Qui té boca, s’equivoca. El passat i les dèries d’Enric Hernández el persegueixen. Avui que Carles Puigdemont ja és eurodiputat, val la pena rescatar alguna frase de la columna que Hernández va publicar l’1 de maig del 2019, quan feia de director d’El Periódico. “L'expresident reincideix en l'estafa política de l'21-D, ja que sap, malgrat que fingeixi el contrari, que no podrà exercir d'eurodiputat ni tindrà immunitat”, profetitzava contundent. Rebla el clau més endavant: “Podrà exercir d’eurodiputat i obtenir la immunitat sense acatar abans la Constitució a Madrid, a risc de ser detingut? La resposta del Parlament europeu és rotunda: no”. Per a l'ara Director d'Informació i Actualitat de RTVE, “l’eurocandidatura de Puigdemont no és sinó una altra monumental estafa [...] per frenar el declivi electoral de Junts per Catalunya i emmascarar els efectes de la seva insolidària fugida”. La columna es titula “L’estafa de Puigdemont”. Potser es podria retitular “L’estafa d’Enric Hernández”.