Segur que has sentit a dir que el border collie és el gos més intel·ligent, o potser la teva veïna t'ha assegurat que no, que el caniche és en realitat el gos més llest de tots. Bé, un estudi fet a Finlàndia ha posat a prova 1.002 gossos de 13 races diferents per descobrir les diferències en les seves habilitats cognitives. La investigació, que s'ha publicat a la revista Nature sota el títol Diferències de raça en la cognició social, el control inhibitori i la capacitat de resolució de problemes espacials en el gos domèstic, ha estat dirigida per Saara Junttila, investigadora de la cognició canina a la Universitat d'Hèlsinki.

Els investigadors van elaborar deu proves, set de cognitives i tres de comportament, per avaluar la impulsivitat, la cognició social, la resolució de problemes, el raonament lògic, la memòria o la independència dels gossos. La raça que va obtenir millor puntuació en el conjunt de tasques va ser el pastor belga malinois. El border collie va quedar en segona posició i l'hovawart, tercer i el gos d'aigües espanyol, quart. El golden retriever va quedar en l'última posició. 

No hi ha diferència entre races en el raonament lògic o la memòria

Quant a les proves de raonament lògic o de memòria no s'hi van trobar grans diferències entre races, però sí que van apreciar divergències en la cognició social, la resolució de problemes o la impulsivitat. Així, el pastor belga va aparèixer com una de les millors races a l'hora d'interpretar gestos humans, una de les més independents, i amb una alta capacitat per a la resolució de problemes, però no pel que fa al control de la impulsivitat. És una raça que generalment es fa servir com a gos policia o de seguretat, i l'estudi demostra que té característiques que la fan adient per a aquesta feina. 

Malgrat tot, els investigadors han remarcat que el fet que un gos aconsegueixi pitjor puntuació en aquestes proves no significa que sigui més ximple, sinó que dona informació sobre quines són les fortaleses i debilitats de cada tipus de gos. En aquest sentit, la investigadora Junttila, en declaracions a The Telegraph, ha explicat que algunes races com ara el pastor de les illes Shetland no va tenir "ni puntuacions molt altes ni molt baixes en cap test". Així, malgrat que el labrador retriever no va obtenir una gran puntuació en el conjunt de l'estudi, va destacar en la lectura d'expressions humanes. 

Amb tot, els investigadors han volgut matisar una qüestió important. És el fet que, malgrat que la mostra és prou àmplia, hi ha la possibilitat que els resultats de les diverses races "no estiguin basats en diferències genètiques sinó en les variacions en les experiències vitals o en l'entrenament".