Ramon Tremosa, economista i professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, ha estat deu anys (2009-2019) diputat al Parlament Europeu, la qual cosa li atorga una gran autoritat a l’hora d’analitzar la situació econòmica a nivell global i la resposta que s’està gestant per fer-hi front a la crisi. És autor de diversos llibres sobre economia, logística, infraestructures o Europa.

Com a lliçó del confinament conseqüència de la covid_19, Tremosa extreu que “aquesta crisi ens fa veure que els nivells de govern supraestatals haurien pogut actuar d’una manera més eficaç enlloc d’anar cada país pel seu compte. Per exemple, si la Unió Europa hagués fet de central de compres a la Xina hauria evitat la guerra entre estats en les setmanes pitjors de la pandèmia”.

Europeista convençut, defensa que “ara veiem, com va passar l’any 2008, que amb una moneda que dona estabilitat i amb les exportacions, més Europa és una bona sortida per a nosaltres”. Sobre el paquet previst de 750.000 milions d’euros de fons comunitaris, Tremosa adverteix que “ens convé molt que Europa marqui on han d’anar aquestes diners i que no ho deixem a la discrecionalitat dels governs del sud d’Europa”. En qualsevol cas, “la discussió sobre com repartir-los durarà mesos i aquests diners no arribaran de cop, sinó que es repartiran al llarg del pressupost plurianual”. Al final “hi haurà més fons condicionats, que és el que no volien Espanya i Itàlia, que havien creat unes falses expectatives”.

Aquest professor destaca que “mai no havia passat que totes les economies del món caiguessin al mateix temps i amb la mateixa intensitat. Positivament haig de dir que els bancs centrals han actuat de manera ràpida i coordinada. El 2008 el Banc Central Europeu va trigar quatre anys a reaccionar després de discussions mot agres i ara ho ha fet en quatre setmanes i sense oposició. No ha hagut corralitos bancaris ni crisi en la prima de risc”.

No nega que el tancament de Nissan a Barcelona es veia a venir i que “fa molt de mal”. S’ha negociat malament? La seva resposta és que “Espanya no ha tingut una política industrial com han fet França i Gran Bretanya. Espanya no ha tingut una política proactiva. Ha gastat 60.000 milions d’euros en l’alta velocitat, però no ha impulsat empreses industrials. El govern basc, en canvi,  ha pogut incentivar gràcies al concert econòmic”. Tot i així, Catalunya té uns actius que cal posar en valor: “Fa deu anys tenia 3.000 multinacionals i ara en té més de 20.000. Sabem d’empreses de farmàcia, tecnologia, logística, que amplien Inversions”.

Sobre si es pot reconvertir Nissan, com postulen alguns, Tremosa pensa que “Catalunya podria tenir un nínxol d’oportunitats en el vehicle elèctric si aprofitem empreses que ja tenim, com la que fa motocicletes elèctriques per Seat, per fer també furgonetes, transport del que se’n diu l’última milla”.

 La campanya #joimpulsotalent permet fer aportacions econòmiques per apadrinar talent d'una forma molt senzilla, ara i aquí.