Fa menys d'una setmana, la polèmica sobre el racisme al món del futbol va tornar a sortir a la superfície després dels insults que va rebre Vinicius des de la grada. Aquest és només un exemple dels molts actes racistes que encara imperen en la nostra societat. La discriminació per raça o grup ètnic continua sent un llast que conviu i perdura. Encara que cada vegada hi ha més tallafocs i filtres per revisar i deslegitimar qualsevol discurs discriminatori, el racisme continua formant part de l'ADN social: es nota en actes quotidians que poden semblar imperceptibles a ulls dels privilegiats, però que són la base que sosté una estructura segregacionista per motius de raça. La configuració del nostre món depèn de molts factors —l'educació, la família, els valors morals de la nostra comunitat, la cultura, etc. —, però també d'una cosa que mamem inconscientment tots els dies i en tot moment: la publicitat.
🟠 Confessions d'un millennial que va créixer amb personatges masclistes
🟠 De Quimi i Valle a Ruth i Gorka: l'amor tòxic en les sèries juvenils dels 90 i els 2000
Recordes la melodia d'alguns anuncis de l'època o aquells leitmotivs la redundància dels quals feia que s'adoptessin en la parla quotidiana? Per aquelles, sense l'existència de xarxes socials o d'influencers promocionant productes, la televisió era l'escenari més important d'una publicitat que es caracteritzava per melodies enganxoses i icones visuals. Tant que, algunes d'elles, encara ressonen en l'imaginari col·lectiu amb una facilitat devastadora. Algunes es repeteixen per mimetització sense ni aprofundir en el missatge: i aquesta és una de les moltes potes que continua alimentant molts discursos en nom de la nostàlgia.
1. El 'negrito' de Cola-Cao
"Yo soy aquel negrito del África tropical".. et sona, veritat? Probablement és una de les cançons publicitàries més repetides en la infantesa, tenint en compte que era la cançó per antonomàsia d'un producte destinat majoritàriament a nens i nenes: el Cola-Cao. En el seu vídeo promocional, a base d'animació, el soluble de xocolata més famós de tots els temps apel·lava a la mà d'obra racialitzada que treballava els camps de cultiu, amb una cançó entonada per un d'ells en la qual es mostrava amb una actitud simpàtica i alegre. El que no s'explicava era el llast de l'esclavitud de les persones negres ni l'explotació laboral a què estaven sotmesos. Lluny de reflexionar, la marca va tornar a utilitzar la cançó anys després, però aquesta vegada cantada per tres futbolistes mulats: Rivaldo, Roberto Carlos i Denílson.
2. Els conguitos i la caricaturització
Un altre anunci per a l'oblit va ser el de la marca de cacauets recoberts de xocolata. El nom ja és polèmic i racista per se, perquè Conguitos és un diminutiu que fa referència expressa al país d'El Congo i la mascota de la marca representa un aborigen negre, estereotipant-ne clarament els trets ètnics, com per exemple la forma dels llavis. Es va crear el 1961 però la seva imatge va continuar perpetrant-se, fins que a mitjans dels 90 es va arribar a caricaturitzar personatges com Tina Turner o Stevie Wonder com a conguitos animats.
3. Coca-Cola, racista i classista
La famosa marca americana és un referent de la publicitat i sempre sol deixar espots per a la posteritat. Però en tota la seva història no ha estat exempta de polèmiques, lligades també a anuncis arxiconeguts al voltant del món. Recordeu la cançó que deia Del Pita Del? Més enllà del ritme enganxós, representa un cambrer d'origen hindú que està servint en una festa de gent de classe alta, i quan s'atura per beure un glop de Coca-Cola per reposar, una senyora el renya de molt males maneres dient-li que "vostè és aquí per servir les begudes, no per beure-se-les". Per a alguns va ser una picada d'ullet a les cultures asiàtiques després de tenir sempre l'ull posat en referents occidentals, però el cert és que el racisme i el classisme del contingut és més que evident.
Ja ho veus: potser els referents d'antany amb què va créixer gran part de l'etiquetada com a generació Y no eren tan bonics com dictaminava la nostàlgia. I precisament, de tota aquesta toxicitat neix Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials en els 90' i els 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.