El jaciment arqueològic de Pompeia (sud d'Itàlia) aquest dimarts va obrir al públic la Casa dels Vettii, la domus de dos rics lliberts decorada amb nombroses escenes eròtiques i que ha romàs tancada aquests últims vint anys. El ministre italià de Cultura, Gennaro Sangiuliano, va assistir amb altres autoritats a la reobertura i va celebrar en un comunicat "la recuperació d'un espai únic en el seu gènere i inaccessible" en les últimes dues dècades.
La Casa dels Vettii és una de les domus més apreciades d'aquesta antiga urbs romana a les portes de Nàpols, arrasada per l'erupció del Vesubi l'any 79 dC i patrimoni de la humanitat. Excavada entre 1894 i 1896, la Casa dels Vettii formava part del complex de dos lliberts (Aulus Vettius Conviva i Aulus Vettius Restitutus) que s'havien enriquit amb el comerç del vi. La luxosa decoració pictòrica i escultòrica de la domus també reflecteix la prosperitat d'aquesta ciutat, on es produïa vi per a tota la Mediterrània, així com un model social que permetia a dos esclaus escalar en la jerarquia de classes pompeiana.
La Casa dels Vettii, a més de ser un dels màxims exemples de l'art romà del segle I, conserva una sèrie de frescos i estàtues de marcat caràcter eròtic. El jardí, quer està envoltat per columnes i que comptava amb un sistema d'aigua i petites fonts, ha recuperat dues estàtues originals, entre aquestes la de Príap, déu de l'abundància i reconegut en la iconografia clàssica pel seu enorme penis, també dibuixat als murs de la domus. D'altra banda, al costat de la cuina es va localitzar una estança decorada amb petits frescos de temàtica eròtica que, segons algunes hipòtesis, van servir per exercir la prostitució.
De fet, a la paret esquerra del vestíbul de la casa es va trobar la inscripció d'una dona, de nom Eutychis, que era descrita com a "grega i de boniques maneres" i oferta per dos asos. El director del jaciment, Gabriel Zuchtriegel, va apuntar que aquesta dona era una "esclava grega que pertanyia als estrats més vulnerables de la societat" de Pompeia.
La casa, que és portada de guies turístiques de mig món, ha romàs tancada durant vint anys, a excepció d'una reobertura parcial el 2016 que va permetre mostrar únicament l'atri i alguns espais adjacents. Ara és possible admirar aquesta impressionant domus restaurada per arqueòlegs, arquitectes, enginyers i experts en jardineria. La part més complicada ha estat retirar les capes de cera que en el passat es van aplicar sobre els frescos per intentar conservar-los, una pràctica que amb els anys es va descobrir que és altament perjudicial per als béns culturals. Tant, que aquesta cera ha acabat enfosquint alguns frescos i escenes mitològiques conservats sota el terra de Pompeia durant segles.
"La Casa dels Vettii és la història del món romà tancada dins d'un mateix edifici, com una casa-museu de la romanitat", va al·legar Zuchtriegel. I és que els frescos mitològics i les excepcionals escultures en marbre i bronze no només demostren el llegat hel·lènic de la cultura romana, sinó que també suposen una mostra de "la vida econòmica i social de la ciutat" i del futur tan diferent que oferia a les classes pobres.
