Amb l'estiu a les acaballes ja s'activen els motors dels festivals cinèfils, i comença el particular degoteig de nominacions que donarà a conèixer el nom d'artistes i pel·lícules que podrien coronar-se amb guardó la propera temporada. Aquest dimecres, l'Academia de Cine espanyola anunciarà quina pel·lícula serà la candidata espanyola en la propera edició dels Premis Oscar, després que fa uns dies fes públics els tres films susceptibles de representar Espanya a Hollywood el 2 de març del 2025. Però aquesta candidatura no és una nominació oficial als guardons americans: encara s’haurà d’esperar fins el 17 de desembre per saber si la candidata entra en la preselecció de les 20 produccions internacionals aspirants als Oscars 2025, i serà el 17 de gener quan se sabrà oficialment si és una de les afortunades que acaba sent nominada a la 97a edició de les famoses estatuetes. Però, de moment, quines són les pel·lícules que poden aspirar a ser candidates espanyoles a l'Oscar? Una curiositat: totes tres són històries autobiogràfiques i dues tenen accent català.
Les 3 pel·lícules que poden ser candidates als Oscars 2025
1. Segundo premio — Isaki Lacuesta
La pel·lícula basada en el grup de música Los Planetas, situada a la Granada de finals dels anys 90, és una de les favorites per erigir-se com la candidata d'enguany. De fet, els directors catalans Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez han fet una aproximació lliure de la mítica banda d'indie estatal i dels enfrontaments que hi va haver entre els seus membres. Aquest entranyable biopic se centra en la creació del seu disc més emblemàtic —Una semana en el motor de un autobús— i que es considera l'obra cabdal per a la història de la música indie espanyola. Entre els actors i actrius de la pel·lícula hi ha Daniel Ibáñez, Stephanie Magnin, Cristalino i Mafo.
2. Marco — Aitor Arregi i Jon Garaño
Aitor Arregi, Jon Garaño, Jorge Gil i Jose Mari Goenaga signen el guió de Marco, un thriller dramàtic protagonitzat per Eduard Fernández i inspirat en fets reals, i és que és la història d’un deportat que mai va existir, el relat de la vida d’un home que durant anys va ser capaç de mantenir, davant l’opinió pública i de la seva família, que havia sigut presoner en un camp de concentració nazi, concretament al de Mauthausen-Gusen. Enric Marco va arribar fins la presidència de l’Associació Espanyola de Víctimes de l’Holocaust, on es va convertir en una figura destacada. La mentida va seguir fins que l'any 2005 un historiador va descobrir que el seu relat era fals. El 2014, fa just deu anys, l'escriptor Javier Cercas va publicar El impostor, explicant el cas. Marco va morir el 21 de maig de 2022 amb 101 anys.
3. La estrella azul — Javier Macipe
La última possible candidata també explica una història real, concretament la de Mauricio Aznar, un famós rocker de Saragossa, líder de les bandes Golden Zippers, Más Birras i Almagato, i desconegut per una gran part del públic general. Durant la dècada dels 90, va emigrar a Llatinoamèrica per retrobar-se amb la seva vocació musical mentre deixava enrere un llarg camí d'addiccions. I allà coneix a Don Carlos, un músic ancià en hores baixes i amb una pèssima situació econòmica, tot i ser l'autor d'algunes de les cançons folklòriques més famoses del seu país. Javier Macipe debuta com a director de llargmetratge amb un biopic musical apte per a tots els melòmans.