Diu la llegenda que quan l'any 1965 el Ministerio de Turismo franquista va incloure Costa Daurada al registre de denominacions geoturístiques d'Espanya, els motius per anomenar d'aquesta forma el litoral que va de Cunit a l'Hospitalet de l'Infant van ser que, en aquest tram de la costa catalana, la sorra de les platges és fina i "daurada". Un aprovadet just quant a originalitat, no ho negarem, sobretot tenint en compte que el 85% de les platges del litoral mediterrani entre Barcelona i Cartagena són de sorra "fina" i "daurada". Potser per aquesta mal entesa manca d'originalitat, però, la Costa Daurada sempre ha estat injustament tractada com la germana menys guapa, menys simpàtica i menys popular de la Costa Brava. Un greuge, però, que té el seu cantó positiu, ja que ja se sap: a la vida, la bellesa resta a l'interior.
Stuada entre Tamarit i Tarragona, aquesta cala secreta que no formarà part del top 4 d'avui -i de la qual, per tant, no en detallarem el nom- és possiblement un dels racons més inaccessibles de la Costa Daurada, tan paradisíac que té un sobrenom hawaià. Fi de les pistes. (Pinterest)
Una de les evidències menys reconegudes del nostre país és la d'afirmar que a la Costa Daurada i la resta del litoral tarragoní -de l'Hospitalet de l'Infant a Alcanar- hi ha desenes de platges idíl·liques, tranquil·les i precioses on gaudir del mar. És per això que a La Gandula, després d'haver-vos proposat 3 platges de somni a mitja hora de Barcelona, avui us volem proposar 4 platges de la costa de Tarragona tan paradisíaques que, fent l'ullet al nom de la costa, us ben assegurem que no podrien comprar-se ni amb tot l'or del món.
Cala Arandes (L'Ametlla de Mar)
Una de les platges més boniques del litoral tarragoní no només es troba al costat d'un cementiri, sinó ben a prop de la cala Pixavaques. Si hi ha alguna cosa més bonica que les platges precioses, són les platges curioses, ja sigui pel seu nom o per la seva situació, i sens dubte aquesta petitíssima cala on amb prou feines hi ha espai per a 10 persones assoleix l'excel·lència en tots dos aspectes. Aparcar al pàrquing d'un lloc on s'enterren els morts per anar a remullar-se és estranyíssim, però l'aparcament més proper a la platja és el del cementiri de l'Ametlla, per bé que també es pot aparcar al marge del camí. La platja, una de les desenes de cales increïbles entre l'Ametlla i Calafat, és pedregosa i tranquil·la, envoltada de vegetació i amb unes aigües cristal·lines perfectes per la pràctica de l'snorkel. O fer-hi el mort, d'acord, encara que no sigui la platja més apropiada del món on fer-lo.
Més enllà de tenir un dels ports més coneguts al país gràcies a la càmera d'El Temps de TV3, l'Ametlla del Mar té algunes de les cales més espectaculars de la costa tarragonina. (ametllamar.cat)
Cala Penya Tallada (Salou)
El primer que un pensa quan sent el nom de Salou no és en cales petites, envoltades de pins i de gran bellesa natural, sinó en discoteques, platges atapeïdes de gent fent la migdiada sobre un flotador amb forma de flamenc i turistes més cremats que una gamba. La realitat, però, és que Salou té racons increïbles, com és el cas d'aquesta platgeta situada al cap de Salou i a la qual es pot arribar amb transport públic, si es vol. Per anar-hi amb cotxe, cal agafar la carretera que va de Salou a la Pineda i desviar-se cap el cap Salou, on ben aviat trobarem un aparcament. Des d'allà, en menys de vuit minuts a peu s'arriba a una cala coneguda com a Penya Tallada en honor a la paret rocosa que s'endinsa cap al mar.
A pocs metres d'un dels epicentres turístics més importants de la Costa Daurada, al cap Salou podem banyar-nos a platges d'una bellesa sovint poc associada a Salou. A la vora de la platja, l'any 2015 va aparèixer una cartell casolà on hi deia: "Aquí no hi ha penya trallada". (salou.cat)
Platja del castell de Tamarit (Tarragona)
L'antiga vila de Tamarit és una entitat de població pertanyent a Tarragona, però aquesta platja està situada tècnicament a quatre passes de l'última platja d'Altafulla. Voleu banyar-vos en una cala petita i d'una bellesa monumental a tocar d'un castell del segle XII? La platja del castell de Tamarit és la vostra platja, doncs. El castell, del qual es té constància des de 1156, és patrimoni declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i s'aixeca a primera línia de mar, en una platja que a mitjan del segle XIII va veure partir algunes de les naus cap a la conquesta de Mallorca. Per arribar-hi cal deixar la N-340 a la sortida "Tamarit" i conduir fins abans d'arribar al càmping, on trobar aparcament no és fàcil però tampoc impossible. Un cop allà, cal caminar uns 5 o 10 minuts en direcció al castell i ja caurem a la cala, emplaçada entre l'antiga vila closa de Tamarit i la Jovera, una roca enmig del mar que aguditza la sensació d'intimitat en aquesta platja relativament poc massificada.
Una cala romàntica i plena d'història, indicada tant per a una cita amorosa com per a una trobada estival de viquipedistes. (Viquipèdia)
Platja dels Eucaliptus (Amposta)
Al marge dret del delta de l'Ebre hi ha una platja en la qual, depèn d'on miris, hi veus el mar o hi veus el desert. La platja dels Eucaliptus és això: una llarguíssima extensió de sorra fina, amb alguna duna, absolutament verge a l'acció de l'ésser humà i en la qual banyar-se o passejar-se té alguna cosa de còsmic. Podria ser el paisatge d'alguna escena d'Interstellar situada en un planeta a anys llum de la Terra, o també podria ser l'estampa d'una platja catalana a principis del segle XX, però la realitat és que la platja dels Eucaliptus és un dels racons de bellesa més extrema en un delta que s'estén més avall fins la platja del Trabucador, tan malmesa després del temporal Gloria de la tardor passada. Per arribar-hi, tant si es ve de Deltebre com d'Amposta, cal endinsar-se a les magnífiques carreteres del delta i anar fins a l'urbanització L'Eucaliptus, on hi ha la possibilitat d'aparcar i d'arribar al mar amb una caminada d'escassos tres minuts.
No, no és una imatge facilitada per una expedició de la NASA a Mart, és la platja dels Eucaliptus un vespre qualsevol. (Viquipèdia)