La mitjana de temps que es passen a Barcelona els creueristes que no hi pernocten és de 4 hores i mitja. És una dada d’un informe oficial del Port de Barcelona que va colpir als alumnes de Disseny d’Elisava, l’Escola Universitària de les Rambles de Barcelona. I van decidir organitzar una exposició sobre aquest fet, 4,3 hores, tot aprofitant les fotografies que els propis turistes pengen a Instagram (barrejades amb alguna fotografia pròpia, infiltrada entre elles). El resultat és una mostra en què s'evidencia dues realitats que sovint es donen l'esquena, a desgrat de que estan en contacte evident. Aquesta exposició, situada al vestíbul del Palau de la Virreina, està integrada dins la BCNegra, dedicada enguany al Port de Barcelona. Es podrà veure fins al 31 de gener.

Els tempos del turista

Hi ha dades oficials sobre què fan els creueristes en les 4 hores i escaig d'estada a la ciutat. En base a enquestes d'institucions oficials se sap que el 52,3% passeja en major o menor mesura. El 32,6 % va de compres. El 38,5% tria visitar atraccions culturals i monuments. Un 22,2% dedica el seu temps a àpats. El 3,7% opta per apropar-se a les atraccions turístiques; i un 3,6% ho fa en visites organitzades. Un 2,3% agafen el bus turístic o fan altres rutes turístiques. L'1,9% s'aturarà a fer un cafè, prendre una copa o picar alguna cosa, i un percentatge equivalent anirà a visitar algun parent, amic o conegut. Un 1,3% es dedicarà a la fotografia; i un 0,9 % no se'n va lluny del port i es queda badant per la platja o el passeig marítim. No consta si en aquestes 4 hores i mitja lliguen o no (potser no, perquè el creuerista sol viatjar en parella). L'exposició s'ha organitzat en base a aquestes dades. 100 fotografies il·lustren cadascuna d'aquestes activitats, vistes amb ulls de gent diferent, de la que se'n preserva l'anonimat. I un pocs textos contextualitzen l'impacte del turisme sobre la ciutat.

Foto: Pedro Vicente.

Previsible

Els turistes arriben pel port, una Barcelona completament desconeguda per als barcelonins, perquè sovint és molt inaccessible (a desgrat del fort impacte que té en la ciutat). Després, la seva vida recorrerà un circuït paral·lel al dels ciutadans. La Barcelona que viuen aquests ràpids turistes és molt reduïda. A través de les fotografies d'Instagram es repeteixen una i altra vegada els mateixos escenaris de la façana marítima, les Rambles, el passeig de Gràcia, la volta amb el bus turístic i poc més... De fet, són ben pocs els que visitaran la ciutat en companyia d'algun barceloní (són excepcionals les fotografies en què els creueristes interactuen amb algú que no sigui creuerista o cambrer). Els alumnes han constatat el rebuig que genera el turisme entre alguns barcelonins, que contrasta amb l'atractiu que la ciutat genera entre els turistes: més del 95% recomanaria als seus amics que la visitessin.

De la paella a Colom

Les imatges que es veuen a l'exposició sovint són molt recurrents, perquè molts turistes seguiran de forma mecànica les mateixes rutes. És constant la imatge de Colom, des de diferents angles, però també és recurrent la paella (a vegades acompanyada d'una sospitosa sangria). El bus turístic és un referent molt repetit. Però de tant en tant surt alguna icona que els turistes valoren molt i que passa desapercebuda per molts ciutadans, com El cap de Barcelona, de Roy Lichstentein. El que no falten, mai, són les ostentoses bosses de compres de les marques més luxoses; quantes més bosses hi hagi, sembla que el plaer del viatge és major. I hi són molt presents, òbviament, els selfies: si el viatge tan sols dura 4 hores i mitja, cal fer moltes fotografies per a poder-lo reviure contínuament i estirar-lo en el temps. En qualsevol cas allò que és obvi és que per als creueristes Barcelona és un escenari, grandiós, però un simple escenari; semblen tenir un interés ben mínim pels seus habitants.

Mirant-s'ho des de les Rambles

L'escola de disseny i enginyeria Elisava és a les Rambles i no pot ser impermeable al turisme, que flueix al davant de les seves portes. Això ho van percebre ben aviat els 11 alumnes de màster de fotografia, procedents de diferents parts del món, que s'han implicat en el projecte, tutoritzats per la professora Natasha Christia. Des del setembre, que van iniciar el curs, van estar dissenyant tot el projecte: documentant-se, triant el mètode, buscant fotografies, dissenyant l'exposició... Tot el projecte ha estat realitzat per ells. I van ser ells els que van adonar-se que més que fotografiar als creueristes, cosa no gaire fàcil, el més adequat en aquest cas era recuperar les imatges penjades a les xarxes socials. A més a més de l'incontestable valor pedagògic i artístic d'aquesta activitat, Christia apunta que ha ajudat als estudiants que acabaven d'arribar a integrar-se a Barcelona i a veure la ciutat d'una altra forma.

El mosaic d'una altra Barcelona

La instal·lació dels alumnes d'Elisava reflecteix una altra ciutat, ben sovint aliena a la dels residents. El port de Barcelona és ple de silencis i la majoria dels ciutadans es mantenen completament d'esquenes a la seva realitat. Per això val la pena deixar-se caure pel vestíbul de la Virreina i veure la ciutat, ni que sigui uns minuts, amb uns altres ulls. L'exposició no és òptima, perquè hi ha dificultats per veure amb claredat totes les imatges per la seva petita mida, però val la pena fer una ullada al que és viure Barcelona amb tan sols 4,3 hores. Potser després veiem els creueristes amb uns altres ulls. O no.