A Austràlia les autoritats han indicat que el seu principal enemic és el conill, això és a causa que aquests van ser inserits al país l'any 1859 per l'oficial britànic Thomas Austin, el qual a causa de la seva acció va generar un gran problema a aquest país.
Aquest amb prou feines va alliberar 12 conills i als tres mesos aquests animals ja s'havien estès al llarg de més de 2.000 km.
Accions de les autoritats per combatre el conill
A causa de la ràpida proliferació dels conills, Austin portava un registre dels conills que caçava i va informar que en 7 anys va aconseguir caçar uns 14.253 conills, és a dir, 39 d'aquests animals per dia.
La ràpida proliferació d'aquests animals es deu que a Austràlia no hi ha un depredador natural del conill pel que van acabar convertint-se en una veritable plaga per al continent, ja que van començar a posar en risc l'ecosistema del mateix.
Una de les mesures que va prendre el govern australià davant d'aquesta situació va ser posar fre a aquesta espècie invasora. Pel que van importar un depredador natural del conill a Austràlia, específicament la guineu vermella.
Tanmateix, aquests depredadors, en veure que era més senzill caçar altres animals com per exemple els coales, van decidir caçar aquests en comptes d'als conills.
Una altra de les solucions que van prendre en els anys 1900 va ser fer-li un pas més i van aixecar una tanca d'uns 1.700 km a la zona occidental de l'illa, projecte que també va fracassar.
En la dècada dels anys vint s'estimava que hi havia uns 10.000 milions de conills silvestres, per la qual cosa el govern va decidir utilitzar com a estratègia una arma biològica contra el conill.
Per a això van recórrer a un virus descobert a l'Uruguai, el qual era una malaltia infecciosa que els causa la mort als conills. Encara que al principi va funcionar, els conills van començar a desenvolupar immunitat al virus, per la qual cosa la seva població va tenir un repunt.
L'any 1995 van recórrer a un nou virus hemorràgic, el qual va ser capaç de delmar el 60% de la població de conills, però aquests no van ser controlats del tot.
Ja el 2017 van començar a utilitzar un nou cep d'aquest patogen per controlar-los, però s'ha sabut que aquests esforços no donen els resultats esperats per al control d'aquesta plaga.