Mai no he treballat de paleta. Però els que dediquem la majoria del temps a ser davant d'una pantalla, sempre pensem que el pitjor dels altres oficis és la repetició. Esllomar-se un dia després de l'altre posant un totxo, i un altre totxo, i un altre... La dictadura de la novetat. El ciment, la pasta de juntes i les falques sempre seran els mateixos, però l'important és el com. Saben de què parlo 31 FAM SL, revestiments d'alta qualitat. Els rapers catalans s'han convertit en uns grans caps de l'obra vista. No deixen mitgeres sense cobrir amb algun material noble. Així ho demostra de nou X SI ENS VEIEM EN UNA ALTRA VIDA, la seva última novetat, plena de produccions rellevants, variades i molt convincents. Un disc que fuig del totxo i un altre totxo, encara que el contingut sigui –ho has endevinat– ciment, pasta de juntes i falques. Un cinquè àlbum del que estan orgullosos i que –diuen– els representa: volen evolucionar. Check.
El setembre sona a Cupido, tot molt obert al pop. Ritmes de cançons com Cubalitrus són de còctel de cocteleria, un toc a El Guincho de Bombay i també al C. Tangana d'abans d'El Madrileño (2021); ecos a Nens del barri (JetLag, 2021). La cançó parla –una vegada més– sobre diablesses i amors tòxics, i borratxeres. "Cubalitrus i fer ximpleries", bé. Al cantu, per no avorrir-nos, vira cap a un house de màxima elegància. Però de sobte A 500 és una cançó de Bad Bunny amb un final de saxo jazzer i veus de barrufet, EDM molt contemporani. Després està Obsesionado "amb el teu cul", "amb tu": costa connectar ja amb aquests missatges del rap més clàssic, malgrat que la cançó cavalca sobre una base d'un Carib robòtic que embadaliria a qualsevol (al Juancho Marqués en persona, per exemple). Com no. Està tremendament ben rapejada, amb una cadència lenta, murmuradora, que capta l'atenció per passiva.
Destaca SPAVILA, amb Mushkaa sent potencial multiplicador; si ella canta, puja el pa
Després hi ha les coses que el col·lectiu fa com ningú. Tranquila té potencial de hit, la més lluminosa. Una mica el mateix amb la gospel Per la bona gent, amb aquest flow assimilable al trap català més lleuger de l'últim lustre. El disc no abusa de les col·laboracions. Destaca SPAVILA, amb Mushkaa sent potencial multiplicador. Si ella canta, puja el pa. Després ve A la meva vera. Una Balada 17 però moltíssim més ben produïda, més càlida i acollidora. El més bonic que els he escoltat. Un tema nu on hi ha molta pell. És el revestiment que faria a la meva casa. Amb el millor material: aïllant d'alta qualitat, poliuretà projectat de rap, i alhora amb un acabat exterior delicat i suau. Res de brotxa grassa. És el que necessiten els discos d'expansió.