El papa Francesc mai no va tornar a l'Argentina després de ser nomenat cap de l'Església catòlica, però alguns creients creuen que va deixar un darrer missatge al seu país natal, d'una manera tan inesperada com significativa. Amant del futbol tota la vida —i porter ocasional durant la joventut—, Francesc era soci del seu club estimat, el San Lorenzo de Almagro. I ara, és precisament el número del seu carnet de soci el que ha esdevingut tema de conversa a Buenos Aires.
“El destí no pot ser tan clar”, diu Ramiro Rodríguez, que va arribar amb un rosari penjat al coll damunt la samarreta del San Lorenzo, a una petita capella considerada el bressol espiritual del club. Rodríguez era un dels fidels que assistien a una missa especial per commemorar la vida del pontífex argentí. El número en qüestió, 88235, correspon al registre de soci de Jorge Mario Bergoglio, el nom amb què va néixer el Papa. Per a molts seguidors, no és només una xifra: és un símbol que, fins i tot des de Roma, Francesc mai va deixar de ser un "cuervo" —el mot afectuós amb què es coneix als seguidors del San Lorenzo—.
Una connexió divina
La xifra del seu carnet no és l’únic detall que ha captivat l’atenció dels fidels. Com molts han fet notar aquests dies, el papa Francesc va morir als 88 anys, exactament a les 2:35 de la matinada, hora de l’Argentina, el Dilluns de Pasqua. Per a Ramiro Rodríguez, el devot seguidor del San Lorenzo, es tracta d’una altra connexió d’un altre món, gairebé divina.
“Vaig anar al Vaticà l’any 2019 i, evidentment, portava la meva samarreta del San Lorenzo”, explica Rodríguez, de 23 anys i recull la CNN. “No el vaig veure, però sentia que era allà, amb tota la seva energia, curant el món. Això, per mi, és molt significatiu”. Abans de morir, el Papa va escriure el pròleg d’un llibre encara inèdit del cardenal Angelo Scola. En aquell text, va deixar una reflexió serena i profunda sobre el final de la vida: “La mort no és el final de tot, sinó el començament d’alguna cosa".
"Tenia un humor diferent"
Parlant amb aquells que el coneixien de prop, molts coincideixen que el papa Francesc —o simplement Jorge, com el continuaven anomenant els amics de tota la vida— hauria somrigut en veure l’afecte i l’esperança que s’han dipositat en el seu número de soci del San Lorenzo. Un dels qui millor el coneixia és Omar Abboud, amic íntim del pontífex, que recorda perfectament la rapidesa mental i l’enginy del Francesc d’abans del Vaticà. Però també, diu, l’elegància amb què sabia fer humor. “Tenia un tipus d’humor diferent,” explica Abboud i recull també la CNN. “Un humor que era amb la gent, no per sobre de la gent. Un humor intel·ligent, fi, amb ànima".