Metge i investigador, doctor en Genètica Molecular i Fisiologia Humana, Salvador Macip és una de les nostres ments més brillants, una de les veus a què hem recorregut amb més insistència el darrers mesos per intentar desxifrar què és i com hem de combatre la pandèmia per la Covid. Pensador total, Macip també és un escriptor prolífic, autor d'una extensa bibliografia on es mesclen referències de tota mena d'estils i gèneres. Ell ho abraça tot i tot ho fa bé, com recomanar-nos cinc títols per aquest Sant Jordi.
Temps mort, Llort (Crims.cat)
Al Robert Camp, un barceloní de trenta-quatre anys, a l’atur, sense gaires il·lusions i de tarannà solitari, li comuniquen que li ha correspost l’herència d’una familiar de qui no havia sentit mai a parlar: una mansió aïllada a prop de Nova Orleans... Aquest és el punt de partida d'una novel·la que t'atrapa com la droga més addictiva, obra que mescla amb traç cinematogràfic de novel·la negra, ciència-ficció, terror psicològic, política-ficció, gore, road trip... 
Sense fi, Jordi Cabré (Univers)
Veure el món en blanc i negre no és només una malaltia que Eva Amat, protagonista del relat de Jordi Cabré, té als ulls, també és una manera d'entendre la vida. I sí, si la vida fos en blanc i negre, tot seria molt més intens i estimulant. Però potser també més terrorífic.
La drecera, Miquel Martín (Periscopi)
Diu el mateix Salva Macip que Miquel Martín és un dels secrets millor guardats de la literatura catalana contemporània. I qui som nosaltres per portar-li la contrària. Última referència de l'escriptor de Begur, a 'La drecera' Martín narra amb delicadesa i bellesa el trànsit de la infància a la maduresa i reivindica els paisatges de la nostra memòria que, per culpa d'això que anomenem evolució, ja han desaparegut.
Crucifeminicació, Manuel de Pedrolo (OrcinyPress)
L'obra del gegantí Manuel de Pedrolo va molt més enllà del clàssic nostrat 'Mecanoscrit del segon origen'. Potser 'Crucifeminicació' no és una de les seves referències més conegudes, fet que no li resta genialitat. Ben al contrari, formalment es tracta d'una de les obres més experimentals de l'escriptor lleidatà. Un relat que rere un aparença de ciència-ficció amaga un decidida crítica als poders fàctics i exalta una convençuda defensa profeminista.
L'única història, Julian Barnes (Angle Editorial)
"Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc? Vejam, em penso que, al capdavall, és l'únic dilema vàlid", ens planteja Julian Barnes en una de les seves novel·les més celebrades. L'escriptor britànic és un dels millors cartògrafs dels sentiments i emocions que ens embarguen a nosaltres els humans. Aquesta obra és un mapa perfecte per trobar el significat a tot plegat .