La vall de Vinaixa és un dels cinc espais protegits de les Garrigues, una extensa comarca elevada de formes ondulades amb alguns fondals estrets, planes trencades i turons. El nom de la comarca ja dona pistes sobre el medi propi, ja que fa referència a un tipus d'alzina molt característica del clima àrid mediterrani. L’aigua en aquesta contrada és un bé escàs.
El paisatge actual és un mosaic agrícola i forestal; no hi ha bosc i la presència reina és l'olivera ―la varietat típica és la de l'oliva arbequina― acompanyada d’ametllers i clapes de cereals, sense oblidar que una part de les Garrigues és regada per les aigües del canal d'Urgell, fet que ha afavorit el conreu d'alfals, panís i, sobretot, d’arbres de fruita dolça.
La vall de Vinaixa és un dels cinc espais protegits de les Garrigues
La ruta de la vall de Vinaixa transcorre íntegrament per aquest Espai d’Interès Natural que també integra la Xarxa Natura 2000. Els valors més destacables que van motivar-ne la protecció van ser la presència de l’àguila cuabarrada ―una de les espècies més amenaçades del país― i les mostres de flora i fauna de brolles, garrigues i carrascars.
El recorregut travessa alguns fons de vall, envoltats de boscos de pi blanc, ametllers, oliveres, cereals i vinyes i, alhora, permet gaudir de diferents panoràmiques des dels punts més enlairats.
Les construccions de pedra seca són una constant en el paisatge, amb les cabanes de volta com el màxim exponent d’aquesta arquitectura popular, però també amb basses i peixeres, marges o espones, aixoplucs i recers, tot construït exclusivament amb pedra del país, sense morter.
Els Omellons
El terme dels Omellons, situat a la part central de la plataforma garriguenca, és ric en argila rogenca i gres, materials ideals per a la fabricació de gres i pedra de construcció. Els vessants s’han aprofitat per al conreu d’oliveres, ametllers, ordi i vinya en forma de terrasses esglaonades.
Els Omellons celebra la Festa de Sant Sebastià, al gener, i la Festa Major, a finals de setembre o inicis d’octubre
Nucli històric dels Omellons. Imatge: Jordi Clariana /360lab.
Dins del poble destaca, per les seves proporcions, l'església de Sant Miquel (1), barroca del segle XVIII, i algunes cases que conserven cellers de pedra. Al camí del pont Vell hi ha la casa Llorach (2), un habitatge del 1770 edificat sobre dos antics molins, un d'oli i un de farina. Entre altres elements arquitectònics d’interès, té una finestra amb una reixa decorada amb sis mitges llunes que podria ser d’origen àrab. A la façana té esculpit l'escut dels Llorach. A la carretera de les Borges Blanques es troba el pont Nou (3), que és de l'any 2000 i incorpora dos escuts de la Diputació de Lleida. Al costat hi ha els antics rentadors municipals (4), dels anys 30 del segle XX. El terme dels Omellons és ric en construccions de pedra seca, com ara aixoplucs, aljubs i cabanes.
Espluga Calba
El poble està situat al fons de les valls de Matallonga i de Cortals i s’assenta sobre diverses coves cobertes per lloses de pedra (esplugues) que ara es fan servir com a cellers. Entre els esdeveniments més destacats que tenen lloc a l’Espluga Calba al mes de desembre hi ha la Fira Oleotèxtil; al juliol s’hi celebra el Cicle de Música als Castells; la Festa Major d’hivern és per Sant Blai i la d’estiu, per la Mare de Déu d’Agost.
El perfil de l'església de la Immaculada Concepció sobresurt entre les cases de l'Espluga Calba. Imatge: Jordi Clariana /360lab.
Al bell mig de l'Espluga Calba hi ha el majestuós castell de pedra (1) del segle XIII, del qual es poden visitar les següents estances: l'aula magna, antic punt de trobada de l'orde de Sant Joan de Jerusalem; el pati d'armes, amb una gran pica de pedra que es feia servir per guardar l'oli; la sala de l'orde de Malta; l’espai cultural Antoni Ferrer, i el museu de la pagesia. També al poble es pot visitar l'església parroquial de la Immaculada Concepció (2), barroca del segle XVIII, i l’antic molí d'oli de la Cooperativa Espluguenca (3).
Fulleda
El nucli garriguenc de Fulleda es troba situat a l'interfluvi de les valls o fondos de la Granada i els Escortals, al territori de la Segarra històrica. Al mes de setembre se celebra una fira dedicada a Agustina d'Aragó que per unes hores inunda el poble d’espectacles d’animació, recreacions històriques, trabucaires, oficis antics, tallers, jocs i un mercat de productes de proximitat. A l’agost té lloc la Setmana Cultural i la Festa Major del poble.
Església de Santa Maria. Imatge: Jordi Clariana /360lab.
El petit nucli de Fulleda se situa a l'entorn de la Torre (1), antiga fortalesa d'on només resten alguns vestigis. Després de fer un passeig pels carrers estrets que desemboquen a la plaça i veure les cases i els cellers de pedra, es pot visitar l’església parroquial de Santa Maria (2), temple d'estil romànic de planta rectangular i notable influència cistercenca, sobretot en les restes de l'antiga portalada i en la nau. També es poden concertar visites a l’antic molí d’oli, a l’edifici de la Cooperativa de Fulleda (3). Fulleda acull el monument a Agustina Saragossa i Domènech (4), coneguda com a Agustina d’Aragó, en record a l'heroïna de la Guerra del Francès (1808-1814) amb arrels familiars a Fulleda.
Tarrés
El terme de Tarrés s’estén per la serra del Tallat i la serra de Vilobí i una part s’inclou dins l'Espai Natural Protegit de la vall de Vinaixa.
La Festa Major d'hivern hi té lloc el 15 de maig i la d’estiu, per la Mare de Déu d'Agost
Tarrés és un petit poble de carrers estrets i cases de pedra destacables, com ara cal Magre (1), amb façana porxada del 1809, i la casa Comú (2), del segle XVII. A Tarrés també s’ha restaurat l'antiga cooperativa del vi, el Sindicat (3), per acollir els visitants. Val la pena recórrer el carrer de l'Església fins a arribar al temple parroquial de l’Assumpció de Maria (4), de façana i campanar neoclàssics i interior barroc, i també la plaça de la Font (5), que conserva els aljubs per abeurar els animals i rentar la roba.
De fet, a Tarrés i el seu entorn hi ha un extens patrimoni de basses, pous, cisternes, aljubs, fonts i safareigs; és a dir, una rica arquitectura popular enginyada per aprofitar fins a la darrera gota d’aigua. El lloc és ric en vestigis de poblament de societats del bronze final i també del període romà, ja que per aquí passava la via Augusta que unia Lleida i Tarragona. L’entorn, ideal per fer bicicleta de muntanya, és molt ric en forns de calç i n’hi ha una seixantena d’inventariats. S'hi conserven també moltes antigues pedreres, algunes de les quals van servir per bastir el monestir de Poblet. Als afores del poble hi ha l’ermita de la Santa Creu.
Vinaixa
El poblat conegut com a Beni-Aixa, del qual prové el nom actual de Vinaixa, va créixer al voltant d’una antiga torre àrab del segle VIII situada al punt més elevat de la vila. En el calendari festiu del municipi destaquen la matança del porc, que hi té lloc al febrer; la Fira de l'Oli i la Pedra, a finals de març; la Festa de primavera, a finals d'abril; l’aplec de Sant Bonifaci, al maig; la Setmana Cultural, a l'agost i la Festa Major d'estiu, també a finals d'agost.
Església St. Joan Baptista. Imatge: Jordi Clariana /360lab.
En el lloc de l’antiga torre avui es troba cal Tarragó (1), una casa particular. L’església parroquial (2) està dedicada a Sant Joan Baptista, va ser construïda l'any 1301, és d'estil romànic, presenta clares influències cistercenques i conserva algunes pintures romàniques. Un altre edifici destacable és la casa de Poblet o cal Panxa (3), antiga propietat dels capellans de Poblet, que preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada. Vinaixa conserva també un dels antics portals, el del Forn (4). A 7 quilòmetres del poble es troba l'ermita de Sant Bonifaci, al qual Vinaixa presta una gran i antiga devoció.
La Floresta
Antigament el poble s'anomenava Castellots i estava situat a 1,5 km de l'actual. Durant la Guerra de Successió, Castellots fou totalment arrasat. Posteriorment es construí de nou a l‘emplaçament actual, al voltant del torrent de Vinaixa i del castell fortificat. La Floresta celebra la festivitat de Sant Blai, al febrer, la Setmana Cultural per Setmana Santa i la Festa Major, a l’agost.
Pou de gel. Imatge: Jordi Clariana /360lab.
El castell de la Floresta (1), actualment obert al públic, és del segle XII i conjuga elements del romànic tardà, gòtic, renaixement i barroc. Hi destaca la torre quadrada emmerletada, les finestres coronelles i el magnífic sostre teginat del segle XVI. Al costat, en el lloc de les antigues quadres del castell, es troba l'església parroquial de Sant Blai (2), del 1760. Als Castellots hi havia hagut una església del segle XIII dedicada a Santa Maria. Dues visites molt interessants són el pou de gel del segle XIV (3), amb capacitat per a 150 m3 d'aigua, i la sala d'exposicions dels Treballs de la Pedra (4), que conté peces escultòriques i eines antigues del mestre picapedrer Felip Martín, precursor d'una important nissaga local d'artesans de la pedra.
Arbeca
La vila d’Arbeca va créixer arrecerada al voltant del castell dels ducs de Cardona (1), el qual té el seu origen en una fortalesa àrab conquerida vers la meitat del segle XII. Al segle XVIII, el duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca, va introduir a la vila la varietat d'oliva arbequina i impulsà arreu de la comarca el cultiu de la que ara és la varietat reina en la producció d’oli. Entre els actes festius que tenen lloc a Arbeca, destaquen el Mercat Medieval del Duc, a l’abril; el Tast Jazz, al juliol, i la Fira de Santa Caterina, que inclou la fira de l'oliva arbequina i la fira del gos caçador, al novembre. La Festa Major té lloc per la Mare de Déu d’Agost.
Els Vilars d’Arbeca. Imatge: Jordi Clariana /360lab.
Tot passejant pels carrers medievals i les places porxades de la vila, entre massisses façanes de pedra i escuts heràldics, es pot visitar l’església parroquial de Sant Jaume (2) i també el museu Molí de l’Argilés (3), al bell mig del poble.
Al voltant d’Arbeca destaquen els següents vestigis: una vila romana inèdita, atès que no s’ha excavat mai i, a la partida dels Vilars, l’antiga fortalesa i poblat ibèric. Molt a prop del poble es pot visitar l’ermita romànica de Sant Miquel de les Borgetes, la font de la Juliana i les restes de l'ermita de Santa Caterina. I seguint la ruta del riu de Set en direcció als Omellons, el molí de l’Ambó. “Prou n'hi ha de béns a Arbeca, però són del duc". Aquest refrany es refereix al duc de Cardona, senyor d'Arbeca, on tenia el més ric dels seus castells, avui completament enrunat, i de les ruïnes del qual s'ha tret pedra per a construir gairebé totes les cases que d'una cinquantena d'anys ençà s'han fet pels pobles de la rodalia.” (Joan Amades, 1937).
Dins del projecte Ponent Actiu, s'ha marcat una ruta de 52 km per la Vall de Vinaixa senyalitzant punts d’interès del patrimoni cultural i natural, adequant espais urbans recuperant el patrimoni cultural: Castell de la Floresta i Casal republicà de Vinaixa o bé amb l'adequació d'espais rurals a Arbeca, l'Espluga Calba, Fulleda i Tarrés. El projecte Ponent Actiu finançat amb el PO FEDER Catalunya 2014-20. Aquesta acció ha estat finançada al 50% amb els fons europeus FEDER i, la resta, amb aportació de la Diputació de Lleida i dels ajuntaments beneficiats.
Aquestes rutes per la Vall de Vinaixa també les podeu gaudir a wikiloc:
- Ruta circular a Fulleda: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-la-vall-de-vinaixa-fulleda-ruta-circular-48033083
- Ruta de Fulleda a Vinaixa: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-la-vall-de-vinaixa-tram-del-fulleda-a-vinaixa-47986730
- Ruta dels Omellons a Arbeca https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-la-vall-de-vinaixa-tram-dels-omellons-a-arbeca-47945910
- Ruta de la Floresta a Fulleda https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-la-vall-de-vinaixa-tram-la-floresta-a-fulleda-47914678
- Ruta dels Omellons a l'Espluga Calba https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-vinaixa-tram-omellons-a-lespluga-calba-47913975
- Ruta de la Floresta, els Omellons i Arbeca https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-vinaixa-tram-la-floresta-els-omellons-arbeca-47743893
