A tan sols 20 minuts de la plaça d'Espanya s'hi troba una de les obres més esplendoroses d'Antoni Gaudí: la Cripta de Gaudí a la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2005. Un temple inacabat, però molt especial, al mig d'una colònia industrial modernista. La Cripta Gaudí reuneix bona part de les innovacions constructives de Gaudí, en un espai reduït. La cripta es pot visitar els dies laborables de 10 a 19h, i els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 15h. L'entrada bàsica val 7 €, però hi ha ofertes per a certs col·lectius (es poden adquirir per internet). S'ofereixen visites guiades. A l'antiga cooperativa de la Colònia Güell s'hi ubica el Centre d'Interpretació on una exposició permanent explica aquesta obra de Gaudí.
Interior de la Cripta Gaudí. Foto: Maria Rosa Ferré.
Una gran colònia textil
El 1890 Eusebi Güell Bacigalupi va començar a construir una gran fàbrica, amb una colònia de treballadors, a Santa Coloma de Cervelló. Va desplaçar-hi la fabricació de teles, que que anteriorment feia al Vapor Vell de Sants. Intentava, així, controlar els treballadors, perquè els de Sants anys abans havien protagonitzat una gran vaga. Volia tenir els treballadors dins el recinte de la fàbrica, tutelats i sotmesos a una estricta vigilància, però alhora oferir-los certs serveis, per evitar el descontentament. Va encarregar el conjunt a Gaudí, però aquest va delegar moltes tasques als seus deixebles Francesc Berenguer, Joan Rubió i Josep Canaleta. Ell, a més del disseny més general, es va reservar la construcció de l'església, però no va poder acabar-la, perquè la mort del comte de Güell va paralitzar les obres. Si bé el projecte inicial incloïa unes grans torres, una mica en l'estil de la Sagrada Família, que volien representar el Calvari, tan sols va poder realitzar la cripta, que per a Gaudí representava el sepulcre de Crist.
Detall de la Cripta Gaudí. Foto: Till F. Teenck.
Una obra de Gaudí de primera
La cripta Gaudí inclou els arcs de catenària, una de les seves solucions arquitectòniques més innovadores. Diuen que a Santa Coloma Gaudí va experimentar-hi algunes de les formes que després provaria, de forma ampliada, a la Sagrada Família. Va dissenyar el temple mitjançant una gran maqueta, en què usava sacs amb perdigons per simular les càrregues de pes. Tot l'edifici de l'església intenta fondre's amb el relleu (aprofitant el desnivell del turó) i adaptar-se a la natura del seu entorn. Fins i tot usa materials diferents per adaptar-se a les tonalitats de la natura. Inclou una gran riquesa d'elements ornamentals i decoratius (com els vitralls o els bancs). L'església va ser destruïda durant la guerra civil i va patir greus danys, però posteriorment es va restaurar. Entre el 1999 i el 2002 la cripta va patir una restauració en profunditat, que alguns van criticar en considerar que no respectava la voluntat de Gaudí.
Ca l'Espinal, obra de Joan Rubió. Foto: Canaan.
Més enllà de Gaudí
Si bé sens dubte allò que crida més l'atenció de la Colònia Güell és la cripta, el conjunt arquitectònic modernista té moltes altres coses per veure. Una dels edificis més sorprenents és Ca l'Espinal, construït per l'arquitecte Joan Rubió per a l'administrador de la colònia. El mateix Rubió, amb Francesc Berenguer, van construir Ca l'Ordal, un edifici modernista molt peculiar, perquè s'inspirava en les masies tradicionals. En canvi, la Casa del Mestre és molt més original, amb un torreó coronat amb un gran pinacle. Més clàssics i funcionals són l'Ateneu Unió, la Cooperativa i el Teatre Fontova. Però el conjunt urbanístic de la colònia destaca per la bellesa del conjunt, derivada d'una arquitectura modernista empeltada en la natura. Alguns espais emblemàtics de la fàbrica en l'actualitat estan essent reformats, però no es poden visitar perquè funcionen com a centre de negocis.
La Casa del Mestre de la Colònia Güell. Foto: Enfo.
El mecenes, i el controvertit capital
A la Colònia Güell hi ha un monument a Eusebi Güell Bacigalupi (1846-1918), comte de Güell, l'impulsor de la iniciativa. Fill gran de l'empresari Joan Güell i Ferrer, de Torredembarra, va heretar els negocis d'aquest. A més a més de la colònia Güell, va crear la Companyia General d'Asfalts i Portland, Asland, la gran companyia cimentera de l'època. Va casar-se amb la filla del negrer Antonio López (el marquès de Comillas), Isabel López Bru, i d'aquesta forma va entrar a formar part de l'accionariat de les empreses dels López: la Compañía General de Tabacos de Filipinas, el Banc Hispano-Colonial... Güell era un home molt interessat per la cultura, per la música, per la pintura... (una de les seves filles, Maria Lluïsa, va ser pintora). Va protegir molts artistes però sobretot és conegut per haver donat suport a Gaudí amb el Parc Güell, el Palau Güell, la Colònia Güell, el Celler Güell... Però les seves accions van ser molt controvertides. En primer lloc perquè la seva fortuna, en part, procedia del tràfic d'esclaus, que havia enriquit al seu pare en la seva estada a Cuba, i també al seu sogre. Per altra banda, les tècniques paternalistes usades a la Colònia Güell eren molt criticades pels sindicalistes (per exemple, el fet que un treballador al ser acomiadat perdés la casa era vist com una forma de coacció). No és estrany que la fàbrica fos col·lectivitzada pels treballadors el 1936. Amb la fi de la guerra, Franco va retornar la Colònia Güell a la família Güell, però aquests la van vendre el 1945. El 1973, amb la crisi generalitzada del tèxtil espanyol, la colònia va tancar definitivament. Els habitatges es van vendre i les institucions es van fer càrrec d'alguns equipaments.
Monument a Eusebi Güell Bacigaluppi. Foto: Canaan.
Un Gaudí diferent
La Colònia Güell ens pot ajudar a entendre el concepte urbanístic que tenia Gaudí, més enllà de les construccions individuals que li coneixem. La seva idea de fondre arquitectura i natura és tan evident a Santa Coloma de Cervelló com al Parc Güell. I en contemplar la solidesa de construccions com la vivenda del mestre, ens adonem de la preocupació de Gaudí per construir un conjunt harmònic i de qualitat, i no tan sols edificis aïllats de gran visibilitat, com els que li han donat fama a Barcelona. La Colònia Güell no només ens apropa a un Gaudí genial, sinó també a un Gaudí molt humà...
Foto de portada: Maria Rosa Ferré.