El Reial Cercle Artístic, entre el Portal de l'Àngel i la plaça de la Catedral, presenta una exposició que suposa un repàs gràfic a la història de Catalunya. 40 anys de cartells en llibertat. Es tracta d'una mostra que incorpora alguns dels cartells emblemàtics de la història catalana recent. Cartells que són emblemàtics dels moviments socials d'una època i que ens duen al judici contra els Joglars, al retorn de Tarradellas, a la lluita contra l'ingrés a l'OTAN, a les mobilitzacions en favor del divorci, a les vagues generals contra la modificació de les lleis laborals, a les primeres lluites en favor dels drets dels gays... I en els darrers temps, sobretot, a les manifestacions per al dret a decidir.

Art al carrer

Alguns dels cartells que es poden veure són visualment molt impactants. I és que alguns artistes fantàstics es van implicar en el cartellisme: Joan Miró va fer el cartell del Congrès de Cultura Catalana; Antoni Tàpies va fer una espectacular imatge per demanar la supressió de la pena de mort... També hi ha obres d'Enric Satué, Joan Pere Viladecans, Genovés, Juste de Nin i Joan Brossa. Entre totes les peces exposades, cal destacar les del PSUC, un partit famós pels seus cartells, de factura innovadora i gran força expressiva. Alguns cartells exposats són autèntiques obres d'art d'autor desconegut. En realitat, la gran potència d'aquests pòsters ve de que no van ser pensats per a perdurar, sinó com a una simple eina de difusió d'opinions que havia de servir només per un breu període de temps, fins que els arranquessin o fins que altres cartells vinguessin a cobrir-los. Eren concebuts com obres efímeres, però aquesta exposició demostra que la seva força perdura, en alguns casos intacta, dècades més tard.

Els precedents

El cartellisme català té una llarga història, i va tenir un dels seus moments de glòria en el període de la guerra civil. De fet, l'exposició 40 anys de cartells en llibertat, comença amb quatre cartells del període de la República i la guerra civil, encapçalats per un cartell emblemàtic de Pere Català Pic, "Aixafem el feixisme"... No hi pot faltar un cartell de penosa actualitat: el que reivindicava la llibertat dels membres del govern de la Generalitat empresonats al vaixell Uruguai pels fets d'octubre de 1934.

75 pessetes, una galleda i una escombra

Aquesta exposició és una iniciativa de Marc Martí, una empresa especialitzada en publicitat que vol commemorar els seus 40 anys de forma espectacular. Marc Martí va iniciar la seva carrera professional quan tan sols tenia 17 anys, i només disposava de 75 pessetes, una galleda i una escombra. Ara que té una empresa amb més de 100 treballadors, ha volgut celebrar-ho amb la població traient alguns materials del seu arxiu i posant-los a disposició del públic al Reial Cercle Artístic. Ho fan "per reivindicar el nostre país i els nostres drets, així com manifestar-nos contra la violència, el maltractament a les nostres institucions i la incapacitat de diàleg imperant".

Un poble que lluita

L'exposició del Reial Cercle Artístic ens obliga a recordar d'una forma diferent la història de Catalunya. Més enllà dels relats sobre l'habilitat dels polítics o sobre la genialitat de les maniobres de les classes dirigents, aquests cartells ens fan adonar-nos del pes que van tenir en la història catalana recent les lluites populars. Cada avenç s'ha assolit mitjançant la mobilització i la lluita de la població. Ni els drets socials ni els drets nacionals han estat una concessió graciosa per part de l'Estat: s'han obtingut mitjançant pressions contínues. Avui en dia sembla sorprenent, però van caldre moltes pressions per obtenir coses que avui s'han normalitzat tant com l'autonomia, la supressió de la pena de mort, el dret a l'avortament, l'ús del català o el divorci.

Passeig apassionant

La petita exposició del Reial Cercle Artístic suposa un fantàstic recorregut per la història de Catalunya. Veure aquests cartells ens obliga a pensar en els canvis que ha experimentat el país, i en les lluites que s'han hagut de lliurar per arribar on som. Una experiència que no es pot perdre qui passi per aquesta part de la ciutat. L'entrada és gratuïta i l'exposició només es podrà visitar fins el 20 de novembre.