Mare (biològica) només n'hi ha una però hi ha moltes maneres de ser mare. Això precisament ens han ensenyat moltes sèries de la dècada dels 2000: que existeixen tantes figures maternes com criatures hi ha al planeta. Aquest proper diumenge és el dia de la mare i és bon moment per homenatjar algunes maneres de representar la maternitat, perquè és cert que són totes les que hi ha però no hi ha totes les que són. És innegable que les sèries de principis d'aquest segle encara patien un biaix racial i de diversitat amb ficcions que tendien a representar només històries de persones blanques i heterosexuals, deixant que l'exercici de ser mare recaigués normativament en dones també blanques i heterosexuals. Aquesta falta de diversitat s'ha anat corregint amb el temps, apostant per relats molt més inclusius i correlatius a la vida real. No obstant això, també és cert que fa dues dècades ja hi havia algunes figures femenines que se sortien del que es considerava políticament correcte.
🟠 Mares relegades i estereotipades als dibuixos animats
🟠 Confessions d'un millennial que va créixer amb personatges masclistes
@elnacionalcat 🎶🧐 Mare (biològica) només n'hi ha una, però hi ha moltes maneres de ser mare. Això precisament ens han ensenyat moltes sèries de la dècada dels 2000: que existeixen tantes figures maternes com criatures hi ha al planeta. Aquest pròxim diumenge és el dia de la mare i és bon moment per homenatjar algunes maneres de representar la maternitat, perquè és cert que són totes les que hi ha, però no hi ha totes les que són. 🟣🔊 Al Retrovisor Pop d'aquesta setmana, l'@albadomingo___ i la @gambineando analitzen les 5 mares de sèries 'millennials' que ho farien tot per tu. 🔗 Més informació al Revers d'ElNacional.cat! #elnacionalcat #retrovisorpop #culturapop #mare #diadelamare #estiktokat #tiktokencatala #contingutencatala #catala #catalunya ♬ original sound - El Nacional.cat
De Siete vidas a El cor de la ciutat: algunes mares que ens han marcat
Recordeu la Judith de Majoria absoluta, interpretada meravellosament per Emma Vilarasau? És un personatge que, a priori, no està gens destinat a ser mare. Al contrari: renega i deixa clar que la maternitat no està dins dels seus plans. Però tot canvia quan coneix l'Eduard (Jordi Bosch), un director d'orquestra internacional i vidu que té ni més ni menys que set fills, la majoria encara menors d'edat. La sèrie, una de les ficcions còmiques de l'època de més èxit de TV3, centra gran part del seu argumentari en veure com conviu la protagonista amb aquesta nova realitat i com s'ha d'acostumar a criar unes criatures que han entrat a la seva vida de rebot, fins que la relació que es teixeix entre ella i cadascun dels seus fillastres acaba sent especial —i també acaba sent mare biològica d'un petit, l'Octavi—. Un cas similar es va viure a Los Serrano, quan la Lucía (Belén Cuesta) no només havia d'educar les seves filles, sinó també els tres fills sapastres del seu nou marit, que tenien uns valors i unes maneres de fer ben diferenciades. I quan parlar de mares solteres encara era un tabú, apareixia el personatge de la Llum Barrera a Polseres vermelles per lluitar per un fill en coma, en Roc.
Una altra mare de la televisió que ens va marcar en aquell moment va ser la mítica Sole de Siete vidas, a qui donava vida una ja desapareguda Amparo Baró. Podríem dir que era el personatge que sempre representava la sensatesa, i tot i que els seus clatellots professaven cert respecte entre els seus fills (i entre els qui no ho eren però la veien com una mare), sempre demostrava que es podia comptar amb ella. Igual que la Teresa (Montserrat Carulla), la inimitable iaia de Catalunya, que era tota una lliçó d'incondicionalitat cap a la família i la resiliència personificada. La mare de la Montse a El cor de la ciutat no només liderava gairebé totes les tasques domèstiques o col·laborava en la criança dels néts —un d'ells, en Narcís, amb una discapacitat intel·lectual—, sinó que garantia el suport moral i emocional sempre, inclús en les situacions més complicades, com la violació de la Montse o l'assassinat del seu gendre Huari.
Aquest és un petit homenatge a algunes mares de la televisió que han marcat a tota una generació i que, tot i ser insuficient per la manca de diversitat, pretén fer una picada d'ullet a alguns personatges poderosos que també van ser part de la construcció d'una mirada pròpia entre els 90 i els 2000. De tota aquesta radiografia al passat per veure d'on venim neix Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials als anys 90' i 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.