Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014) és un referent internacional de l’escultura catalana de postguerra. Però la seva obra és poc present als museus de Catalunya. És per això que la Fundació Vila Casas vol reivindicar la seva figura amb l'exposició Subirachs. De l’expressionisme a l’abstracció (1953 - 1965), que es podrà veure a Can Mario (Palafrugell) fins al 27 de novembre. I és que aquesta és la primera obra que se li dedica a Catalunya a Subirachs des del 2001.
La Fundació Vila Casas vol reivindicar la figura de Josep Maria Subirachs
"Tenint en compte l’escassíssima presència de Subirachs als nostres museus nacionals, aquesta exposició és una reivindicació en tota regla, perquè estem convençuts que Subirachs és un dels més grans escultors catalans de la segona meitat del segle XX. Per nosaltres aquesta exposició, que es concentra en un dels períodes més creatius de la seva obra, és l’avantsala de la gran retrospectiva que la Fundació Vila Casas vol dedicar-li el 2027 amb motiu del centenari del seu naixement", explica Àlex Susanna, director d'art de la Fundació Vila Casas.
La Fundació Vila Casas vol donar a conèixer aquest artista de trajectòria prolífica i dilatada, que ocupa un lloc de referència com a escultor de la generació de postguerra i de qui són indiscutibles les seves innovadores aportacions a la història de l’art de la segona meitat del segle xx. Així doncs, fins al 27 de novembre, es pot visitar l'exposició dedicada a la seva obra a Can Mario (Palafrugell).
Comissariada per Ricard Mas i Judit Subirachs-Burgaya, l’exposició s’allunya del caràcter retrospectiu i se centra en una de les etapes més creatives de l’artista, el pas de la figuració expressionista a l’abstracció, entre 1953 i 1965. Aquesta és la primera vegada que s’aborda el "salt endavant" de Subirachs vers les tendències avantguardistes occidentals. Una evolució que li va permetre elaborar una gramàtica visual pròpia i perenne, tot esdevenint, un referent internacional de l’escultura catalana de postguerra.
L'exposició se centra en una de les etapes més creatives de Subirachs, el pas de la figuració expressionista a l'abstracció
Subirachs. De l'expressionisme a l'abstracció (1953−1965) s'articula a través de cinc àmbits expositius que presenten un total de 81 obres (48 escultures, 32 dibuixos i 1 tapís) realitzats per Subirachs en un període de dotze anys, entre 1953 i 1965. Els cinc àmbits són: Expressionisme, Abstracció, El Ferro, Penetracions i tensions i Obra en espais de domini públic.
Es tracta de cinc àmbits que inclouen recursos com ara els ferros, les falques i els tascons, els assemblatges polimatèrics, les penetracions i les tensions. A més del procés d’aprofundiment morfològic que, sens dubte, s’inspirà en la geometria reglada d’Antoni Gaudí. En canvi, l’últim i cinquè àmbit,
L'exposició s'articula a través de cinc àmbits expositius
Format en la tradició del Noucentisme, Subirachs es va distanciar ben aviat d'aquest corrent artístic per trobar el seu propi llenguatge. La influència de les avantguardes internacionals, que va descobrir amb vint-i-quatre anys en el seu primer viatge a París, becat per l’Institut Francès de Barcelona, el va portar a emprendre un camí estètic que derivà cap a un expressionisme personal, desenvolupat a partir del 1953 i, sobretot, durant la seva estada a Bèlgica (1954-1956). Així, la primera part de la mostra està dedicada a l'etapa expressionista de Subirachs.
La segona part de l'exposició aborda el període abstracte de l'artista. Cap a finals dels anys cinquanta, les figures distorsionades i expressives es van anar despullant d’anècdota per traspassar, gairebé de manera imperceptible, la frontera de la figuració a l’abstracció.
Els descobriments plàstics i els recursos formals i conceptuals dotaren l’obra de Subirachs d’una densitat nova, i el van convertir en pioner d’una autèntica iconoclàstia que l’allunyà de l’estatuària tradicional. Val a dir que l'obra pública i monumental és la que li valgué el reconeixement públic i la que va consolidar-ne el prestigi.
Doncs bé, l’exposició ens apropa al Subirachs més íntim, L'artista que també va crear nombroses peces de petit i mitjà format destinades al col·leccionisme.
El ferro com a recurs artístic
El ferro protagonitza el tercer àmbit expositiu. La ruptura de Subirachs amb tota referència figurativa es va fer encara més evident amb la utilització predominant del ferro. Utilitza el ferro com a eina expressiva a partir de formes lineals i diversitat de ritmes, amb un sentit aeri i, alhora, agressiu i feridor.
L’espai va substituir el volum com a resultat d’un procés cap a un estil cada vegada més depurat. En les peces de ferro, Subirachs adoptà una esquematització formal similar a la de les figures expressionistes i a la de les primeres formes abstractes. Però en aquestes peces abandona la puresa i la textura agafa protagonisme.
Subirachs va accentuar el viratge vers l'abstracció amb la utilització del ferro
La verticalitat, tradició de Juli Gonzalez, i el buit són dues característiques de les obres que Subirachs realitza amb aquest material, com, per exemple, Homenatge al cinema (1958) o Ferro (1957), que podem veure en aquest tercer àmbit expositiu.
Penetracions i tensions
El quart àmbit de l’exposició presenta una etapa que compren des de finals dels anys cinquanta i el començament dels seixanta. En plena experimentació del llenguatge abstracte, Subirachs va iniciar la sèrie que el crític d’art José Corredor-Matheos anomenà “les penetracions i les tensions”, amb falques i tascons encaixats, i tirants i cargols de ferro com a elements plàstics més habituals.
Obra en espais de domini públic
El darrer sector de l'exposició, que porta el títol d'Obres en espais de domini públic, presenta l’obra pública i monumental més coneguda pel públic.