En l'era de les xarxes socials, és normal que ens fem preguntes sobre la nostra identitat, ja que aquestes tenen un gran impacte en la modelació de la personalitat. I és que, actualment, la revolució tecnològica està traslladant la realitat a l'entorn digital. N'és prova la creació del metavers, per exemple. Doncs bé, en aquest context, brollen preguntes com ara: què passa quan la nostra realitat s'expandeix a través de les xarxes i les pantalles? Sabem que la identitat individual es construeix en interacció amb les circumstàncies de cadascú, però ens costa anar més enllà. Certament, són moltes les incògnites que encara no hem resolt.

En l'era de les xarxes socials, és normal que ens fem preguntes sobre la nostra identitat, ja que aquestes tenen un gran impacte en la modelació de la personalitat

En un món controlat per internet, ens preocupa com mostrar la nostra identitat als altres. Què estem mostrant de nosaltres mateixos realment a les xarxes socials? I la construcció d'una identitat ens pot generar frustració? Diuen que la frustració apareix quan les expectatives no encaixen amb la realitat… 

Persones utilitzant el telèfon/ Pexels

El pensament crític ens pot ajudar amb els problemes d'identitat? Potser sí. També diuen que saber qüestionar allò que ens arriba des de l'exterior ens ajuda a construir la nostra identitat de manera sana. I com podem treballar el nostre pensament crític?

El pensament crític ens pot ajudar amb els problemes d'identitat?

Malgrat que totes aquestes preguntes són d’allò més importants per a nosaltres com a éssers humans que vivim en un món digitalitzat, no tenen una resposta fàcil. És per això que, José Carlos Ruiz, professor de filosofia a la Universitat de Còrdova i divulgador, les intenta respondre en el nou espai d'anàlisi, debat i reflexió de Fundació “la Caixa” anomenat “El Cafè de l’Observatori Social”.

En aquesta primera entrega d’“El Cafè de l’Observatori Social” no només es tracta el tema de la identitat digital, sinó que també s’aborda aquesta sensació tan comuna i alhora tan misteriosa de l’avorriment. Així, Josefa Ros, investigadora Postdoctoral MSCA en el departament de Filosofia i Societat de la Universidad Complutense de Madrid, ens explica quines són les conseqüències de l’avorriment per als éssers humans i què és exactament l’avorriment. I és que, atès que l’avorriment és una experiència tan universal, es dedueix que aquest ha de tenir algun efecte en nosaltres. 

Fotografía de Josefa Ros / Fundació "la Caixa"

Ara bé, què passa amb l'avorriment a la tercera edat? Ros ens en parla en aquesta primera edició d’”El Cafè de l’Observatori Social” perquè, en una societat amb cada vegada més persones ancianes, moltes d'elles cuidades en institucions, la gestió de l'avorriment és un factor clau pel benestar.

“El cafè de l’Observatori Social" intenta respondre totes aquestes preguntes que ens fem habitualment, però que tenen difícil resposta

I què podem fer amb l’avorriment? Certament, en algun moment de la vida, o en molts, ens avorrim. I, realment, mai no gaudim de l’avorriment. Però quines opcions tenim per fer fer-lo més plaent? Doncs totes aquestes qüestions es posen sobre la taula en aquest primer cafè. Temes importants per al nostre dia a dia que, sovint, queden oblidats. 

Aprèn, reflexiona i enriqueix-te amb el "Cafè de l’Observatori Social" de Fundació “la Caixa”, no te'n penediràs!