Segurament la gran favorita per dominar els Premis Gaudí 2023 sigui Alcarràs, la cinta que va consagrar Carla Simón amb l'Os d'Or a la Berlinale, aconseguint ser la primera pel·lícula catalana en aconseguir-ho. Però tot i que seria una indubtable més que digna guanyadora en la categoria de millor pel·lícula, altres films interessants s'han colat en la lluita per fer-se amb aquest preuat guardó i instal·lar-se en la llarga llista de pel·lícules que s'han anat coronant amb el premi en aquests 15 anys de celebració, de 2009 —any de naixement de les estatuetes catalanes— fins al passat 2022.
Totes les pel·lícules guanyadores dels Premis Gaudí
El cant dels ocells (2009)
Una de les curiositats d'El cant dels ocells és que va ser filmada únicament utilitzant la llum natural. Aquesta no podia ser una idea que sortís d'algú que no fos Albert Serra. El cineasta va guanyar el primer Gaudí a millor pel·lícula de la història amb un argument que, en paraules del mateix director, explica el que diuen aquestes tres frases de la Bíblia: "uns Reis Mags d'Orient que arriben a un lloc que sembla ser el portal de Betlem i marxen". A banda d'aquest guardó, Serra també va endur-se la millor direcció i la millor fotografia.
Tres dies amb la família (2010)
Interpretada per una fantástica Nausicaa Bonnín i Eduard Fernández, la pel·lícula va endur-se 3 Gaudís de 5 nominacions: millor pel·lícula, millor actriu (per Bonnín) i millor direcció per una poc coneguda Mar Coll. De fet, el film també li va valer el Premi Goya a millor direcció novel. La història es posa al mig d'una família de la burgesia conservadora catalana durant tres dies de vetlla del patriarca, i retrata els problemes, les aparences, la hipocresia i els secrets que ronden en la convivència dels que s'han quedat a terra. Pot veure's a Filmin.
Pa negre (2011)
Segurament és una de les pel·lícules més icòniques de l'imaginari català, i un dels films que retraten l'època de la posguerra amb més duresa. L'obra d'Agustí Villaronga va ser la primera pel·lícula en arrasar en uns Premis Gaudí i la més nominada fins el moment: de 15 nominacions, va aconseguir un total de 13 premis, entre els que s'inclouen els pesos pesants dels guardons, com millor pel·lícula, millor director i millor actriu per Nora Navas. Tampoc va quedar curta als Premis Goya, on va fer-se amb 9 estatuetes —entre les quals millor pel·lícula— amb una peça íntegrament en llengua catalana. Disponible a Filmin.
Eva (2012)
Any 2041. En un futur no molt llunyà, els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques. I Daniel Brühl, Marta Etura i la petita Claudia Vega fan la resta. Eva va aconseguir l'any 2021 fer-se amb la preuada estatueta amb una pel·lícula futurista que partia com a gran nominada i va acabar enduent-se el premi en 5 categories. Els Premis Goya també li van reconèixer la feina en direcció novel per Kike Maíllo i interpretació secundària, i es pot veure a Filmin.
Blancaneu (2013)
La versió lliure i gòtica del clàssic de la Blancaneu va tenir representació als Gaudí enduent-se un total de 4 premis, però on realment va arrasar va ser als Goya, aconseguint 10 estatuetes. El seu director, Pablo Berger, va ambientar i recrear el conte dels Germans Grimm en l'Espanya dels anys 20: va canviar-li el nom a la protagonista per Carmen, la madrastra es deia Encarna i els nans que l'ajudaven eren una tropa de toreros. La interpreten Macarena García, Maribel Verdú, Sofía Oria, Daniel Giménez Cacho o Ángela Molina.
La plaga (2014)
La plaga va ser el primer llargmetratge de Neus Ballús i la peça que la va consolidar com una de les directores més prolífiques de casa nostra, enduent-se també la millor direcció. Explica la història d'en Raúl, un pagès que intenta fer producció ecològica i contracta a en Iurie, lluitador de lluita lliure, perquè l'ajudi. La seva vida es creuarà amb la de tres dones solitàries i el destí de tots plegats es veurà tocat. Disponible a Filmin.
Rastres de Sàndal (2015)
Aquesta també pot veure's a Filmin. Es tracta d'una pel·lícula de retrobaments i enyorances, i va ser la que va guanyar en la categoria de millor pel·lícula l'any 2015. Rastres de Sàndal, protagonitzada per Aina Clotet i Nandita Das i dirigida per la cineasta Maria Ripoll, estava nominada en 8 categories, i els Goya la van reconèixer amb la nominació a millor guió adaptat, guardó que al final no va acabar recollint.
El camí més llarg per tornar a casa (2016)
Borja Espinosa, Miki Esparbé, Maria Ribera, Pol López i Sara Espígul protagonitzen aquest drama dirigit per Sergi Pérez que retrata la travessia d'un home al llarg d'un dia. Tot comença quan en Joel veu que l'Elvis, el gos de la seva dona, està mig moribund. Això farà que s'obligui a sortir de casa, una acció que portava evitant molt de temps i que el posarà entre les cordes quan se n'adoni que s'ha deixat les claus a dins. El camí més llarg per tornar a casa és la crònica d'una carrera desesperada i d'una troballa emocional. Pot veure's a la plataforma Prime Video.
La propera pell (2017)
Tot feia pensar que la pel·lícula d'Isaki Lacuesta es coronaria com una de les més premiades de la curta història dels Gaudí, però el director va haver de conformar-se amb la millor pel·lícula, la millor actriu (per Emma Suárez) i el millor guió. Un guió a sis mans que va comptar amb el cineasta i els seus companys de viatge, Isa Campo i Fran Araújo, per narrar el thriller misteriós d'un adolescent (Àlex Monner) que torna a casa vuit anys després que tothom pensés que havia mort. Disponible a Netflix.
Estiu 1993 (2018)
La Carla Simón que ara ja tots coneixem va néixer al costat d'aquesta pel·lícula. El seu debut cinematogràfic, ambientat en la seva pròpia infància i en la vivència que va tenir de nena després de la mort prematura dels seus pares, li va valer 14 nominacions i 5 Premis Gaudí, incloent millor pel·lícula, millor direcció i millor guió. David Verdaguer, Bruna Cusí i Laia Artigas van posar el gran colofó d'un film que s'ha coronat com un dels drames més íntims i bells dels últims temps que va conquistar la crítica europea, sent premiada a la Berlinale en la categoria de millor òpera prima. A Filmin o de pagament a Prime Video.
Les distàncies (2019)
Alexandra Jiménez, Miki Esparbé, Bruno Sevilla, Isak Férriz i María Ribera interpreten un grup d'amics que es retroben per sorpresa després d'un temps sense veure's. Com el seu propi nom indica, la pel·lícula és la crònica desesperada de com la distància pot canviar-ho tot i posa al centre el poder de l'amistat i de les relacions de cura. Aquest film de la directora Elena Trapé només va aconseguir el preuat guardó de l'Acadèmia de Cinema, tot i estar nominat en un total de 7 categories. La pel·lícula pot veure's a Filmin o a RTVE.
Els dies que vindran (2020)
Una obra preciosa que mostra el procés real d'embaràs de l'actriu Maria Rodríguez Soto juntament amb la seva llavors parella, l'actor David Verdaguer. Tot i que es posen a la pell de dos personatges ficticis, durant 9 mesos la pel·lícula explora la dificultat del procés i els alts i baixos d'una experiència condemnada a canviar-te la vida. Dirigida per Carlos Marqués-Marcet, la pel·lícula va tenir una rebuda fantàstica per la crítica, aconseguint un total de 10 nominacions als Premis Gaudí i també el premi de millor actriu per Soto amb un paper que li va atorgar un gran reconeixement. A Filmin.
La vampira de Barcelona (2021)
Entre el drama i el thriller navega una pel·lícula que recrea la Barcelona de principis del segle XX per mostrar les dualitats d'una ciutat burgesa i bruta a parts iguals i per narrar la història real d'Enriqueta Martí, a qui se li atribueix el segrest i l'assassinat de desenes de criatures. Interpretada per un repartiment formidable encapçalat per Nora Navas, Roger Casamajor, Bruna Cusí, Francesc Orella o Sergi López, La vampira de Barcelona va acabar la nit alçant-se amb 5 premis dels 14 als quals aspirava. També pot veure's a la plataforma catalana Filmin.
Sis dies corrents (2022)
Una pel·lícula revolucionària, disponible a Filmin, per comptar amb actors no professionals com a protagonistes. Neus Ballús va pujar a l'escenari i va ser molt aplaudida —a més d'endur-se el Gaudí a millor direcció— per una obra formada per sis capítols que narrava situacions costumistes de tres lampistes a les afores de Barcelona. Fins i tot Mohamed Mellali, un dels tres personatges principals, va endur-se el premi a millor actor tot i no tenir experiència prèvia en el món de la interpretació.