T'imagines com seria fer art a partir de la fusió entre un material i un ésser animat? Oi que no has vist mai res igual? Doncs bé, l'artista Stella Rahola aconsegueix fusionar el liquen amb el vidre per crear autèntiques obres d'art en la seva exposició L’Habitació de les Desateses que pots visitar fins al 18 de setembre a l'espai Can Framis de Barcelona. L'exposició configura un univers de bellesa subtil que recorda a l'expressionisme abstracte.
Rahola, guanyadora del Premi d’Escultura 2021 de la Fundació Vila Casas, reivindica la materialitat com a substància subjecta al canvi. La mostra aborda la interacció amb l'entorn, la vida dinàmica de les reaccions químiques i la manipulació d’éssers no-humans i humans.
Stella Rahola Matutes, guanyadora del Premi d’Escultura 2021 de la Fundació Vila Casas, presenta L’Habitació de les Desateses
A L’Habitació de les Desateses, aquestes idees s'expliquen a partir de la transformació del vidre i de l’observació de primera mà del treball en un taller artesà. Concretament, la instal·lació s’articula mitjançant quatre artefactes (L’Aprenent, La Temperància, L’Habitació de les Desateses i La Fossera) els quals assenyalen els diferents moments del procés de bufat del vidre borosilicat. El primer, anomenat L’Aprenent, mostra el pas inicial de l’elaboració de les peces, mentre que l’últim, La Fossera, consisteix en un cubicle metàl·lic, present a tots els tallers de vidre, on es destina el material de rebuig.
A Catalunya, la quantitat de restes de vidre borosilicat no són suficients per fer possible el seu reciclatge i, per tant, el cicle de la seva reutilització queda suspès. És en aquest moment quan apareix un altre ‘actiu’ no humà: el liquen. Arrapant-se i creixent, descompon lentament el vidre. És el primer ens de la naturalesa capaç de fer-ne substrat, és a dir, habilitar el terreny necessari perquè futurs éssers hi puguin créixer.
Doncs bé, les peces de vidre s’organitzen en famílies morfològiques que guarden relació amb el tipus d’estructura que les acull. Així doncs, els quatre artefactes que es presenten a l’exposició tenen a veure amb el procés de producció d’un taller.
Líquens que són art
Els líquens són una associació simbiòtica de dos organismes vius: una alga i un fong. Viuen dels minerals que arriben des de l’aire i que actuen com a adob, i de la llum que capten les algues en simbiosi.
“L’estructura liquènica és estable, gairebé sempre consistent. No és un borrissol. És un cos. Pot cobrir lentament una superfície i, segons les espècies, separar-se’n i formar estructures lleument arborescents”, apunta Enric Gràcia, micòleg i autor d’un dels textos del catàleg.
Tots els líquens ataquen amb àcids els substrats sobre els quals viuen per degradar-los i obtenir-ne minerals. En el cas del vidre, és dels pocs organismes que aconsegueix descompondre’l. S'hi adhereix fortament, tot causant-li erosions microscòpiques. Per aquesta raó, com més alterat i fissurat és el vidre, més ràpidament és colonitzat per líquens.
El vidre com a recurs creatiu
Els objectes d’art de vidre i esmaltats (ceràmica, argila, maó) representen el nostre patrimoni cultural físic més antic del món. Tanmateix, l’objecte de vidre més antic, fet per l’ésser humà amb data clara, forma part d’un ull d’una estàtua egípcia i algunes perles de vidre fetes fa només uns 3.500 anys.
Des d'aleshores, s’ha anat sofisticant les tècniques de treball del vidre. Curiosament, 3.500 anys és el que necessiten els líquens per descompondre el vidre.
Vidre i liquen, una forma de fer art que mai no havies vist. Descobreix-la a la Fundació Vila Casas fins al 18 de setembre.