L'estrella blava que representa el logo de Fundació "la Caixa" és fruit d'un tapís de Joan Miró que, des de fa 40 anys, no s'exposa al públic. L'artista va crear L'estrella de Miró l'any 1980 per encàrrec de l'entitat. Doncs bé, ara la Fundació "la Caixa" ha presentat el projecte de restauració de l'obra Tapís.

L'estrella blava que representa el logo de Fundació "la Caixa" és fruit d'un tapís de Joan Miró que, des de fa 40 anys, no s'exposa al públic

El Tapis és una obra mestra que forma part d'un conjunt de quatre tapissos monumentals, produïts per Miró i Royo entre 1970 i 1980, que podrien haver estat cinc si no fos perquè el cinquè va ser destruït per culpa dels atemptats de l'11-S. Van ser confeccionats a partir de llanes de diferents gruixos, algunes d'elles disposades en caiguda, fet que va suposar un gran avenç en el mètode tradicional de confecció de tapissos, caracteritzat per nusos petits entorn de l'ordit. Aquestes imponents 'teles' són considerades com a úniques al món.

La Fundació "la Caixa" convida a la ciutadania a contemplar per primera vegada en 40 anys aquesta majestuosa obra de Miró i, alhora, comprendre el seu procés de creació assistint en viu a la seva restauració. Així doncs, fins al 28 de maig els visitants tenen l'oportunitat de conèixer la història de l'estrella mironiana, descobrir com es rehabiliten les fibres del tapís i entendre com els afecten les condicions ambientals.

La Fundació "la Caixa" convida a la ciutadania a contemplar per primera vegada en 40 anys el Tapís de Miró

El Tapís de la Fundació "la Caixa" mesura cinc metres de llarg per dos d'alt i pesa més de 200 quilos i els seus materials principals són la llana, el cotó i el cànem. Concretament, va ser elaborat amb la tècnica experimental que Joan Miró va desenvolupar amb el tapisser tarragoní Josep Royo, on les llanes de diferents gruixos i els nuats a cabellera configuren obres que combinen les formes rectes i les corbes amb els colors i els grafismes més característics de Miró.

Una obra d'art monumental

A finals dels setanta, la llavors denominada Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i les Balears va decidir renovar la imatge de l'entitat i Joan Miró va ser l'escollit per fer-ho. L'encàrrec es va convertir en aquesta obra de grans dimensions, que es va exposar al Museu de la Ciència (avui, CosmoCaixa) fins a 1984, any en què es va traslladar a la seu central de La Caixa, on ha estat exposat de manera ininterrompuda aquests últims 38 anys.

Dues treballadores restauren el tapís de Joan Miró/ Fundació "la Caixa"

Després de la seva creació l'any 1980, la seva restauració s'ha convertit en una necessitat. Per dur a terme aquesta operació excepcional, la Fundació "la Caixa" ha llançat el projecte l'estrella de Miró, que inclou el trasllat de la peça fins a CaixaForum Barcelona. Per acabar de reblar-lo, a la sala on es restaura l'obra s'ha preparat un petit projecte museogràfic, amb imatges, vídeos i textos, que recuperen la història del tapís i revaloren la tècnica tèxtil, així com el treball de l'equip de col·laboradores de La Farinera, format sobretot per dones, protagonistes desconegudes quan es parla del tapís.

Una revolució en la publicitat dels anys 80

El tapís que Joan Miró i Josep Royo van crear per a "la Caixa" el 1980 és una obra de gran format que s'emmarca en el període de maduresa de Miró, durant el qual va simplificar el seu llenguatge visual i va aprofundir en l'exploració tècnica i expressiva de la matèria, com, en aquest cas, el teixit. Miró va treballar amb l'artista tèxtil entre 1969 i 1983, any de la mort del pintor.

Imágen del procés de creació del tapís/ Fundació "la Caixa"

El tapís té un marcat caràcter icònic i se'n desprèn una depuració formal de l'inconfusible estil de l'artista. Espais buits i composicions figuratives en els quals els diferents elements associats al cosmos, la naturalesa i l'home es posicionen i es relacionen entre si per transcriure plàsticament els valors de l'existència. El color negre li permetia construir formes i posar èmfasi en l'expressivitat a través dels contrastos que li oferien els pigments de la matèria: groc, blau i vermell.

El Tapís s'exposa per primera vegada en 40 anys

CaixaForum Barcelona exposarà fins al pròxim 21 de maig el tapís, una oportunitat única en gairebé 40 anys de contemplar l'obra. A més, també és la primera vegada que s'ofereix la possibilitat al públic de veure el revers del tapís.

 

Imatges del trasllat del Tapís/ Fundació "la Caixa"

Els treballs de restauració es duen a terme en horari d'obertura del CaixaForum i es compartiran amb els visitants amb l'objectiu de donar a conèixer processos essencials en la vida d'una obra d'art, però que normalment no són accessibles al gran públic.

Una revolució en el camp de la publicitat

Certament, l'experimentació és una cosa intrínseca a l'obra de Joan Miró. La seva curiositat innata el va conduir a explorar nous territoris com el collage, l'escultura en bronze, el gravat o, fins i tot, l'obra tèxtil. Així doncs, lluny d'una reproducció de les seves obres en tapís, l'artista pretenia trobar l'equivalència tèxtil al seu llenguatge.

Els tapissos van ser elaborats segons la tècnica experimental que Joan Miró va desenvolupar amb el tapisser tarragoní Josep Royo, on les llanes de diferents gruixos i els nuats a cabellera configuren obres que combinen les formes rectes i les corbes amb els colors i els grafismes més genuïns de Miró.

Imatge d'un esborrany en petites dimensions del Tapís/ Fundació "la Caixa"

El símbol d'una entitat amb vocació social

Avui, la Fundació "la Caixa" és la primera fundació d'Espanya, la segona de Europa i la quarta del món, amb la complicitat de CriteriaCaixa, un hòlding inversor que, a través de participacions en diferents empreses, treballa per preservar i engrandir el patrimoni generat per aquesta entitat centenària.

L'entitat executa la seva tasca filantròpica a Espanya i Portugal, a més d'altres països. Una feina que té com a focus la millora en els àmbits amb més impacte social, com són la pobresa infantil, el foment de l'ocupació entre persones vulnerables i la humanització de la salut. També actua en altres àmbits fonamentals per promoure el progrés i la igualtat d'oportunitats, com són la investigació mèdica, la salut i la promoció de l'educació i la cultura.