Ramon Córdoba de Dalmases, expert i assessor d’art de grans col·leccionistes, regenta també la botiga-taller de marcs Astrolabius del carrer Mandri amb més de cinquanta anys d’història. Per allà han passat tota classe d’artistes i d’obra i fruit de la seva bonhomia i classe ha fet amistat amb una munió de personalitats de l’art i de la cultura. De Joan Miró destaca que “et mirava i t’escoltava”. És un bon coneixedor del que es mou pel món i per tant de les oportunitats que s’obren per comprar una obra mestre a un preu alt, però raonable. El seu taller i casa seva són un museu viu.
Ha restaurat i embellit quadres del Prado i d’altres museus i també de col·leccions privades d’alt valor. Sent una emoció especial quan té davant seu segons quina obra? “Quan vaig tenir un Kandinsky d’un client de Barcelona em va fer il·lusió. Els dies que aquell quadre estava a la botiga era com si fos meu, el podia mirar, tocar...”
Valorant què han representat aquests tres mesos d’aïllament considera que “durant el confinament molta gent s’ha donat compte que pot disfrutar dels quadres que té a casa i, a més, vol ampliar. La pandèmia no ha estat cruel amb el món de l’art, més aviat el contrari”. Moment propici per la creativitat? “Bastant, sobretot per l’artista que té una certa inquietud. El que en té menys, però ho necessita per viure, ha pintat bastant més. Tots els artistes que conec han tingut molta creativitat”. Evoca Picasso, quina valoració és directament proporcional als períodes en que s’enamorava d’una altra parella, quan tenia una gran creativitat i llavors la seva cotització pujava.
Ramon Córdoba considera que no és cert que genis com Miró, Dalí o Tàpies no tinguin relleu. “Hi ha artistes joves -Barceló, Plensa, mundialment coneguts, Genovés, que acaba de morir- que es cotitzen i, desenganyem-nos, si es cotitza és bo”. Discrepa de que no hi hagi col·leccionistes. “No és veritat, el que sobren són galeries. A Enric Granados n’hi ha 17!” i en canvi considera que a les subhastes es pot comprar més barat que directament al artista –“està per sota preu”- i no creu que la venda per internet arreli massa en aquest sector perquè l’obra d’art s’ha de poder veure al natural i tocar.
Aquest expert valora l’art en funció del que agradi, no del preu. La seva experiència professional el fa pensar que no han canviat gaire els usos i costums dels consumidors. És molt escrupolós a l’hora de recomanar quin marc posar. “No anar mai contra l’obra”, ni posar colors que contradiguin la pintura. És optimista quant al futur. Contràriament a la creença que la joventut no compra obres d’art, creu que no és cert. Altra cosa és que si no es construeix habitatge nou baixa la demanda d’art per omplir parets.
La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.