La bufetada de Will Smith a Chris Rock durant la gala dels Premis Oscar 2022 va entelar la celebració de totes les pel·lícules que van aconseguir sumar una estatueta al seu palmarès. La guanyadora a la categoria estrella, CODA, va passar totalment desapercebuda, i l’originalitat dels guions va quedar en paper mullar, tot i haver-se inspirat alguns d'ells en grans novel·les d’èxit. Però passada ja la festa del cinema, ara arriba la diada del llibre de Sant Jordi 2022, un moment ideal per recuperar aquestes lectures i retre’ls-hi l’homenatge que es mereixen. També és la oportunitat perfecta perquè els més cinèfils s’endinsin en el món literari dels seus universos preferits, perquè no tot han de ser novel·les emergents o clàssics d’autors que ja ens han deixat.
🌹 Sant Jordi 2022, en directe: última hora de la diada del 23 d'abril
Guanyadora de 6 premis Oscar, la pel·lícula de Denis Villeneuve no només és un remake modern del film dirigit per David Lynch l’any 1984, sinó que és una adaptació de la novel·la de ciència ficció homònima Dune (Mai Més / Raig Verd), escrita per Frank Herbert el 1965 i que li va valer continuar la història amb cinc llibre més. Ens traslladem fins l’any 10191, quan el planeta Arrakis queda en mans de la Casa dels Atreides - per ordre de l’emperador després de ser el feu de la família Harkonnen des de fa generacions i generacions. L’espècia, la matèria prima més valuosa i una droga capaç d’amplificar els sentits i la consciència, passarà també a les seves mans. Tot aquest conglomerat retorçarà les aliances i exposarà tot un seguit de traïcions i enganys que portarà al duc Leto, la dama Jessica i el seu fill, Paul Atreides, a valorar els estranys habitants del desert coneguts com els Fremen.
Va ser l’any 1946 que William Lindsay Gresham va publicar El callejón de las almas perdidas (Sajalín Editores), que ja va ser traslladada a la gran patalla un any després per Edmund Goulding i que l’any passat va recuperar el mexicà Guillermo del Toro. Explica la història de Stan Carlisle, un noi que es converteix en un mentalista que enganya a tothom, sobretot a gent amb pocs recursos. Però l’ambició del protagonista es perdrà quan una psiquiatra molt entabanadora es converteixi en la seva còmplice. Aquesta obra de la cinema (i de la novel·la) negra, va estar nominada a millor pel·lícula i es pot veure a Disney Plus.
Tot i que la seva directora, Jane Campion, s’ha convertit en la tercera dona en guanyar l’Oscar en 94 edicions, El poder del perro va ser la gran perdedora de la nit després d’encapçalar totes les enquestes. Però la pel·lícula, protagonitzada per Benedict Cumberbatch – que tampoc va guanyar el premi -, està basada en la novel·la homònima de Thomas Savage publicada l’any 1967 i editada per Alianza Editorial. Campion va anar a l’arrel de la història, explicant la història dels germans Burbank, especialment del segon, quan es casa amb una vídua i comença a assetjar al seu fill, tot i que les pàgines de la novel·la són molt més concretes i aborden el tema del desig, l’amor masculí entre cowboys del salvatge oest i la lluita frenètica per emmascarar els sentiments entre actituds testosteròniques amb més detall.
Olivia Colman es posa en la pell de Leda en la versió cinematogràfica de La hija oscura, dirigida per Maggie Gyllenhaal amb 3 nominacions als premis de l’Acadèmia de Hollywood i originalment escrita per l’escriptora italiana Elena Ferrante, de la qual es desconeix la seva identitat real. L’argument narra la vida de la Leda, una dona divorciada que se’n va de vacances a un poble coster quan les seves dues filles adultes marxen a viure amb el seu pare. Allà coneixerà una jove mare i la seva filla, dues figures que pertorbaran la seva pròpia maternitat i que l’ompliran de terror i confusió. Aquesta obra de Ferrante, editada per Navona, es va publicar l’any 2017.
Drive my car, pel·lícula del japonès Ryūsuke Hamaguchi, va guanyar a millor pel·lícula internacional, però el que poca gent sap és que és un relat de l’escriptor Haruki Murakami inclòs en la novel·la Homes sense dones (Empúries). El text, d’unes 40 pàgines, s’ha acabat convertint en una adaptació cinematogràfica de 3 hores per parlar dels mateixos temes: l’amor, la pèrdua i la incomunicació. Tot i no ser capaç de recuperar-se d'un drama personal, l'actor i director de teatre Yusuke Kafuku, accepta muntar l'obra Tío Vania en un festival d'Hiroshima. Allà coneix la Misaki, una jove reservada que li han assignat com a xofer, amb qui tindrà converses interessants.
