Mentre vivim la recta final de la temporada del cinema català, que tindrà la seva gran festa aquest dissabte amb l'entrega dels Premis Gaudí, celebrem un magnífic moment donant-vos uns quants motius per pensar que l'èxit no és flor d'un dia. Després de Casa en flames, El 47, Salve Maria, Segundo premio o Polvo serán, de quines pel·lícules parlarem en els propers mesos? Continuarà la comunió del nostre cinema amb el públic? Seguirà tenint el reconeixement de la crítica i dels premis?
🎞️Premis Gaudí 2025: data, presentadors i tots els detalls de la gala
🎞️On veure 'El 47', la pel·lícula més nominada dels premis Gaudí i Goya 2025
Cineastes contrastats com Albert Serra, Carla Simón, Javier Ruiz Caldera, Judith Colell, Manuel Huerga, Maria Ripoll, Lluís Miñarro. Laura Mañà o Cesc Gay presentaran les seves pel·lícules. Veurem la probable confirmació de Belén Funes amb el seu segon film. Comprovarem el potencial de debutants com Eva Libertad, Gerard Oms o Gemma Blasco. I, gràcies a Irene Iborra, gaudirem d'stop motion fet a casa nostra. Aquests són quinze dels llargmetratges que tallaran el bacallà del cinema català de 2025.
Les 15 pel·lícules catalanes que has de veure aquest 2025
Tardes de soledad
“No m'interessen les causes ni les ideologies, només el cinema”, deia, aliè o desinteressat per la controvèrsia. Albert Serra retrata com ningú ha fet abans allò que en diuen la fiesta nacional: el cineasta de Banyoles segueix el torero peruà Andrés Roca Rey de plaça en plaça i de corrida en corrida en un documental plantejat amb enfocament antropològic i artístic, defensant la poètica d'un art que també és barbàrie. Premi gros al Festival de Sant Sebastià, Tardes de soledad pot resultar molesta tant pels animalistes com pels antitaurins, però llueix com a experiència estètica. S'estrena el 7 març.
🎞️Albert Serra: "Hollywood em sembla un món avorrit, però Tom Cruise em cau bé"
Wolfgang (Extraordinari)
Adaptació de la novel·la homònima de Laia Aguilar, i primera pel·lícula rodada en català per Javier Ruiz Caldera (Superlópez), agafa aires de feel-good movie per explicar la història d'un nen amb un coeficient intel·lectual de 152, extraordinari talent tocant el piano i trastorn de l'espectre autista. Miki Esparbé i el debutant Jordi Catalán protagonitzen una pel·lícula que, diu el seu director, busca “explorar un personatge poc vist a la pantalla per transmetre amb imatges la increïble ment del nen, expressant els seus desitjos, obsessions i manera de veure el món”. S'estrena el 14 març.
Morlaix
La història d'un primer amor adolescent passada pel sempre estimulant prisma de l'autor de Les hores del dia, Tiro en la cabeza o Petra. Jaime Rosales roda en 35mm en blanc i negre, i en 16mm en color, i situa el relat al poble de la Bretanya francesa que dona nom a la pel·lícula. Diu Rosales: “Morlaix tracta sobre la vida pensada com a experiència poètica i transcendental”. Un camí dels dos protagonistes en dues etapes vitals diferents amb dues parelles d'intèrprets: Aminthe Audiard i Samuel Kircher en la seva joventut, i Mélanie Thierry i Alex Brendemühl en l'edat adulta. S'estrena el 14 març.
🎞️Jaime Rosales: "Vaig haver d’acostar-me al públic per sobreviure en aquesta indústria"
La furia
Ángela Cervantes i Àlex Monner són els germans protagonistes del primer llarg de ficció de la cineasta catalana Gemma Blasco, una tragèdia moderna amb una mirada molt personal sobre la violència sexual. “Falta aprofundir en totes les ramificacions i conseqüències dels actes de violència sexual. És necessari obrir més camins narratius i volem aportar aquesta mirada femenina bruta i rabiosa”, explica Blasco. S'estrena el 28 març.
🎞️Ángela Cervantes: "Interpretar la víctima de La Manada és el repte més gran de la meva carrera"
🎞️Àlex Monner: "Miro 'Polseres vermelles' quan torno a casa de ressaca"
Sorda
“Fa uns quants anys la meva germana va començar a plantejar-se ser mare i em va compartir els seus temors i expectatives sobre la maternitat en un món fet per oients”. Així explica Eva Libertad l'origen d'un curtmetratge que ara, amb el mateix títol, desenvolupa la seva premissa en aquesta pel·lícula que formarà part de la secció Panorama del Festival de Berlín. Amb Miriam Garlo, germana de la directora, com a primera actriu sorda en protagonitzar un llargmetratge a Espanya, la història explora els conflictes d'una parella que vol tenir un fill enmig del xoc dels mons silent i oient. Álvaro Cervantes i Elena Irureta també formen part del repartiment. S'estrena el 4 d'abril.
Muy lejos (Zo ver weg)
Mario Casas parla en català en el debut a la direcció de Gerard Oms (un dels més reputats coach d'actors del cinema espanyol). Acompanyat de David Verdaguer, aquest és el viatge iniciàtic d'un jove que viatja a Utrecht amb la família i que, després de patir un atac de pànic, pren la decisió de quedar-se als Països Baixos, tallant tot contacte amb el seu entorn i el seu passat. “És una història de supervivència, un viatge exterior per dur a terme una recerca interior”, diu Oms. S'estrena l'11 d'abril.
🎞️Mario Casas: "No vull que arribi el dia de l'estrena de la meva pel·lícula"
También esto pasará
Adaptació de la novel·la homònima de Milena Busquets passada per la mirada de la cineasta Maria Ripoll (Yo no soy esa), és la història d'un dol particular, un reflex divertit i lluminós de la vida d'una dona que es refugia a la seva casa de Cadaqués per passar l'estiu després de la mort de la seva mare, amb qui encara creu mantenir-hi converses. Marina Salas i Carlos Cuevas encapçalen el repartiment. S'estrena el 30 d'abril.
🎞️Maria Ripoll: "M'agrada que les meves pel·lícules no siguin perfectes"
Los Tortuga
Cinc anys després de La filla d'un lladre, Belén Funes presenta el seu segon film i mira a la seva pròpia experiència com a filla d'immigrants, pare de Jaén i mare aragonesa, per parlar de la classe treballadora arribada a Catalunya des d'altres orígens, posant el focus en la relació materno-filial de dues dones en un moment emocionalment complicat. Diu Funes: “Parlem d'immigrants andalusos, de les filles, del desarrelament. I sobretot del dol: de com ens travessa i ens obre la carn”. La xilena Antonia Zegers (El Club) i la debutant Elvira Lara llueixen talent en un film que veurem a partir del 23 de maig.
Mi amiga Eva
Explica Cesc Gay que la seva nova pel·lícula és “una comèdia plena de malentesos, dubtes, mentides inesperades, moments absurds i situacions ridícules”. Escrita a quatre mans amb Eduard Sola (el guionista de Casa en flames), i amb Nora Navas a la pell de la protagonista, Mi amiga Eva explica la història d'una dona de 50 anys, casada durant dues dècades i amb dos fills adolescents, que decideix que mai no és massa tard per viure la seducció i l'enamorament. Juan Diego Botto, Rodrigo de la Serna, Àgata Roca i Miki Esparbé completen el repartiment d'un film que arribarà a les sales el proper 5 de setembre.
🎞️Cesc Gay: "Mirem pel·lícules amb una pistola a la mà i si en 5 minuts no ens agraden, les matem"
Romería
Després d'Estiu 1993 i Alcarràs, tots plegats esperem amb atenció què explicarà Carla Simón en el seu tercer llarg, que d'alguna manera vol tancar una mena de trilogia basada en vivències familiars. “Aquesta no és només la història de la meva família, sinó la de tota una generació que va desaparèixer tocada per la sida i la de tots aquells orfes que van deixar vius i desposseïts d'orígens, passat i records”, explica la cineasta. A Romería seguirà la peripècia d'una noia (la debutant Llúcia Garcia) que viatja a Galícia a la recerca dels seus orígens, després de la mort dels seus pares a causa de la sida. Encara sense data d'estrena.
🎞️Carla Simón: "Quan acabo una pel·lícula tinc crisis existencials perquè em trobo buida"
Olívia i el terratrèmol invisible
Molta atenció amb el debut en el llargmetratge d'Irene Iborra, el primer d'animació stop-motion produït a Catalunya. Adaptació de la novel·la La pel·lícula de la vida, de Maite Carranza, Olívia i el terratrèmol invisible vol contribuir, en paraules de la seva directora, a “desestigmatitzar els desnonaments i la pobresa infantil, i fer-ho amb una història tan bonica és una manera molt poderosa, de compartir aquest tema tan delicat amb els nens, perquè el missatge és esperançador i està ple de llum”. Cinema social disfressat de conte per a tots els públics que posa el focus en un dels grans drames dels nostres dies. Una de les joies del cinema català de 2025. Encara sense data d'estrena.
Frontera
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català torna a posar-se darrere de la càmera per signar una de les grans apostes del cinema català de 2025. Judith Colell (Elisa K) proposa un viatge en el temps, als primers anys de la posguerra espanyola, i ens situa en un poble del Pirineu lleidatà, l'any 1943, quan Franco ha bloquejat les fronteres per evitar l'arribada de jueus que fugen dels nazis. Frontera posa el focus en un grup de vilatans que planten cara a la dictadura per ajudar els fugitius a escapar d'una mort segura. Cinema d'època amb lectura actual que protagonitzen Miki Esparbé, Bruna Cusí i Maria Rodríguez Soto. Encara sense data d'estrena.
🎞️Bruna Cusí: "Durant molt de temps només volia fer un altre 'Estiu 1993'"
🎞️Maria Rodríguez Soto: "És important valorar-te i no demanar perdó per les coses que et passen"
Parenostre
Molta curiositat ens desperta el retorn al cinema de Manuel Huerga (Salvador Puig Antich), o el retrat del dia que Jordi Pujol i la seva família s'assabenten que un diari publicarà la notícia de la deixa de l'avi Florenci, inici de la caiguda en desgràcia de l'ex president de la Generalitat. Josep Maria Pou i Carmen Sansa es posen a la pell del matrimoni Pujol-Ferrusola, en aquella llarga jornada que determinarà el seu futur immediat. Amb guió del popular Toni Soler, Alberto San Juan (fent de Juan Carlos I), David Selvas (Artur Mas), Antonio Dechent (comisari Villarejo), Sílvia Abril (Victoria Álvarez) o Pere Arquillué (Jordi Pujol Ferrusola) també apareixen a Parenostre. primer film europeu rodat íntegrament en un plató fent servir croma i producció virtual. Encara sense data d'estrena.
🎞️Josep Maria Pou: "Soc un producte de les cendres de tots els personatges que he interpretat"
Les irresponsables
El prestigi en els escenaris del dramaturg argentí Javier Daulte es trasllada a la gran pantalla en la nova pel·lícula de Laura Mañà (Paraules encadenades). Adaptació de l'obra teatral homònima, planteja una premissa ben atractiva: què passaria si un dia comencéssim a fer tot el que se'ns passa pel cap? En paraules de Laura Mañá, “és un cant a la vida, a la reconciliació, a l’amistat. Em va seduir la idea transgressora d’imaginar qui és l’altra persona que habita dins de cadascuna de nosaltres. Aquesta dona irresponsable que fa el que no deu, la desconeguda, la que ens fa por, però que a la vegada ens excita”. Laia Marull, Betsy Túrnez i Betsy Túrnez protagonitzen el film. Encara sense data d'estrena.
Emergency Exit
La pel·lícula pòstuma de Marisa Paredes és una road movie coral que explora la dicotomia entre somni i realitat, vida i mort, des d'un to guiat per la ironia i l'absurd. Signada pel sempre interessant Lluís Miñarro (Love Me Not, Stella Cadente), el cineasta vol, en les seves paraules, “aportar un registre singular, una visió actualitzada de l'anomenat realisme màgic. És el meu interès poder oferir una visió personal que entronqui amb l'essència del cinema primigeni: els llums i les ombres”. A banda de la Paredes, també hi veurem Emma Suárez, Oriol Pla, Francesc Orella, Aida Folch, Albert Pla i la cineasta japonesa Naomi Kawase. Encara sense data d'estrena.
🎞️ Marisa Paredes no està per a punyetes
Compte també amb d'altres films d'un any que promet ser magnífic pel cinema català, com Esmorza amb mi (Ivan Morales adapta la seva pròpia obra teatral amb Oriol Pla, Marina Salas i Anna Alarcon), La buena letra (nou film de Celia Rico Clavellino, amb Enric Auquer i Loreto Mauleón), La isla de los faisanes (thriller fronterer signat pel debutant Asier Urbieta), Forastera (debut de Lucía Aleñar Iglesias, amb Lluís Homar i Zoe Stein), La gang (nova mirada a la vida dels joves de la perifèria barcelonina de les germanes creadores de Chavalas, Carol i Marina Rodríguez Colás), La furgo (debut d'Eloy Calvo amb Pol López) o Salen las lobas (drama social sobre la realitat als centres penitenciaris de menors i debut de Claudia Estrada).