Si la carrera discogràfica de Bruce Springsteen tingués una columna vertebral, aquestes serien les 10 cançons a través de les quals es pot fer un recorregut a 52 anys de carrera. Com sempre passa en aquests casos, hi haurà seguidors del cantant que trobaran a faltar cançons i d’altres que no estarien d’acord amb la presència d’algunes. No obstant això, la majoria de temes inclosos en aquesta llista generen un consens bastant unànime respecte la seva representativitat. Són les 10 cançons sense les quals no s’entendria Bruce Springsteen, un exercici relativament complicat tenint en compte que n’ha composat més de 350. Estan posades per ordre cronològic de publicació.
🔴 Bruce Springsteen a Barcelona, DIRECTE | Cançons i última hora del concert a l'Estadi Olímpic
🟠 Concerts de Bruce Springsteen a Barcelona: horaris, com arribar i set list
🟠 Ets un parroquià del fenomen Bruce Springsteen? Aquest test t'ho confirmarà
10 cançons imprescindibles de Bruce Springsteen
Thunder Road: Si en lloc de 10 cançons se n’haguessin d’escollir 3, segurament els seguidors de Bruce Springsteen inclourien Thunder Road en aquest podi. És la pedra filosofal de la seva discografia, una cançó que —igual que Bohemian Rapsody— té moltes cançons dins d’una sola cançó amb protagonisme compartit per harmònica, veu, piano, guitarra i saxo en una combinació difícilment millorable. Publicada el 1975, és el tema amb què s’obre l’àlbum Born to run. Des d’aleshores forma part de la banda sonora de milions de seguidors d’arreu del món que, quan sona als concerts, la canten com qui resa el parenostre.
Born to Run: Una de les millors cançons de la història del rock i, segurament, una de les que millor explica quina és l’aportació del cantant americà a la música contemporània. Té tots els ingredients springsteenians: des de l’explosiu inici, a la melodia, la tornada i el final èpic. I sobretot, la lletra, una autèntica declaració de principis de què és Springsteen: una manera de fer rock que barreja somnis, promeses, cotxes i autopistes.
Badlands: De l’àlbum Darkness on the Edge of Town (1977) hi ha unes quantes perles, sense anar més lluny la que dona nom a tot el disc. Però aquesta, Badlands, defineix també molt bé el so Bruce Springsteen i especialment les zones de to més fosc de la seva obra. Ara bé, si Badlands és en aquesta llista també és pel seu paper fonamental als concerts: una autèntica explosió d’energia en què també queda ben explicada la comunió entre el públic i la banda.
Hungry Heart: Un dels seus èxits comercials, en el sentit més industrial del terme. És un dels singles de The River (1980). Ell no buscava un hit de masses però se’l va trobar gràcies a una melodia enganxosa i fàcil. Allò va provocar la primera gran incursió de Bruce Springsteen al mercat musical dels grans èxits, fossin rock, pop o dance. Aquesta cançó també té la peculiaritat que, des que la va publicar, als concerts és el públic qui canta la primera estrofa a ple pulmó.
The River: La balada per excel·lència de la carrera de Bruce Springsteen. De les més de 350 cançons que d’una manera o altra té publicades, hi ha un tant per cent molt destacat dedicades a l’amor. Són històries humanes dignes d’un programa d’Albert Om i que només l’atzar fa que toquin a casa nostra o a la del veí. En aquest cas explica la de sa germana disfressada sota el pseudònim de Mary. Capaç de commoure tot un estadi només amb els primers acords de l’harmònica.
🟠 7 curiositats de la gira de Bruce Springsteen que arriba dijous a Barcelona
Nebraska: Podria ser Nebraska (1982), The ghost of Tom Joad (1996) o Devils and Dust (2005), però de tant en tant, a Bruce Springsteen li agafa per tancar-se en sí mateix, abandonar la banda i quedar-se sol en un estudi a composar cançons nues. Nebraska és en aquesta llista com a representació d’aquesta part més acústica, introspectiva i reservada del cantant. No és la majoritària, però hi és. I Nebraska, per cert, és un disc majúscul.
Born in the USA: És LA cançó. Pot agradar més o menys, però és el single amb el què es va donar a conèixer mundialment. Des d’aquell 4 de juny de 1984 ja res va tornar a ser igual. És la cançó que tothom et canta quan dius “Bruce Springsteen” encara que, musicalment, no és la més representativa del seu estil, però sí la lletra. Una lletra que, com ja és sabut, s’ha mal interpretat diverses vegades a la seva història, la més coneguda quan Ronald Reagan la va voler fer servir com a banda sonora a les eleccions presidencials d’aquell any i Bruce Sprinsgteen no li ho va permetre. I és que, precisament, Born in the USA no és cap himne patriòtic sinó una declaració de ràbia i tristesa de la generació que va perdre la guerra de Vietnam. Però és igual: Bruce Springsteen sempre quedarà associat a Born in the USA i Born in the USA a Bruce Springsteen.
Dancing in the Dark: Un altre exemple de com una de les cançons més conegudes de Bruce Springsteen no és la més representativa del seu ADN musical. Però corrien els anys 80, el so del sintetitzador es portava molt i els SEO musicals de l’època li van dir que si feia una cançó amb una tonada fàcil i aquests tocs electrònics, la cançó en qüestió tindria molt èxit i seria trending tòpic arreu. I a fe de Déu que ho va ser. Per si això no fos prou, el seu videoclip també va donar la volta al món amb la circumstància que la noia que treu a ballar a l’escenari era una desconeguda Courtney Cox, l’actriu que uns anys més tard seria la Monica de Friends.
Brilliant Disguise: A finals dels 80, Bruce Springsteen era un ídol de masses a punt de complir 40 anys i amb tot resolt a la vida llevat de l’apartat sentimental. Es va casar amb la model Julianne Philips en plena ressaca del boom del Born in the USA, el matrimoni va estar en crisi des dels primers acords i fruit d’aquell garbuix emocional en va sortir el Tunnel of Love (1987), que va suscitar crítiques desiguals, una exitosa gira mundial i el divorci. D’aquell disc, una de les cançons més emblemàtiques és Brilliant Disguise, una peça d’amor ferit però que amb guitarra, bateria i la seva veu sona menys dolorosa.
The Rising: Els anys 90 són el forat negre de la carrera d’Springsteen. És quan es va separar de la E Street Band, va publicar discos amb experiments diversos, però també és cert que estava criant tres fills juntament amb la seva inseparable Patti Scialfa i això el dispensa de tot. El 1999 va tornar a convocar la E Street Band i plegats van fer una gira de reunió sense cap disc nou al mercat. Aquest nou disc va arribar el 2002, un any després del trauma de l’11S. The Rising és això, el renaixement, el missatge d’esperança que Bruce Springsteen va enviar als nord-americans. Però també va ser el ressorgir de la seva carrera. I aquesta cançó ha acabat sent, a la llarga, l’himne de la segona meitat de la seva vida musical.