No és un Goya, ni un Picasso, ni tan sols un Dalí. L'obra que més se n'ha sentit a parlar en els darrers temps és 'L'esperada', pintada per l'austríac Ferdinand Georg Waldmüller el 1960, i sobre qui s'ha confabulat a les xarxes, amb què la seva protagonista podria ser una viatgera en el temps, perquè entre les mans sosté un objecte que recorda a un telèfon mòbil. El quadre que està exposat a la Nova Pinacoteca de Múnich (Neue Pinakothek) s'hi pot veure una jove caminant per un camí amb un petit objecte entre les mans i que ha captat l'atenció de molts, per la semblança que té amb un smartphone. L'escena del quadre s'assembla molt a una que podríem veure als nostres dies. Hi veiem una noia que mira totalment concentrada allò que té entre mans, igual que podem veure en ple 2024 a algú absort en el seu telèfon intel·ligent, i sostenint amb un cos rectangular que ve podria ser l'últim dispositiu punter del mercat. Per això, alguns curiosos es pregunten, com ha acabat una jove amb un telèfon actual, pintada en un llenç de fa més de 160 anys?
La idea que més ha proliferat, i que més ha fet riure als internautes és la possibilitat que la protagonista fos una viatgera del temps, però malauradament la realitat és molt menys fantàstica. Els crítics d'art i experts en pintura expliquen que allò que la noia té entre les mans, no és més que un petit llibre d'oracions, un objecte molt comú en l'època. Aquest detall, que ara es malinterpreta com un dispositiu modern, era fàcilment reconeixible per qualsevol observador del segle XIX, de fet si parem atenció en el quadre, també es pot veure un rosari penjant de les mans de la jove, la qual cosa reforça la idea que està dedicada a una activitat religiosa i no a consultar missatges en WhatsApp o mirar vídeos en TikTok.
El que realment resulta fascinant d'aquesta història és com la percepció de l'espectador es veu influenciada pel seu propi context històric. El que avui es confon amb un mòbil, el 1860 seria immediatament identificat com un llibre devocional. Aquest fenomen no és exclusiu de L'esperada. Existeixen altres exemples en la cultura popular on objectes del passat han estat malinterpretats com a objectes de la modernitat, com en el cas d'un quadre pintat fa més de 360 anys per Ferdinand Bol, on un nen semblava vestir unes sabatilles de la marca Nike. Encara que la idea d'una viatgera del temps amb un mòbil en el segle XIX soni emocionant, l'explicació més senzilla continua sent la correcta: la jove del quadre simplement sosté el seu llibre d'oracions, aliena a les fascinacions tecnològiques que avui ens resulten tan familiars.