L'Ajuntament de Madrid segueix amb la seva tasca de recuperar la nomenclatura franquista en els carrers de la ciutat. Ara ha estat el torn del creuer Baleares, desgraciadament conegut per bombardejar els civils que escapaven per carretera de Màlaga a Almeria l'any 1937, en plena ofensiva feixista.
És el segon escàndol d'aquesta mena en gairebé mig any, després del conegut cas de José Millán-Astray. L'ajuntament del PP justifica aquestes pràctiques per l'obligació que emana de sentències judicials. Unes sentències judicials que el consistori no va voler recórrer i que defensen que l'informe de la comissió d'experts que va proposar les modificacions dels noms dels carrers no va explicar bé el caràcter d'exaltació franquista en els termes que exigeix la Llei de Memòria Històrica.
@Rita_Maestre
En aquest sentit, l'informe sobre el creuer Baleares no esmentava la massacre (més coneguda com a desbandá). A més, segons la sentència, no es podia descartar que el nom del carrer es posés per homenatjar els qui van morir en l'enfonsament del vaixell durant la guerra o, fins i tot, "les característiques tècniques" del creuer.
La portaveu de Más Madrid a l'ajuntament, Rita Maestre, ha criticat que el retorn del Baleares als carrers de la ciutat. "El creuer Baleares va bombardejar malaguenys que escapaven del franquisme en la desbandá. En l'anterior mandat el vam retirar de la llista de carrers. Amb Almeida torna. Ningú que estimi la democràcia pot estar content amb aquest canvi", ha manifestat en una piulada.