La memòria de mossèn Cinto Verdaguer està prou present a la ciutat de Barcelona, on el nomenclàtor li té reservada una plaça cèntrica, per bé que és més aviat una cruïlla al servei del trànsit gens amable per als vianants. La plaça de Mossèn Jacint Verdaguer se situa a l’encreuament de l’avinguda Diagonal, el passeig de Sant Joan i al carrer Mallorca, al districte de l’Eixample, i al bell mig hi ha el monument dedicat al poeta. Maco, però inaccessible. I ben a prop hi ha l’estació de Metro que porta també el nom de Verdaguer, important node de mobilitat que enllaça les línies 4 i 5, per on segur que hi passa més gent que pel mig de la plaça.
En tot cas, la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer inclou en una de les plaques, com és habitual a Barcelona, una mínima biografia on s’especifica lloc i data de naixement i de mort i professió. La placa no té pinta de ser nova, però el que sobta, si un s’hi fixa, és la manera com està escrit el lloc de naixement de Verdaguer. Folgaroles, sí, amb una ‘a’ en una segona síl·laba allunyada del topònim normalitzat i oficial, Folgueroles. Val a dir que el topònim ‘Folgaroles’ té registres que daten del segle XIV, però, així i tot, sobta que el consistori barceloní utilitzi una forma que no respon al nom oficial. Encara sort que al poeta no li han posat Bardaguer!