La música no només s'escolta sinó que també es llegeix, sent cada vegada més les novetats editorials que ens descobreixen la vida i obra d'alguns dels artistes i grups més destacats de la galàxia sònica. De l'autobiografia a través de les seves composicions favorites de Lluís Gavaldà a Sona la cançó a la Història de la música del segle XX (L'electrònica), obra pòstuma de Pau Riba, us descobrim 5 títols per regalar a melòmans aquest pròxim Sant Jordi 2022.
Des dels Beatles fins a David Bowie, passant per Bob Dylan i Bruce Springsteen, Lluís Gavaldà recull en aquest llibre la seixantena de cançons que han marcat la seva vida, aquelles que l'han fet plorar i riure, i també les que li hauria agradat compondre ell mateix. A Sona la cançó el líder d'Els Pets es descobreix com una versió millorada de Nick Hornby a 31 canciones, perquè, sent un dels nostres, tot el que explica, d'una manera o altra, acaba interpel·lant-nos.
Los Negativos van ser una banda de culte de la Barcelona d'inicis dels 80. Padrins de l'escena mod a casa nostra, un d'aquells grups amb una llegenda que supera de molt el ressò que van assolir en els seus anys en actiu. Nom fonamental de la nostra història pop, el periodista Álex Oró firma la biografia definitiva de Los Negativos, el grup que tothom hauria d'escoltar i admirar.
[banner-AMP_0]
Durant gairebé un lustre, l'escriptor, compositor, crític i periodista britànic Peter Culshaw va tenir el... ¿privilegi? (perquè a cap altre cronista li ha estat concedida aquesta gràcia) d'acompanyar Manu Chao al seu periple per mig món: des del cor de l'Àfrica sahariana a bona part de les Amèriques i, de tornada ja al vell món, de Finisterre als Urals, amb l'afany de cantar les seves gestes. El destil·lat de les confidències abocades al llarg i ample d'aquestes aventures és la pedra angular de Clandestino. En busca de Manu Chao, una biografia que transcendeix l'obra musical del seu protagonista central i ens apropa a les viscerals preferències de les quals va sorgir la llegenda d'un artista sempre diferent, contestatari, esquiu. L'antiheroi per antonomàsia.
A nivell popular, Julio Iglesias és una icona kitsch, un personatge de la premsa rosa, un galant masclista, un representant de l'espanyolitat més rància o un baladista per a la tercera edat. Però Iglesias és també el cantant viu que més discos ha venut en la història de la música al costat de Madonna i Elton John, i va ser el primer artista no anglosaxó que va aconseguir triomfar cosa bèstia als Estats Units. Durant moltes dècades, va ser a més un sex symbol per a milions de dones a tot el planeta. Julio, doncs, es mereixia una anàlisi que expliqués la seva rellevància social més enllà del meme en què ha acabat convertit. És el que ha aconseguit el músic i filòsof Hans Laguna amb Hey! Julio Iglesias y la conquista de América. Fantasia.
[banner-AMP_1]
Obra pòstuma de l'enyorat Pau Riba. El cantautor còsmic ens ofereix una història de la música del segle XX que parteix de la invenció de l’electricitat i de la possibilitat de controlar el so com no s’havia fet mai abans. D’aquí en sorgiran tot un seguit de revolucions formals i conceptuals que tindran la llibertat creativa com a fita, i també una poderosíssima indústria que abraçarà infinitat de camps. Aquesta és la premissa d’una narració que es va ramificant, on l’autor reflexiona sobre la cultura juvenil, la contracultura, la manera com el sistema l’acaba assimilant, i el que en queda de tot plegat. Quan Pau Riba parla sobre Erik Satie, la utopia hippie, el punk, la invenció de la ràdio, el descobriment de l’LSD o els Throbbing Gristle, ho fa com si en fos un vell amic, amb un to fresc no mancat d’ironia, i de mala llet quan toca. Aquesta obra es presenta com una catedral, el llibre més ambiciós d’un autor que ha sigut un pioner en gairebé tot el que ha fet.