Els 20 millors llibres per gaudir d'una tardor literària

Un any després de debutar en el món literari com autora (la Carlota suma una llarga trajectòria com a traductora) amb un llibres de conten fantàstic, Gurt s'estrena de llarg amb Sola, una novel·la apadrinada per Proa. 

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. Aquesta és la crònica d’una rebel·lió. És la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies.

Última entrega de la sèrie de novel·les del quartet estacional de l'escriptora britànica, recollint de nou la preocupació per l’emergència climàtica, els migrants, la divisió i la polarització. Un llibre imperdible que a casa nostra publica Raig Verd amb traducció de Dolors Udina Abelló.

Estiu s’inicia al febrer del 2020, quan el virus és encara només una amenaça a l’horitzó. Ens deixem caure a la casa de la família Greenlaw i ens endinsem en vides que s’entrecreuen. Què tenen en comú les persones que pensen que no tenen res en comú? Tornarem als personatges del quartet estacional per descobrir que, malgrat les diferències, tots estem connectats.

Periodista i escriptora, Elisabet Riera s'apropa a la ciència-ficció amb Efendi, una novel·la editada per Males Herbes, un dels segells que més està fent per difondre el gènere a casa nostra, ja sigui amb clàssics com Philip K. Dick, o amb autors locals com la mateixa Riera. 

El protagonista d’Efendi treballa a la Ciutat Blanca per a una corporació especialitzada a administrar píndoles lexicocromàtiques que contribueixen a mantenir l’Harmonia, l’Ordre i el Benestar en la societat ideal on viu. És un dels millors i això el fa gaudir de certs privilegis. Fins que un dia —una nit— les visions comencen a irrompre en els seus somnis i es troba en un entorn natural exuberant, animal, brut i fortament sensual, amb un camí que el porta sempre al mateix lloc: la casa sobre el turó. Allà on s’amaga la Paraula que és principi i fi, origen i explicació de qui és (de qui som).

Periodista aclamat, redactor de The New Yorker i col·lavorador habitual de publicacions com The New York Times Magazine, Slate i The New York Review of Books, Patrick Radden Keefe va convertir-se en un nom fonamental de la literatura de no ficció amb No diguis res, molt probablement el millor llibre mai escrit sobre Irlanda del Nord. 

En la seva nova referència, L'imperi del dolor, Radden Keefe ens descobrei la història secreta de la família Sackler, una de les nissagues més riques del món. També és la responsable de produir i promocionar l’OxyContin, un opiaci venut com a analgèsic que ha provocat milers de morts i milions d’addictes als Estats Units. Patrick Radden Keefe retrata de forma implacable les tres generacions de la dinastia farmacèutica que ha causat una de les crisis sanitàries més devastadores dels últims anys. Publica, novament, Periscopi, i tradueix Ricard Gil 

Tina Vallès és, com diu el tòpic, una de les veus més interessants de la nostra literatura actual. I no per haver-se dit moltes vegades deixa de ser més real. Autora d'una bibliografia on destaca especialment La memòria de l’arbre, ara suma al seu mostrari d'obres, una referència tant fascinant com El senyor Palomar.

Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar, fi homenatge a Calvino, aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí que el seguim durant tot un any -i quin any: de les sentències pel Procés al confinament per la pandèmia- mentre es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu. Una novel·la absorbent, entre el relat i la meditació, que ens endinsa en els secrets que ens amaga la realitat. Publica Anagrama- 

El seu primer llibre Conversations with Friends va encendre les senyals d'alarma, la seva segona novel·la, Gent normal, la va erigir en tot un fenomen de la literatura universal. I això que encara no ha fet els 30. On ets, món bonic, novament sota el segell de Periscopi i traducció d'Octavi Gil, la definitivareafirmació del talent de Sally Rooney. 

L’Alice se n’ha anat a viure a una mansió d’un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d’una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon.

Sorgit del subsòl cultural barceloní, Joan Vigó ha acabat per refermar-se com un dels escriptors de prosa més atractives actualment. Autor de diversos poemaris, va debutar en la novel·la amb Haiku a Brooklyn (LaBreu, 2018), format que torna a visitar amb Vides potser, també publicada per LaBreu. 

Un vigilant de sala de museu reconvertit en detectiu privat rep el seu primer encàrrec d’un client anònim. Haurà de seguir l’enterramorts d’un poble de la costa. Per dur a terme la investigació, s’instal·la a la vila i es relaciona amb els seus habitants, amb una identitat que li permet passar desapercebut. Aquesta recerca, a priori rutinària, el durà per un camí inesperat amb l’aparició d’una dona excepcional que l’arrossegarà cap a una passió molt particular. Les vides que investiga, juxtaposades amb el dia a dia de l’investigador acabaran mostrant existències farcides de secrets, zones fosques, fetitxismes i fantasmes personals.

L'univers literari i editorial barceloní i, per extensió català, no seria el mateix, ni molt menys, sense Miquel Adam. Amb un passat per algunes de les editorials més significatives de casa nostra: LaBreu, Edicions 1984, Som... fa poc vam saber que el febrer de 2022 iniciarà la seva pròpia aventura editorial, la Segona Perifèria, segell que recupera el nom del seu mític bloc. Abans, però, publica amb l'Altra Editorial, L'amo, una novel·la, com no podria ser d'altra manera, sobre l'ofici d'editor. 

Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d'humor i escrita amb un ritme agilíssim, aquesta és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d'un amo i la misèria vital de que s'hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular.

Pàtria ha estat un dels grans fenòmens literaris dels darrers anys. Traduïda a trenta-quatre llengües i convertida en una sèrie prestigiosa per part d’Aitor Gabilondo per a HBO, Fernando  Aramburu aconseguia firmar, la novel·la total sobre el conflicte basc. Cinc anys després, Els falciots, àcida i entendridora, és la seva nova obra mestra, que el confirma com un dels millors escriptors europeus.

En Toni, un professor d’institut enfadat amb el món, decideix posar fi a la seva vida. Meticulós i serè, ha escollit una data: al cap d’un any. Fins aleshores cada nit redactarà, al pis que comparteix amb la seva gossa Pepa i amb una biblioteca de la qual es va desprenent, una crònica personal, dura i descreguda però també tendra i humorística. Així espera descobrir les raons de la seva radical decisió, desvelar fins a l’última partícula de la seva intimitat, contar el seu passat i els molts assumptes quotidians d’una Espanya políticament convulsa.

Això és debutar per la porta gran. La història d’en Shuggie Bain és la primera novel·la del Douglas Stuart. Amb ella  ha rebut el Premi Booker 2020 i ja s’ha traduït a més de trenta idiomes, entre altres el català de la ma Núria Busquet Molist i publicada per Edicions 1984 

Als anys vuitanta a Glasgow, antigament una ciutat minera pròspera, les polítiques de Thatcher fan disparar la desocupació i les famílies es veuen obligades a fer filigranes per sobreviure. L'Agnes Bain és una dona sense sort que sempre ha aspirat a més: somia en una casa bonica i una vida acomodada que no hagi de pagar a terminis. La història d'en Shuggie Bain és una novel·la commovedora sobre l'aferrissada lluita d'un fill per salvar la seva mare. 

Jean Echenoz és un dels novel·listes que ha ajudat a modelar les formes de la narrativa contemporània. Autor de 14 novel·les, en català podeu gaudir de Me’n vaig (Proa, 2000), 14 (Raig Verd, 2013) i Córrer (Raig Verd, 2014). Títols a què ara Raig Verd i amb traducció d'Anna Casassas també suma Vida de Gérard Fulmard.

Gérard Fulmard és una persona com tantes d’altres que, en trobar-se de sobte sense feina, s’agafa a l’imperatiu de reinventar-se com a única sortida. Després de diverses experiències sense èxit, Fulmard s’enreda en un partit polític menor on, com a tot arreu, es perfilen aliances, complots i passions. 

Colette, a la seva època la dona més lliure de França, és una autora única a l'hora d'assenyalar les costures del patriarcat i les impostures del que avui anomenem "amor romàntic". Colette és això, i és el símbol de la dona empoderada en una època de servituds feridores, però per damunt de tot és una narradora de primera magnitud. 

La dona amagada és un recull de contes on l'autora, avui un nom imprescindible, tot un símbol, deixa el millor de la seva llengua: preciosisme, elegància i concisió esmolada. Publica Comanegra a partir de les traduccions de, i aquí trobem un nou al·licient per a la seva lectura, de Maria-Mercè Marçal.

Joan-Lluís Lluís és, juntament, Joan-Daniel Bezsonoff un dels màxims exponents de la literatura catalana en català a la part nord de la ficticia frontera política del país. Escriptor incontinent en totes les seves dimensions i expressions, amb Junil a les terres dels bàrbars firma una de les seves obres més ambicioses.  

Junil és l'heroïna d'aquesta història, encola papirs a la llibreria del seu pare fins que aquest mor. Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l'era cristiana; el lloc, una marca de l'imperi romà. Tot un repte literari el que es planteja i supera l'autor de Perpinyà. 

 Adrià Pujol Cruells és un dels observadors més aguts i punyents de la literatura catalana contemporània. Dos anys després d'haver firmat Míster Folch, un dels llibres fonamentals de 2019, retorna a l'actualitat  amb Els llocs on ha dormit Jonàs, novel·la publicada, novament, amb la complicitat d'Empúries.  

En Jonàs, programador de videojocs i propietari d’una petita empresa, fa de professor a Figueres a un grapat de mil·lenistes insuportables. Casat i pare de tres fills, no està segur d’haver matat un amor de joventut acabat de retrobar i mentre es recupera d’una nit d'alcohol i altres estupefaents desgrana els records d'una vida inquieta: mirarà d’entendre com ha arribat fins aquí, i ho farà d’una manera singular, ordenant el passat a partir dels llocs on ha dormit. 

Indiscutiblement una de les novetats més esperades de la temporada d'un dels escriptors més aclamats de finals del segle XX i inicis del XXI. Jonathan Franzen és un cartògraf excepcional de la societat contemporània, la seva bibliografia conforma en la seva totalitat la gran novel·la americana dels nostres dies. Cruïlles , novel·la publicada per Empúries, és la culminació d'aquest projecte megalític. 

És el 23 de desembre de 1971, i la família Hildebrandt és en una cruïlla. El patriarca, en Russ, pastor associat en una església dels suburbis de Chicago, vacil·la si alliberar-se d’un matrimoni infeliç -si no és que la seva dona brillant i inestable, se n’allibera primer. El fill gran, en Clem, torna de la universitat encès d’absoluts morals, i havent pres una decisió que destrossarà el seu pare. La germana d’en Clem, la Becky, fins ara el centre d’atenció de la seva classe d’institut, ha virat cap a l’era de la contracultura, mentre el seu germà petit, en Perry, fastiguejat de traficar amb marihuana per finançar-se el seu propi consum, ha decidit fermament ser una persona millor. Cadascun dels Hildebrandt busca una llibertat que els altres amenacen de complicar.

I si es tracta de Franzen, sempre és imprescindible destacar la feina de les traductores: Mireia Alegre i Anna Llisterri Boix

Una de les veus destinades a marcar el futur (que ja és present) de la literatura catalana. Clara Queraltó va debutar en la narrativa amb el recull de contes El que pensen els altres (2019), obra que va rebre el prestigiós premi Mercè Rodoreda. Ara debuta en la novel·la amb Et diré R. 

La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s’instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l’amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant. Publica Empúries. 

Nascut a Leicester el 1946, Julian Barnes és un dels escriptors britànics més prestigiosos, de la generació de Kazuo Ishiguro, Martin Amis i Graham Swift. D'estil extremadament anglès: irònic, imprevisible i intel·ligent, L’home de la bata vermella és la seva últimissima entrega que arriba a les nostres llibreries de la mà d'Angle amb traducció d'Alexandre Gumbau i Arnau. 

Retrat d'una època d'esplendor irrepetible L'estiu de 1885, tres francesos ­un príncep, un comte i un metge­ van viatjar a Londres per amarar-se de cultura anglesa. El metge, Samuel Pozzi, era un ginecòleg pioner i lliurepensador que atenia dames de l'alta societat. Ell era l'home de la bata vermella. 

Quants llibres necessita una autora per coronarse com un dels noms referencials de la literatura dels seus dies? Susanna Clarke dos i a més separats en el temps per gairebé dues dècades (això sí, amb diversos llibres de contes pel mitg).L'escriptora britànica ens va captivar amb Jonathan Strange i el senyor Norrell i ara ha aconseguit repetir l'efecte amb Piranesi (Amsterdam amb traducció de Ferran Ràfols).

Traçada amb un estil narratiu tot sovint comprat amb Broges o Murakami, Piranesi és com una gran faula que endinsa en un univers oníric i enigmàtic, i s’interroga sobre la ciència i el progrés, les virtuts i els mals del coneixement, la realitat i la imaginació, la memòria, l’arrogància i la solitud. 

Si la gran novel·la europea hagués de reduir-se a un autor, aquest, molt probablement seria l'italià Claudio Magris, responsable de referencies totals com Microcosmos o El Danubi. Temps curvilini a Krems se suma a aquest catàleg d'imprescindibles.

Una novel·la plena de matisos i emocions que explora totes les facetes del temps. Els personatges principals dels cinc relats que componen Temps curvilini a Krems (Edicions 1984, amb tradución d'Anna Casassas)  s’enfronten a un temps que sembla no tenir ni principi ni final, una dimensió que s’estén en totes direccions. El passat i el present són intercanviables, el futur es duplica en els records i el temps és una línia corba.

Mentre finalitza el seu projecte audiovisual sobre la familia Pujol, David Trueba ha donat vida a una de les seves novel·les més brillants: Queridos niños. Una novel·la inclassificable, que retrata el món de la política i la seva rebotiga amb un gran ull per la sàtira i l'observació sense prejudicis. Un viatge entre la comèdia i el retrat natural per les bambolines d'una campanya política on afloren ambicions inconfessables, enganys i mitges veritats.

A Basilio els seus enemics l'anomenen l'Hipopótamo. Un malnom que a ell, amb les seves 119 quilos de pes, li provoca alegria: Pot ser que aspira a la callada quietud d'aquest animal, que sap esperar la seva ocasió, però també l'atrau la seva naturalesa ferotge, el seu instint agressiu, la seva intel·ligència criminal. Així que quan li ofereixen abandonar per unes setmanes el seu retir plàcid per acompanyar Amelia Tomás, una candidata a presidenta, en la seva gira electoral, la bèstia que porta dins es desperta i actua.