-los amb un servei de control de qualitat que en millori i conservi aquestes zones”. Alsawi apunta com alguns d’aquests espais són dels anys 90 i per això, cal millorar-ne la seva accessibilitat, les àrees de joc o la col·locació de xarxes nius, entre d’altres. “Amb els plans de millora de biodiversitat, hem creat espais de participació ciutadana com són els jardins de papallones”, iniciatives coordinades amb els ajuntaments que els han permès obtenir un molt bon grau de satisfacció per part de la ciutadania.
L’espai de desconnexió per excel·lència: les platges metropolitanes
Amb l’objectiu d’afavorir i potenciar el desenvolupament de la flora pròpia de zones dunars, l’AMB segueix portant a terme actuacions de millora a partir de treballs manuals d’eliminació i de control d’espècies vegetals invasores al·lòctones i de plantació d’espècies psammòfiles.
Enguany, s’han retirat un total de 6.580 kg de vegetació invasora i s’ha plantat 1.400 unitats de plantes per afavorir la biodiversitat
La finalitat d’aquestes intervencions és protegir i conservar els sistemes dunars per tal que les espècies invasores no ocupin l’espai de les espècies autòctones, que donen consistència a les dunes i augmenten la resiliència de les platges davant dels temporals i de les pujades del nivell del mar. A més, l’existència d’espècies invasores trenca l’equilibri ecològic d’aquests espais naturals i implica una reducció de la biodiversitat que cal combatre.
Gràcies a la gestió que s’està fent des del 2014, l’AMB constata una tendència decreixent de la vegetació invasora que malmet aquests ecosistemes naturals, fet que també implica una reducció de la propagació de les llavors. Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’AMB, posa de rellevància la importància d’aquests espais: “El grau d’espècies autòctones és molt important, i l’ús social de les platges metropolitanes representen els espais públics més visitats de tota la zona, amb uns 10 milions de visitants anuals”. Palacios valora aquest ecosistema, així com la vessant social i la seva protecció. “La línia de dunes és la primera protecció davant la pujada de nivell del mar i del canvi climàtic”.
Una problemàtica, la de l’emergència climàtica, que tenen molt present des de l’AMB, que intenten revertir i combatre per mitjà d’actuacions que afavoreixin la biodiversitat i el manteniment d’aquestes àrees. “ Tots els factors relacionats amb temporals, són cada cop mes freqüents. Al millorar la biodiversitat i fer plantacions d’espècies autòctones enfortim els sistemes per retenir la sorra”, concloïa Palacios, que explicava com s’han fet 24 km de tancaments que encerclen les zones dunars i s’han col·locat més de 1.000 elements de senyalització juntament amb campanyes per tal de retirar plantes invasores.