Joventut, desimboltura, atreviment i convicció. Els 31 FAM representen tot allò que els de dalt volen anul·lar. En poc més de tres anys, aquest grup sabadellenc s’ha convertit en el referent indiscutible de la música urbana en català gràcies al seu particular estil, que fusiona el trap, el reggaeton i el dancehall, i a una sèrie de temes com Valentina, Males cares, Sincero o Un plan B. Resultat: viralitat, fans arreu del país i milions de reproduccions a Spotify. El 2019 van publicar el seu àlbum de debut, TR3TZE; el 2020 el segon, Valhalla Vol.1, i aquest 9 d’abril arriba Jet Lag (Delirics), la seva obra “més madura”. El coronavirus ha estat per a ells com la Sala de l’Esperit del Temps de Bola de Drac: ho han passat malament, però n’han sortit més preparats que mai. Tant, que el dia 17 d’aquest mes presenten el nou àlbum amb un concert doble a la Sala Barts.

Quedem a les instagramejables escales del CaixaFòrum amb en Kid Pi (Eduard Freixas), en Bandam (Ferran Vilalta), en Koalekay (Álex Gil) i l’AAA (Álex Sánchez), quatre dels sis integrants del grup. Coses de la Gen Z, els altres dos tenen exàmens de la uni. Una entrevista en què parlen de música –no podia ser d’una altra manera–, però també de la seva manera de veure el món. Si algú encara no se n'havia adonat, és hora que desperti: Catalunya també va amb AirMax.

D'esquerra a dreta, Kid Pi, AAA,  Koalekay i Bandam. CaixaFòrum de Barcelona. Foto: Sergi Alcàzar

Què us preocupa?

Bandam: En aquesta vida he fet de tot: esports, mecànica,... ara per fi tinc una cosa que em fa sentir realitzat, la música. Em fa por que tot això s'acabi. Evidentment, el futur em preocupa una mica. Quan era petit, deia que seria futbolista i em suava la polla tot. Ara la veritat és que no tinc pla B per si tot això s'acaba, però si tingués un pla B voldria dir que no confio en el pla A. Seré músic o estaré vinculat a la música. 

Koalekay: No hi pensem gaire, gaudim del que fem i ens sentim realitzats. 

Kid Pi: Em preocupa el llegat. Quan sigui gran, miraré enrere i em preguntaré si ha valgut la pena. 

AAA: Poder tenir una estabilitat, no haver-me de preocupar per certes coses.

A Catalunya és més fàcil destacar cantant en català?

KP: Ara sí, gràcies a nosaltres. Ho dic de debò, eh? Abans, musicalment el català es percebia d'una manera molt diferent. Només es triomfava fent pop-rock. Ara la gent s'està adonant que el català també serveix per al carrer, no només per anar a tocar la trompeteta.

B: És fàcil triomfar si fas la feina ben feta. No tothom qui canta en català triomfa. 

A vegades penso que cantar en català provoca que la crítica sigui més benèvola o pràcticament inexistent. Ho compartiu?

KP: Des del meu entorn no es valora tota la música en català. Només es valora la que sona bé. Hi ha música en català que és molt dolenta. Així i tot, sí que és veritat que els mitjans potser donen més suport a qui canta en català perquè és una llengua minoritària. És normal que la vulguin impulsar. Segurament sí que a vegades deixen de banda la música i se centren en la llengua. En qualsevol cas, estem tots d'acord que, si estem on estem, no és per haver-ho fet en català, és per haver-ho fet com Déu mana.

K: L'idioma no és important. La música si està ben feta, està ben feta. Si arriba, arriba.

Cantar en català t’obre portes o te’n tanca?

B: Aquest mareo és una de les coses que més ens agraden. En molts llocs ens han dit que no pel català, després han vist que hem triomfat i han vingut a buscar-nos de nou per dir-nos que sí.

Foto: Sergi Alcàzar

He llegit que voleu acostar el català a Espanya.

KP: Sí, és com treure't la xorra dues vegades. Cantar en català a Catalunya és el que toca, fer-ho a Espanya no.

B: Sí! Hem sentit gent de Galícia o Toledo cantant en català.

El trap no sol tenir filtres. Vosaltres us en poseu?

B: El que surt, surt. No ens hem criat en un lloc amb tabús.

K: Som sis, de manera que hi ha coses en què no tots estem d'acord. Aquest és el nostre únic filtre.

KP: Com la política. Tenim ideologies diferents, de manera que no pots fer que una opinió representi tot el grup. 

Feu trap i reggaeton family-friendly?

Kid: No, tot i que no fem la lletra més macarra de la història, això s'ha de dir. A vegades hi ha gent que em diu que el seu fill de 10 anys ens escolta. Doncs no sé fins a quin punt està bé.

B: Entenem que hi ha cançons que li poden posar i altres que no, com Purgatori. Ja ens escoltaran d'aquí a uns anys. El que sí que podem dir és que mai hem fet música perquè ens ho hagin demanat.

AAA: I no canviarem mai una lletra perquè soni a la ràdio. Si aquesta no sona, ja en buscarem una altra.

Els The Tyets, gent del vostre rotllo, em van dir que la indústria de la música catalana està molt desfasada.

KP: Sí, en general la indústria catalana està antiquada. 

B: Fan votacions o concursos i el que acaba escollint és un tio que sap què és el trap perquè ho ha buscat a la Viquipèdia.

KP: Que escoltin les generacions noves. No pot ser que t'hagis quedat amb Txarango. Que sí, que fa un anys era la puta polla, però ara hi ha altres coses. Has de saber veure què està pujant.

B: I això no vol dir que Txarango passi a ser una merda. Txarango és una puta locura en el seu entorn, però hi ha més coses.

KP: I no és per tirar-nos flors, però la primera cançó urbana en català que va sonar a la ràdio va ser nostra. Va ser la que va obrir camí. Al principi ens deien que no funcionaria, i mira ara.

K: I no només a Catalunya, a Espanya també està tot força aturat, també.

Considereu que trenqueu el tòpic de grup clàssic català?

B: El millor és que nosaltres fem la música que fem, però també ens podem adaptar. En un concert podem cantar trap saltant i després treure un melenes a fer un acústic.

K: Però sí que sortim de l'establert a Catalunya.

KP: Sempre tendeixen a comparar-nos amb la Pawn Gang, però si t'atures a escoltar el que realment fem, s'acaba veient que no tenim res a veure amb ells.

A la indústria de la cultura catalana, i a Catalunya en general, li fa falta més mala llet?

KP: Sí, la revolució dels somriures exemplifica perfectament com som els catalans. No parlo de política, en general. Sí, ens hem de cagar més en tot.

Com heu viscut la pandèmia a nivell professional?

K: Ha estat una puta merda. Teníem un projecte que acabava de sortir (Valhalla Vol.1) i estàvem a punt d'iniciar la gira de Catalunya. No vam poder explotar bé l'EP que acabàvem de llançar. Però almenys ha servit per encaminar aquest projecte.

AAA: La part bona, entre cometes, és que ha estat una aturada per a tots els grups, no només per a nosaltres. 

B: Ha vingut de cop i ens ha rebentat, però ara estem el triple de preparats. Hem pogut pensar i madurar.

Què ens podeu dir de Jet Lag?

K: És el projecte més complet i professional que hem fet. Es nota molt la nostra progressió. Mantenim la nostra essència, però és un àlbum més madur. A més, per primer cop tindrem col·laboracions.

B: Es notarà la nostra maduresa, els tres anys d'experiència que hem acumulat. I a més ara tenim estudi, no hem gravat a les golfes.

Si tinguéssiu tota la pasta del món per fitxar un artista per a 31 FAM, qui seria?

AAA: Cadascú et dirà algú diferent. Jo potser Bad Bunny, en Bandam Niña Pastori....

K: Tenim gustos i influències diferents.

B: Jo no pagaria per una col·laboració. Prefereixo que arribi pels nostres mèrits.

Foto: Sergi Alcàzar

Molta gent de la vostra generació denuncia que els joves no tenim futur.

K: Sí, som una generació als llimbs.

KP: Diuen que serem la primera que viurà pitjor que l'anterior. Viurem pitjor que els nostres pares. Les perspectives són bastant nefastes, no dic que no. Però vaja, volem diferenciar-nos de la resta.

B: Jo em conformo amb viure a la muntanya, tenir el grup, fer música i poder menjar. I mira que abans volia un Lamborghini.

K: La felicitat es basa a estar tranquil.

Escriureu alguna cançó sobre aquest tema?

B: Jo tinc lletres escrites, però no sé si sortiran mai. Com a tothom, a vegades m'arriba la paranoia sobre què faré o què m'agradaria saber.

KP: A mi m'intriguen bastant els finals. Cadascú els percep d'una manera diferent.

B: Però mai s'ha de tenir por. Potser seré ric, pobre o estaré mort. Cal agafar-se al que vingui.

Quin missatge enviaríeu als vostres oients?

KP: Perquè el sistema avanci, el sistema s'ha de trencar. Que trenquin aquesta xarxa de merda. Que es caguin més en tot. Si no, no se'ns escoltarà i no avançarem. 

K: Que la gent sigui critica de veritat, que pensi què vol. 

KP: I que els cubates a més de 5,50€ són un atracament!

B: I que amb depressió tota pastilla és bona. 

Foto: Sergi Alcàzar