La història del cinema i la de Hollywood n’estan plenes de pel·lícules grandioses, de purs càlculs comercials i de mediocritats, però també de projectes que es van quedar en un calaix per sempre més. I d’això, Todd Field (Pomona, Califòrnia, 1964) en podria escriure un parell de llibres. El seu és un dels casos més curiosos que es recorden: una òpera prima sorprenent, A l'habitació, nominada a 5 premis Oscar i premiada a Sundance, i un segon llargmetratge que el va tornar a portar a les portes de l’estatueta daurada, Little Children. Totes dues destacades entre les millors de 2001 i 2006, respectivament. Després... 16 anys de silenci abans d'aterrar als Oscars 2023 amb Tár. I és que on ha estat Todd Field tot aquest temps?
🟠 Oscars 2023: data, nominats, presentador i tots els detalls de la gala de Hollywood
🟠 Nominats Oscars 2023: tota la llista de nominacions als premis de l'Acadèmia
Els projectes que Todd Field no va arribar a concretar abans de Tár
Gairebé ens havíem oblidat d’ell quan Tár va començar el seu rodatge, quan va arribar als cinemes i, ara, quan el seu nom torna a sonar amb força a la gran festa que cada any munta l’Academy of Motion Pictures Arts and Sciences. Massa temps allunyat del focus. En una entrevista al diari The Telegraph, el cineasta ho explicava: “És molt simple. El material que m’interessava a mi no era un material que d’altres persones estiguessin interessades a donar supor. Feien servir adjectius com ‘dens’ o ‘difícil’, que, per a ells, aparentment no eren res de bo”. Una vegada més, una colla d’indocumentats vestits d’Armani traduint l’art en símbols de dòlar.
🟠 Aquestes són les 9 pel·lícules amb més Oscars de la historia de les estatuetes
La cosa és que el director de Jocs secrets (2006) i A l’habitació (2001), que arrossega fama de minuciós i extremadament detallista, va encadenar un seguit d’ambiciosos projectes que mai es varen concretar. Alguns exemples: As It Happens, un thriller polític que Field va escriure amb l’escriptora Joan Didion, un guió que van treballar durant una dècada i del què els mitjans de comunicació van informar l’any 2012. Blood Meridian, adaptació de la novel·la homònima de Cormac McCarthy. Una altra inspiració literària, Beautiful Ruins, sobre el llibre de Jess Walter. O dos projectes amb Daniel Craig: Purity, una minisèrie per Showtime sobre la novel·la de Jonathan Frazer Puresa (cancel·lada perquè la cadena va considerar que la monumental inversió necessària era inassumible), i la pel·lícula The Creed of Violence, que Craig havia de rodar només acabar Sin tiempo para morir i que tampoc va anar enlloc.
Fill d’avicultor i bibliotecària, aficionat a la màgia, Todd Field va començar el seu camí actuant i dirigint obres de teatre a l’institut, va treballar com a projeccionista en un cinema i es va formar com a actor a Nova York. Durant una dècada, després de petites aparicions en sèries com Roseanne o films com Dies de ràdio (la joia de Woody Allen, on el podeu trobar fent de crooner), va aconseguir un paper protagonista a La Ruby al paradís (1993), iniciant una carrera interpretativa amb un moment àlgid: “De sobte, el meu telèfon no deixava de sonar. I una d’aquestes trucades la va fer Stanley Kubrick”, explicava Field a The Telegraph, recordant la seva aparició a Eyes Wide Shut (1999). Ell era el pianista que enredava a Tom Cruise per apuntar-se a una festa sexual que el feia entrar en una espiral sense fi.
Tár fa una reflexiva dissecció sobre els abusos de poder i la cultura de la cancel·lació mentre segueix la caiguda lliure d’una prestigiosa directora d’orquestra
L’empenta de Cruise va ser clau perquè s’animés a dirigir, i l’ombra de Kubrick i la seva creativitat van penetrar en Field sense remei. De fet, la crítica internacional s’ha referit a constantment a la influència del mític cineasta, especialment amb Tár, que Todd Field va escriure en tres mesos, durant el tancament provocat per la pandèmia. Amb l’extraordinària Cate Blanchett com a protagonista, el film fa una reflexiva dissecció sobre els abusos de poder i la cultura de la cancel·lació mentre segueix la caiguda lliure d’una prestigiosa directora d’orquestra lesbiana que, per destacar en un món d’homes, quasi que s’ha convertit en un d'ells, com a mínim pel que fa a la misogínia i les relacions amb d’altres dones. Una pel·lícula que juga amb les ambigüitats i les subtileses, que no dona respostes, però si planteja moltíssimes preguntes, posant l’espectador enmig de mil i un conflictes.
Tár, camí dels Oscars 2023
Tár aspira a 6 premis Oscar i tres d’ells podrien anar a parar a mans del nostre home el proper 12 de març: direcció, guió original i pel·lícula, en tant que coproductor. Els altres 3 són els de fotografia (per Florian Hoffmeister), muntatge (per Monika Willi) i actriu protagonista per una Cate Blanchett que apareix ben amunt en totes les apostes. D’aquesta manera, i trencant 16 anys de silenci, Todd Field entra en el selecte club de cineastes incorruptibles, que van preferir aturar-se abans de deixar-se arrossegar pel sistema, i pensem en casos com els de Terrence Malick (que va trigar 20 anys entre Malas tierras i La delgada línea roja) o Víctor Erice (que acaba de rodar Cerrar los ojos, 31 anys després d’El sol del membrillo).