La música negra està de moda a Catalunya. Hi ha festivals dedicats exclusivament a ella, el gospel viu un moment d'eufòria, amb un gran nombre de cors amb participació de centenars de persones, hi ha molts bars musicals que programen concerts de música negra... També han aparegut, a Catalunya, nombrosos grups musicals que es dediquen a diferents gèneres de la música negra: soul, R&B, ska... I alguns negres que resideixen a Catalunya s'han incorporat com a vocalistes a aquests grups. Alguns d'ells han nascut a Catalunya, fills d'immigrants de Guinea Equatorial o d'altres països africans, i d'altres són emigrants que han vingut a Catalunya, des de Ghana, Zimbabwe, Nigèria... La música catalana cada cop és més plural i es comencen a deixar sentir veus negres amb accent català.
Sey Sisters
Les Sey Sisters són tres germanes, l'Edna, la Kathy i la Yoli, procedents de Ghana però instal·lades al nostre país. A vegades actuen en solitari i a vegades amb la banda de funk Funkystep & The Sey Sisters. El seu darrer treball, A Matter of Funk es va presentar al darrer Mercat de Música Viva de Vic. Ara, aquest espectacle ha començat una gira que portarà el grup per diverses localitats de Catalunya, d'Euskadi i d'altres parts de l'Estat amb un show espectacular que tant es pot ballar amb els seus ritmes funk, soul i groove, com gaudir de l'espectacle coreogràfic i visual del grup. El disc conté una sola versió, la del tema “Why am I treated so bad” de The Staple Singers, una cançó en que es reivindiquen els drets socials dels negres, i que era un dels temes preferits del Dr. Martin Luther King. També s'han inclós a l'àlbum dos temes en català.
The Excitements
Koko-Jean Davis, vocalista que va néixer a Moçambic i és instal·lada a Barcelona, s'ha convertit en un dels emblemes de la música negra a Catalunya. Davis presenta, bromeja, canta i balla amb contundència, a l'estil de les grans dives americanes dels anys cinquanta i seixanta. Amb els músics impecables de The Excitements han aconseguit consolidar-se com un dels grups de música negra amb més projecció internacional del nostre país. El grup es va crear el 2010 i ha gravat tres LPs: Sit (2011), Somethings too much ain't enough (2013) i Breaking the Rule (2016). Aquest estiu tenen un programa apretadíssim, amb una gira que els portarà per Bèlgica, França, el Canadà, Alemanya i diversos punts d'Espanya.
Monique Makon
La nova promesa de la música negra a Barcelona és Monique Makon, filla de camerunesos i resident a Ciutat Meridiana. S'ha format musicalment al Taller de Músics i ha desenvolupat allà la seva afició d'infància per les grans dives del soul, com Aretha Franklin o Nina Simone. Actualment actua amb The Soul Titoo's, un grup dedicat específicament al soul i al R&B, però a vegades també canta amb Finding Jack's Crocodile, una banda que té un repertori més eclèctic.
Memi Sillah
Noemí Sillah (Memi Sillah), d'Arenys, és la veu del grup d'ska Space Invaders, que interpreta temes jamaicans, des del pur reggae de Desmond Dekker fins a versions ska de clàssics com el "My Girl" de The Temptations (un tema que originalment era pur so Motown). Però a vegades Memi Sillah actua com a vocalista del Nomada Trio, i en aquest cas s'inclina per un repertori més de R&B i compagina la seva faceta de vocalista amb la trompeta.
Nakany Kanté
Nakany Kanté és de Guinea Conakry i va arribar a Barcelona el 2009. Ben aviat va començar a treballar amb músics barcelonins, però mantenint els ritmes de la seva Àfrica Occidental natal. De seguida va començar a actuar a centres d'oci i festivals. El 2009 va treure el seu primer àlbum, Saramaya. Set anys més tard va poder publicar el seu segon disc, Naka. Des de la seva base de Barcelona, Kanté ha actuat per diversos països europeus.
Marga Mbande
Filla d'ndowès de la Guinea Equatorial, però nascuda a Barcelona, Marga Mbande va començar a cantar al món del hip-hop, però també té influència dels mites musicals de l'Àfrica Central, com el guineà Maelé, la camerunesa Grace Decca o el congolès Franco... En els darrers anys, sense renunciar al hip-hop, ha decidit experimentar altres estils de música negra, com el soul, el jazz o el reggae...
Tina & Joe
El duet Tina & Joe està composat per la zimbabwesa Tina Masawi i José Antonio Hernández (José Azul). La seva especialitat és el soul i el R&B, però en alguns casos també es deixen caure en el camp del rock i la música ballable. Azul també era l'ànima de The Teasers Blues Band, formació que havia interpretat cançons, ja, amb Tina Masawi.
Anita Zengeza
Anita Zengeza va néixer a Botswana, filla d'un zimbabweà i d'una mestissa xineso-malaia. Als 17 anys es va instal·lar a Itàlia i, al cap d'alguns anys va anar a parar al Raval barceloní. Si bé algunes de les seves cançons es decanten per un estil disco, d'altres s'inspiren de ple en els ritmes africans, com "Dance in the Moon".
Joe Psalmist
El nigerià Joe Psalmist, de Lagos, és una de les poques veus masculines en un fenomen bàsicament femení. Des del 2015 és una peça clau de l'Alma Afrobeat Ensemble, un grup de músics de tot el món que toquen música africana i que ara mateix són de gira pels Estats Units. Alhora, Psalmist acostuma a participar en la denominada Orquesta Africana de Barcelona, un conjunt de músics catalans i de diferents llocs del continent africà que es dedica a difondre la música ballable africana actual.
Hereves de Gloria Stewart
La primera gran cantant negra de Barcelona va ser Gloria Stewart, que es va instal·lar a Barcelona el 1959 i que es va fer famosa per les seves intervencions al Jamboree de la Plaza Reial en la primera etapa d'aquest local. Va haver de deixar Espanya el 1962, quan es va veure implicada en l'anomenat "crim dels existencialistes". Després d'Stewart, molts músics negres han passat per Catalunya, però moltes formacions de música negra han tingut curta vida. Però sembla que s'ha iniciat una altra època per a la música africana i afroamericana i que les noves veus negres han arribat per quedar-se.
Foto de portada: Funky Steps & The Sey Sisters. Foto: Arnau Oriol.