És aterridor: 1.171 dones assassinades pel masclisme des que es tenen dades, segons xifres oficials del Ministeri d'Igualtat. La violència de gènere continua sent un llast; lluny de retrocedir, segons l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la violència masclista va augmentar un 7% a Catalunya en el primer trimestre de l'any, i en el conjunt de l'estat espanyol ho va fer un 3,2%, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Sumant les supervivents que no denuncien, les xifres serien encara molt més estratosfèriques. La violència masclista és una dinàmica estructural summament cronificada que fa que els homes facin servir la força contra les dones pel simple fet de ser dones. És un problema sistèmic i històric que durant segles s'ha invisibilitzat, sent tractat com a una cosa normal.
📣 Manifestació del 25 de novembre a Barcelona i totes les convocatòries a Catalunya
⚠️ Què és el 25 de novembre? Què es commemora?
Els últims anys, sumats a la tercera onada feminista dels 90 i a totes les anteriors, han estat un motor de canvi important en la lluita contra la violència de gènere, gràcies també a la capacitat de difusió de les xarxes socials i a altres referents culturals que han anat assentant les bases del que mai no hauria de succeir. Pel·lícules, cançons i llibres s'alcen així com a grans garants de la consciència, per visibilitzar i conscienciar la població d'un mal que encara no s'ha difuminat. Aquests 10 llibres, entre els quals hi ha novel·les, assajos o autoficcions, són un bon exemple per mirar cap endavant sabent d'on venim. I casualment tots estan escrits per dones.
1. El color púrpura - Alice Walker
El color púrpura (DeBolsillo) explica la història de dues germanes: Nettie, que exerceix com a missionera a l'Àfrica, i Celie, que viu al Sud dels Estats Units, que està casada amb un home que odia i que sobreviu desconcertada per la vergonya d'haver estat violada per qui creu que és el seu pare. Al llarg de trenta anys ambdues mantenen el record i l'esperança de retrobar-se i aboquen els seus sentiments en unes cartes commovedores. Però la dramàtica existència de Celie canviarà quan entri en la seva vida l'amant del seu marit. El relat és un clàssic que va ser mereixedor del Premi Pulitzer i del National Book Award el 1983, i que Steven Spielberg va portar a la gran pantalla el 1986 amb una excepcional Whoopi Goldberg com a protagonista.
2. El encaje roto - Emilia Pardo Bazán
Una de les novel·listes més reconegudes del territori espanyol va ser també una meravellosa autora de contes. Emilia Pardo Bazán va publicar al voltant de 650 contes, i en molts d'ells hi havia un mateix tema latent: la violència contra les dones exercides pels homes. Alguns d'aquests relats concrets són els que s'unifiquen en aquesta antologia de Contraseña Editorial, editada i prologada per Cristina Patiño Eirín. Són 35 contes que giren entorn de la violència de gènere i que varien en punt de vista, to, classe social o relació entre víctima i maltractador, però amb un mateix objectiu: denunciar la desigualtat entre homes i dones i conscienciar sobre la violència estructural històrica contra la meitat de la població.
3. Per què tornaves cada estiu - Belén López Peiró
A Per què tornaves cada estiu (Pol·len), l'autora ens regala una autoficció esquinçadora que s'inspira en els abusos que ella mateixa va patir durant l'adolescència per part d'un familiar. D'aquesta forma, Belén López Peiró converteix la seva experiència en una obra literària i política que fuig del victimisme amb què es carrega les dones, i que s'allunya de la vergonya per instigar la difícil tasca d'obrir els ulls als altres. Una novel·la denúncia que també mostra les traves del sistema judicial per reconèixer i pal·liar el dolor de les víctimes.
4. Algún amor que no mate - Dulce Chacón
L'autora de La voz dormida es va estrenar com a escriptora amb una obra que parla del maltractament fet costum. A través de la mirada de Prudencia, coneixem la naturalitat esquinçadora d'una dona maltractada que aguanta crits, cops i pallisses diàriament i que, de tan freqüent que és, l'ha naturalitzat com un fet normal i corrent. Algún amor que no mate (Plaza&Janés) és el primer volum d'una trilogia titulada Trilogia de la Huida que aborda el tema de la intolerància i la incomunicació des de diferents punts de vista.
5. Fuego - Gema Peñalosa
El que explica Fuego (Libros del K.O.) és una realitat que, per desgràcia, ha estat històricament la norma. Aquest llibre curt posa damunt la taula el cas de Mari Carmen, que va cremar viu el violador de la seva filla Verónica, per fer un pas més enllà i analitzar les escletxes de l'evolució de la violència de gènere. Gema Peñalosa, periodista del diari El Mundo, radiografia què ha canviat als jutjats i en la consciència social a partir d'altres cobertures mediàtiques, com el cas de les nenes d'Alcàsser o La Manada, i també relata quines eines se'ls han ofert a les víctimes per deixar de qüestionar-les.
6. Íbamos a ser reinas - Nuria Varela
Des que es va publicar l'any 2017, Íbamos a ser reinas (Edicions B) s'ha convertit en el manual que desentranya per què es tortura les dones a les seves pròpies cases, com ho suporten les víctimes i quins mecanismes són còmplices del maltractament sistemàtic i estructural contra les dones. L'obra de Nuria Varela conté un objectiu ferm, que és el de divulgar el que succeeix —i que ha succeït en el passat, a través de mites, llegendes, falòrnies i desigualtats— i reivindicar el dret de les dones a viure com vulguin. Un assaig moral, social, polític i amb recursos perquè els feminicidis deixin de ser notícia.
7. La segunda mujer - Luisa Castro
No tots els cops són físics. Aquest seria el resum d'aquest llibre, una novel·la que es planteja en un context amorós i que posa en relleu el maltractament psicològic com a arma de destrucció massiva. La segunda mujer (Seix Barral) relata l'enamorament entre un home que passa dels 50 i una dona més jove; un amor que es converteix en toxicitat, control i gelosia quan la joventut primerenca que el va captivar acaba sent el motiu de la seva ira. Luisa Castro també combat en aquest llibre la figura de la dona maltractada estereotipada com a persona dependent i sense recursos, donant a entendre que els maltractaments no entenen d'estatus ni classes socials.
8. Trenqueu en cas d'emergència - Carla Vall
Aquest llibre és un manual per a víctimes i supervivents de violències masclistes, com diu la seva mateixa portada. A Trenqueu en cas d'emergència (Univers), l'advocada Carla Vall analitza de manera comprensible els elements socials, culturals i individuals que posen els fonaments del maltractament i posa les víctimes en el centre per parlar del procés de reparació que necessiten. L'autora també toca la violència vicària, que és el braç de la violència de gènere en la qual els pares ataquen els fills per fer mal a les seves mares.
9. Violación Nueva York - Jana Leo
Violación Nueva York (Lince) és el cas real d'una violació explicat per la seva protagonista. A Jana Leo, artista espanyola, la van violar a la seva casa de Harlem mentre deixava les bosses de la comprar al seu interior. L'agressor va poder entrar perquè el propietari no va arreglar els panys dels accessos a l'edifici. El leitmotiv del llibre és que la violència no acaba amb la violació. L'autora va haver d'enfrontar-se al desinterès de les autoritats i a una assegurança mèdica que no només la va qüestionar, sinó que la va renyar per haver estat violada. Una anàlisi imprescindible sobre la vulnerabilitat de les dones en un món patriarcal.
10. Ahora contamos nosotras - Cristina Fallarás
Els nous quaderns d'Anagrama són un petit oasi literari que busca arreglar el món. El de Cristina Fallarás és un dels que més èxit ha tingut entre la seixantena de propostes que hi ha. Ahora contamos nosotras posa el focus en el moviment #Cuéntalo, un espai virtual al qual milions de dones s'han llançat per explicar les violències que pateixen o que han patit. Les plataformes poden ser un bon lloc per deixar de silenciar el que les institucions porten temps menyspreant, i ajuden a construir una memòria col·lectiva que pugui enfrontar-se la violència masclista de cara.