Les 10 pel·lícules imprescindibles d'Alain Delon

Alain Delon serà sempre recordat com l'actor "guapo" del cinema francès, tot i que amb el seu gran talent va mostrar registres molt variats, sota les ordres de grans directors com Visconti, Antonioni, Jean-Luc Godard, Melville o René Clement. Des de la seva presència magnètica a A pleno sol fins als seus papers de gàngster irresistible, al costat de Jean Paul Belmondo, van fer triomfar el cinema francès de manera internacional. Us portem un recull d'algun dels millors títols que va protagonitzar, en el gairebé un centenar de pel·lícules que va filmar durant la seva carrera.

'A pleno sol' (1960)

Aquest film de René Clément és una adaptació de la novel·la El talent de Mr. Ripley, de l'estatunidenca Patricia Highsmith. Delon, qui llavors encara no era una estrella, interpreta a Tom Ripley, un personatge maquiavèl·lic que mata a un home adinerat per a robar-li la seva identitat. L'actor ho borda en el seu paper d'impostor i falsificador en aquest 'thriller' que va deixar per sempre la imatge del bellíssim actor francès amb el tors nu manejant el timó d'un vaixell a ple sol.

'Rocco y sus hermanos' (1960)

Alain Delon com a Rocco fa ús del seu turbulent passat personal per a donar vida amb naturalitat a un jove immigrant que intenta fugir de la misèria en l'industrialitzat Milà dels anys 60, al costat dels seus quatre germans. Un clàssic del neorealisme italià, en aquest melodrama de Luchino Visconti, que sentia una gran fascinació per Delon. Amb aquest film l'actor es va donar a conèixer més enllà de les fronteres de França. Una obra mestra gravada en blanc i negre al país que més enllà de França, més èxits cinematogràfics va donar a Delon, que parlava italià amb fluïdesa.

'L'eclipsi' (1962)

Delon no va ser apreciat de primeres per la nouvelle vague, encara que finalment sí que va acabar treballant amb Godard, sí que va fascinar des d'un inici a altres directors prestigiosos, com Michelangelo Antonioni. En una clàssica fugida del cineasta italià, una jove, Vittoria (Monica Vitti), trenca amb el seu nuvi, Riccardo (Francisco Rabal) per escapar amb un altre home (Delon). Amb aquesta premissa simple, Antonioni parla del materialisme exacerbat en la societat actual i de la incomunicació humana en les grans ciutats.

'El gatopardo' (1963)

Adaptació de la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, aquest film d'època narra el declivi de l'aristocràcia en els anys 1860. Delon encarna l'elegància amb el seu fi bigoti i la ratlla cap a un costat. "Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï", aquesta frase escrita per Lampedusa i que dita en boca d'Alain Delon va quedar per la història, de la mateixa manera que la química del trio protagonista que completaven Burt Lancaster i Claudia Cardinale. La pel·lícula de Visconti va obtenir la Palma d'Or del Festival de Cannes l'any de la seva estrena.

'El samurai '(1967)

Aquesta va ser la primera col·laboració de l'actor francès amb Jean-Pierre Melville, en una de les obres mestres de la filmografia de l'actor, qui encarna a l'assassí solitari Jef Costello. Coneguda a Espanya com El silencio de un hombre, Delon es posa en la pell d'un personatge inexpressiu i obsessionat pel control, amb la seva mirada freda, el seu impermeable i barret. Le samouraï, és una classe magistral d'un director que coneix a la perfecció el rostre que té davant de la càmera. Mirades, silencis, moviments felins... Delon usa el seu físic per a construir a l'assassí professional Jef Costello. L'èxit d'aquest film va tornar a reunir a Delon i Melville, per donar lloc a una altra obra mestra, el Cercle vermell (1970).

'La piscina' (1969)

A mig camí entre el gènere policíac i el drama, aquesta cinta de Jacques Deray, d'un erotisme ardent, va marcar el retrobament entre Delon i Romy Schneider, amb qui havia format una famosa parella en la vida real. Encara que no van tornar a unir-se sentimentalment, la carrera d'ella, llavors en declivi, es va tornar a enlairar. En el film, la parella freqüenta aquesta piscina de la Costa Blava, juntament amb Maurice Ronet i Jane Birkin. Uns anys més tard Delon va declarar: “Aquesta pel·lícula no puc veure-la de nou. És massa dolorós tornar a veure a Romy i a Maurice desfer-se en rialles”, va dir en al·lusió als actors llavors ja morts.

'Borsalino' (1970)

Després de La piscina, Delon torna a repetir amb el director Jacques Deray. A Borsalino, Delon actua amb el seu íntim amic Jean-Paul Belmondo, amb qui es van conèixer a Una rossa perillosa, el 1959, tot just la segona pel·lícula on sortia Delon. Interpreten a dos pinxos dels baixos fons de la Marsella dels anys trenta, que són carn i ungla en el crim, fins que una dona s'interposa en el seu camí.

'El senyor Klein' (1976)

En aquesta pel·lícula de Joseph Losey, Delon encarna a Robert Klein, un ric comerciant d'art que el 1942 compra unes obres que pertanyien a jueus. “Era una història que calia contar, molt arriscada, sobre el col·laboracionisme francès amb els nazis en la Segona Guerra Mundial, i per això la vaig produir llavors, quan era un tema tabú”, explicava Delon, que va produir prop de 25 pel·lícules durant la seva carrrera.

 El film va marxar amb les mans buides del Festival de Cannes, on es va presentar una còpia restaurada el 2019, durant el lliurament de la Palma d'Honor a l'actor, que llavors tenia 83 anys.

'El derecho a matar' (1980)

Dirigida novament per Jacques Deray, aquesta pel·lícula obre una sèrie de cintes policíaques populars, que Delon va encadenar en els anys 1980, amb èxit desigual. Aquests films van permetre a Delon donar-se a conèixer a una generació més jove gràcies a les seves redifusions televisives.

'Astèrix als Jocs Olímpics' (2008)

Tot i que és un film secundari en la filmografia de Delon, però representa un tancament simbòlic en la seva carrera. L'actor, del qui sovint feien burla a França pel seu ego sobredimensionat i el seu costum de parlar d'ell en tercera persona, es riu per una vegada de si mateix, en el rol de Juli Cèsar: "El César ha tingut èxit en tot, ho ha conquistat tot, és un gatopardo, un samurai, no compta res a ningú, ni a Rocco ni als seus germans, ni al clan dels sicilians (...) Ocell jo!", exclama durant la cinta, fent referència als seus grans èxits de la gran pantalla.